Abril 2015

Dimecres 1

Assalt a una comissaria d’Istanbul

Dos individus armats obren foc contra una comissaria d’Istanbul. En el tiroteig subsegüent entre assaltants i agents mor un dels terroristes, que és una dona, mentre l’altre fuig. L’endemà, el 2 d’abril, la policia deté un home armat que s’havia introduït a la seu del partit governamental AKP, el Partit de la Justícia i el Desenvolupament, i havia penjat a la façana una bandera turca amb el símbol d’una espasa. Amb aquest ja són tres els atacs que s’han produït a la capital turca en dies consecutius. L’atemptat més greu va ser el 30 de març, quan un grup d’extrema esquerra va assaltar el palau de Justícia d’Istanbul i va segrestar el fiscal que investigava la mort d’un jove durant les multitudinàries manifestacions al parc Gezi del juny del 2013, i que va indignar l’opinió pública turca. Tot i que la policia, després d’abatre dos dels segrestadors, va alliberar el fiscal, aquest va morir l’endemà, el 31 de març, a conseqüència de les ferides rebudes.

Dijous 2

Acord marc sobre l’energia nuclear entre l’Iran i els Estats Units

Després de superar la data límit, el 31 de març, les parts participants en les converses a Lausana entre els anomenats P5 + 1 (Estats Units, Gran Bretanya, Rússia, França, Xina i Alemanya) i l’Iran anuncien un acord de mínims sobre la indústria nuclear d’aquest estat. L’acord estableix que l’Iran pot disposar de tecnologia nuclear sense la capacitat de fabricar armes atòmiques. Entre altres condicions, es pacta disminuir el nombre de centrifugadores per a l’obtenció d’urani enriquit, seguir un sistema regular d’inspeccions i aixecar les sancions per fases que poden ser tornades a imposar si l’Iran no acompleix els termes. El president Obama qualifica l’acord marc d’"històric".

Atemptat en una universitat de Kenya

Cent quaranta-vuit morts i prop de cent ferits és el resultat de l’atemptat que un escamot de l’organització terrorista islamista somali Al-Xabab perpetra a la Universitat de Garissa, al nord-est de Kenya. L’atac comença quan un grup d’homes armats i emmascarats irromp al campus, mata els guardes de seguretat, dispara contra els alumnes a les classes i pren ostatges. En els combats contra les forces de seguretat moren quatre dels assaltants. Al cap de poc, Al-Xabab reivindica en un comunicat l’atemptat, que justifica dient que està "en guerra" amb Kenya. És el pitjor atemptat d’Al-Xabab a Kenya, estat que des del 2011 manté soldats a Somàlia a fi de combatre’n les incursions. El dia 6 l’aviació kenyana bombardeja a Somàlia posicions d’Al-Xabab.

Divendres 3

La Generalitat acusa Espanya d’un veto esportiu

En un comunicat, la Secretaria General de l’Esport mostra el seu suport a la Federació Catalana de Futbol Sala en l’afer de l’expulsió de la selecció catalana del Campionat del Món. Al març, la Federació de Futbol Sala de Bielorússia va enviar una carta a l’Associació Mundial de Futbol Sala (AMF) exigint que es retiressin les seleccions de Catalunya i Taiwan, per por de les represàlies de l’Estat espanyol i de la Xina, respectivament. Diverses entitats al·leguen també que cal esbrinar les responsabilitats espanyoles en l’afer, i que el veto contravé els estatuts, que permeten a la selecció catalana participar oficialment en el campionat, per al qual s’havia classificat.

Salàs de Pallars recupera l’escola

La consellera d’Ensenyament, Irene Rigau, confirma la reobertura de l’escola de Salàs de Pallars (Pallars Jussà), al cap de quinze anys de tancar-se. La reobertura arriba després de la reivindicació d’un grup de pares, els quals argumenten que la població escolar ha augmentat a conseqüència de l’establiment de parelles joves al poble. Fins ara, els quinze alumnes es desplaçaven a Tremp o a la Pobla de Segur. L’escola de Salàs és la segona escola rural de la demarcació de Lleida que reobre, després de la de Raimat (2012), des que el 2000 se’n tanquessin set.

Dissabte 4

Dimiteix un càrrec de Ciutadans per comentaris catalanòfobs i xenòfobs

El coordinador de les joventuts de Ciutadans a Madrid, Carlos López, dimiteix el càrrec després de la difusió d’una sèrie de piulades del 2012 a Twitter en les quals insultava els catalans i els llatinoamericans.

La Generalitat reconeix el dret a no cedir dades mèdiques

En declaracions a la ràdio pública catalana, el director de l’Agència de Qualitat i Avaluació Sanitària del Departament de Salut anuncia que els pacients del sistema sanitari català podran oposar-se al fet que dades mèdiques del seu historial siguin utilitzades per a recerca, encara que siguin anònimes, i que posarà a disposició dels usuaris un formulari perquè facin efectiu aquest dret.

Diumenge 5

El Gran Col·lisionador d’Hadrons reprèn l’activitat

Un soldador utilitza una eina de soldadura orbital a mida per a segellar una interconnexió entre els imants dipolars en el Gran Col·lisionador d’Hadrons

Després de restar dos anys aturat, el Gran Col·lisionador d’Hadrons torna a funcionar. El parèntesi de dos anys ha estat dedicat a augmentar-ne la capacitat, en què ha passat de 4 TeV a 6,5 TeV per protó. Poc abans de ser tancat amb aquest objectiu, havia anunciat la identificació del bosó de Higgs, predita anys abans per diversos físics. L’augment de la potència d’aquest accelerador ha de permetre superar l’anomenat model estàndard de la física de les partícules.

Dilluns 6

Alliberat un ostatge holandès d’Al-Qaida a Mali

Forces especials franceses alliberen el ciutadà holandès Sjaak Rijke, segrestat a Timbuctú per Al-Qaida del Magrib Islàmic (AQMI) el 25 de novembre de 2011. Dos altres ostatges europeus que van ser segrestats junt amb Rijke continuen en poder del grup terrorista. L’ofensiva contra AQMI va començar al juliol del 2014 i hi participen França, el Txad, Burkina Faso, Mali, el Níger i Mauritània.

Dimarts 7

Grècia reclama a Alemanya reparacions per l’ocupació nazi

El Govern grec reclama a Alemanya una suma de 279.000 milions d’euros com a compensació per l’ocupació de Grècia per les forces del Tercer Reich durant la Segona Guerra Mundial. El Govern grec fa aquesta reclamació mentre manté dures negociacions amb la Comissió Europea, el Banc Central Europeu i el Fons Monetari Internacional a fi d’acordar una fórmula de pagament del seu deute. El Govern alemany replica que el 1990 es va tancar aquesta qüestió de manera jurídica i política.

La Real Academia de la Historia rectifica i defineix Franco com a dictador

Després d’una llarga polèmica, la directora de la Real Academia de la Historia anuncia que la institució ha acordat modificar l’article dedicat a Francisco Franco del Diccionario biográfico español. Des del 2011, que va ser publicada, aquesta obra es refereix a Franco com a Generalísimo o Jefe del Estado, però no com a dictador, expressió que té previst incloure en la versió digital.

Dimecres 8

Viatge d’Artur Mas als Estats Units

Artur Mas pronuncia una conferència sobre la independència de Catalunya a la Universitat de Colúmbia

El president de la Generalitat de Catalunya, Artur Mas, fa una visita oficial de dos dies als Estats Units. L’objectiu és explicar i aclarir dubtes i contrarestar recels sobre el procés sobiranista català amb grups de comunicació, inversors i think-tanks nord-americans. L’acte culminant del viatge té lloc en una conferència a la Universitat de Colúmbia (Nova York), en la qual el president desenvolupa els motius pels quals Catalunya ha de poder decidir per ella mateixa el seu futur si vol sobreviure. És la tercera visita d’Artur Mas als Estats Units des del juny del 2012.

Detencions a Sabadell, Terrassa i Valls en una operació antigihadista

Els Mossos d’Esquadra detenen 12 persones en diverses poblacions catalanes, acusades de formar part d’una cèl·lula que suposadament planejava atemptats a Catalunya. La investigació policial, que es va iniciar fa més d’un any, ha confirmat que els presumptes membres preparaven atacs contra diverses comissaries de Barcelona, la seu de la policia de Sabadell i el sector del Parlament destinat a les forces de seguretat. Un altre objectiu de la cèl·lula era captar joves i enviar-los a lluitar per a l’Estat Islàmic a Síria i l’Iraq. Al desembre del 2014, a petició dels Mossos, van ser detinguts a Bulgària joves que havien estat captats per aquesta cèl·lula que es dirigien al Pròxim Orient.

Dijous 9

Demanda contra Facebook de 25.000 usuaris

Uns 25.000 usuaris europeus de Facebook s’afegeixen a la demanda de l’austríac Max Schrem contra la xarxa social per presumpta violació de la legislació europea de privacitat i protecció de dades. La iniciativa Europe versus Facebook va començar quan el 2011 Schrem va recuperar més de mil pàgines a partir de Facebook amb informació sobre ell i els seus contactes, incloent-hi missatges esborrats i no publicats a la xarxa social. El cas s’ha portat al Tribunal de Justícia de la Unió Europea i al Tribunal de Justícia d’Irlanda, on Facebook té la seu a Europa.

Divendres 10

Compareixen al Parlament els implicats en el "cas La Camarga"

Alícia Sánchez-Camacho i Victoria Álvarez (exparella de Jordi Pujol Ferrusola) declaren al Parlament davant la comissió que investiga el frau fiscal i la corrupció política, i tres dies més tard compareixen també el diputat del PSC José Zaragoza i l’exdirector de l’agència de detectius Método 3. Tots declaren sobre la gravació que es va fer al juliol del 2010, al restaurant La Camarga, d’una conversa entre Sánchez-Camacho i Álvarez. Álvarez afirma, entre altres coses, que Sánchez-Camacho i Zaragoza van acordar la gravació que van encarregar a Método 3. Mentre Sánchez-Camacho i Zaragoza ho neguen, l’exdirector de Método 3 sosté que la líder del PP de Catalunya va consentir la gravació i l’acusa de mentir.

Nova compareixença a la Comissió del Parlament sobre Spanair

Després que el 13 de febrer l’expresident, Ferran Soriano, i l’exconseller, Joan Gaspart, de Spanair, declaressin al Parlament sobre la fallida de la companyia catalana, és el torn del conseller d’Economia Andreu Mas-Colell, de l’exconseller d’Economia Antoni Castells i dels exconsellers d’Obres Públiques Joaquim Nadal i d’Empresa Josep Huguet. Mas-Colell sosté que AENA, responsable de la gestió aeroportuària espanyola, va ser neutral en el procés de fallida de Spanair i que el tancament de la companyia podria haver estat molt pitjor. També explica que es va decidir apostar per l’opció de Qatar Airways com a inversor per la manca de candidats locals. Per la seva banda, Castells defensa l’operació de Spanair com un projecte d’interès estratègic per al país i viable empresarialment, però que va tenir en contra la crisi econòmica i l’Estat.

Dissabte 11

Trobada entre Barack Obama i Raúl Castro

Primera trobada entre Raúl Castro i Barack Obama, després del restabliment de relacions entre Cuba i els Estats Units, que té lloc en la Cimera de les Amèriques celebrada a Panamà

A la Cimera de les Amèriques que se celebra a la ciutat de Panamà els dies 10 i 11 d’abril es reuneixen breument Barack Obama i Raúl Castro. És la primera trobada entre els presidents dels Estats Units i de Cuba en més de cinquanta anys, i té lloc després que el 17 de desembre de 2014 ambdós líders anunciessin el restabliment de les relacions. Malgrat la poca estona que passen junts i la tensió a la cimera entre els Estats Units i Veneçuela (país aliat de Cuba), un mes i escaig després d’aquest primer contacte, el 30 de maig, els Estats Units retiren Cuba de la llista d’estats que donen suport al terrorisme.

La junta de Catalunya Caixa fa efectiva l’entrada del BBVA

En la junta general que celebra Catalunya Caixa s’aprova l’entrada de sis nous membres al consell d’administració de l’entitat. Els nous consellers, entre els quals hi ha el director del BBVA a Catalunya, Xavier Queralt, són tots proposats pel Banco Bilbao Vizcaya Argentaria (BBVA), i és previst que s’incorporin quan es faci efectiva l’adquisició de Catalunya Caixa (més del 98% de la qual està en mans del Fons de Reestructuració Ordenada Bancària, FROB).

Diumenge 12

La cursa El Corte Inglés es converteix en la cursa popular amb més participació del món

En la 37a cursa El Corte Inglés, hi participen 81.014 persones, nombre que supera el rècord de Sydney, que fins ara era la més concorreguda. Aquesta cursa també ha estat la de més corredors amb xip incorporat per tal de registrar la marca personal. Guanyen la cursa, en categoria masculina, el marroquí Mohamed ben Hmbarka per sisena vegada, i, en la femenina, la catalana Hasna Bahom.

Dilluns 13

Se celebra a Barcelona el Fòrum Euromediterrani

Amb l’assistència de representants i caps de la diplomàcia de trenta-sis estats de la Unió Europea i de la riba sud de la Mediterrània i sota la presidència de l’alt representant de la Unió Europea per a Afers Exteriors i Política de Seguretat, Federica Mogherini, se celebra a Barcelona la cimera de la Unió per a la Mediterrània. El terrorisme gihadista, la immigració irregular i la diversificació energètica són els principals temes debatuts. Entre les resolucions, la cimera fa una crida a intensificar el diàleg, dóna suport a la trobada de diàleg interreligiós que s’ha de celebrar al juliol a Barcelona i proposa la creació d’un tribunal penal per als crims de terrorisme. En aquesta ocasió, a diferència de l’anterior (2013), en què no hi va intervenir, el president de la Generalitat, Artur Mas, és qui pronuncia el discurs d’obertura de la cimera, seguit del president del Govern espanyol, Mariano Rajoy.

Dimarts 14

Periodistes de RTVE denuncien pressions del Govern espanyol

Els representants del consell d’informatius de Televisión Española presenten un informe a diputats espanyols del Parlament Europeu, en el qual exposen les pressions i les manipulacions de la seva pràctica professional que pateixen per part del Govern espanyol. L’informe vol demostrar amb exemples concrets que els criteris deontològics de l’ens sobre objectivitat, imparcialitat i veracitat són sovint negligits a fi d’oferir versions dels fets que converteixen els serveis informatius de RTVE en una eina de propaganda progovernamental. Segons el consell, l’origen d’aquesta distorsió es troba en l’eliminació, el 2012, del requisit dels dos terços del Congrés per al nomenament del president de RTVE, que ara pot ser elegit per majoria absoluta, cas en el qual es troba el Partit Popular des de les eleccions del mateix any. Entre les irregularitats, l’informe critica el fet que s’hagin silenciat les opcions partidàries al dret a decidir o a la independència de Catalunya.

Dimecres 15

L’advocat Cuatrecasas admet haver comès frau fiscal

L’advocat Emilio Cuatrecasas, soci principal d’un dels despatxos més importants de Catalunya, reconeix haver defraudat tres milions d’euros a la hisenda pública en concepte d’impostos entre el 2006 i el 2008. Cuatrecasas va crear una sèrie d’empreses fictícies per mitjà de les quals desgravava despeses personals. Després d’haver retornat a Hisenda els tres milions defraudats i 1,1 milió més corresponent a interessos, ha acceptat la condemna de dos anys de presó i 1,5 milions d’euros de multa.

Dijous 16

Escorcoll del domicili de Rodrigo Rato

L’exvicepresident econòmic de José María Aznar, expresident de Bankia i exdirector del Fons Monetari Internacional, Rodrigo Rato, és detingut durant algunes hores mentre agents de l’Agència Tributària escorcollen el seu domicili. Rato, que es va acollir a l’amnistia fiscal del 2012, està acusat de cometre posteriorment frau fiscal, blanqueig de diners i alçament de béns. Dos dies més tard, el 18 d’abril, el jutge que porta el cas ordena bloquejar tots els comptes, els dipòsits, els fons d’inversió i els préstecs de Rato, i tambéels de les societats en què ell participa.

Divendres 17

Aprovada una llei que farà públics els noms de grans morosos i defraudadors

El Govern espanyol aprova per decret llei la reforma de la llei tributària, que permet fer públics els noms dels grans morosos i defraudadors. Es preveu que la llista es publiqui durant el quart trimestre de l’any, i inclourà els contribuents que tinguin un deute de més d’un milió d’euros amb Hisenda. En una segona llista es publicaran els noms dels condemnats per una sentència judicial ferma per delictes contra Hisenda. Tot i això, no es preveu que es publiqui el nom dels contribuents que hagin sol·licitat posposar o suspendre els deutes.

Dissabte 18

Assassinats xenòfobs a Sud-àfrica

Sis persones de diversos països africans residents a Sud-àfrica són assassinades durant els avalots que s’han estès al llarg de la setmana des de la ciutat de Durban, a Johannesburg. Els atacants han destruït negocis i habitatges dels immigrants, als quals acusen de treure’ls la feina i d’activitats criminals. El president, Jacob Zuma, fa una crida a aturar la violència i defensa els immigrants, milers dels quals fugen als seus països d’origen, sobretot Zimbàbue, Malawi i Moçambic, mentre la policia arresta centenars de persones en relació amb els atacs. Els atacs contra immigrants a les grans ciutats sud-africanes són recurrents des de fa anys i des de diverses organitzacions s’acusa el Govern d’inhibir-se’n. El dia 21, el Govern envia l’exèrcit a Alexandra, un dels suburbis de Johannesburg més afectats pels disturbis.

Commemoració del setantè aniversari de l’alliberament del camp de concentració de Ravensbrück

L’Amical Mauthausen, representada per la seva presidenta, Anna Sallés, i la Generalitat de Catalunya, representada per la vicepresidenta Joana Ortega, reten homenatge a les víctimes del camp de concentració per a dones de Ravensbrück (Alemanya) en el setantè aniversari del seu alliberament. Hi assisteixen, entre d’altres, Marina Català, filla de Neus Català, una de les catalanes que hi va estar internada, i el director del Memorial Democràtic, Jordi Palou-Loverdos. Durant la cerimònia, la cantant Marina Rossell interpreta Morir a Ravensbrück, de Montserrat Roig, autora d’Els catalans als camps nazis.

Cristòfol Soler és elegit president de l’Assemblea Sobiranista de Mallorca

Cristòfol Soler, que va ser president balear entre el 1995 i el 1996 i que va donar-se de baixa del Partit Popular el 2014 per les discrepàncies amb l’actual president balear Josep Ramon Bauzà, és elegit president de l’Assemblea Sobiranista de Mallorca (ASM) en el decurs de l’assemblea general. L’ASM, que va néixer el 2014, s’emmiralla en l’Assemblea Nacional Catalana i té com a objectiu aconseguir una majoria social favorable a la constitució d’un estat propi i acabar-se unint als Països Catalans.

Diumenge 19

Centenars de víctimes en el naufragi d’una pastera al canal de Sicília

A uns 200 km de l’illa italiana de Lampedusa, té lloc el que és, fins a aquest moment, el pitjor naufragi de les embarcacions que transporten immigrants a Europa des de la costa africana. La pastera, amb més de 700 persones a bord, bolca en fer una maniobra brusca i, tot i que es rescaten amb vida 28 persones, la resta moren ofegades. La setmana anterior, concretament el 14 d’abril, van morir també a les proximitats de Sicília unes 400 persones en un altre naufragi, i el dia 5 prop de 1.500 persones van ser rescatades en operacions de l’exèrcit i els guardacostes italians. Es creu que la situació de desgovern a Líbia és una de les causes principals de la intensificació dels intents de creuar el canal en els darrers mesos. Des de diverses instàncies internacionals i, sobretot, des d’Itàlia, es fa una crida a desarticular les màfies que operen aquest tràfic de persones i també es demana que la Unió Europea actuï d’una manera coordinada en relació amb la immigració des de les seves fronteres exteriors.

Dilluns 20

Relleu de Pablo Ruz a l’Audiència Nacional

Pablo Ruz, el jutge que durant cinc anys ha estat al capdavant d’alguns dels processos per corrupció de més ressò a l’Estat espanyol dels darrers temps, com ara els Gürtel, Bárcenas, Jordi Pujol Ferrusola o Neymar, cedeix el càrrec a l’Audiència Nacional a José de la Mata, que va ser designat pel Consell General del Poder Judicial el 5 de març i pren possessió del càrrec. Ruz va ser designat com a interí en substitució de Baltasar Garzón.

Un alumne d’un institut de Barcelona mata un professor

Un estudiant de l’Institut d’Educació Secundària Joan Fuster irromp en una classe armat amb una ballesta i una arma blanca. En entrar a la classe, colpeja la professora i apunyala a la cama una alumna que anava a ajudar-la. Després, l’agressor surt al passadís, apunyala mortalment un professor i fereix un altre alumne i un altre professor. Finalment, és desarmat pel professor d’educació física del centre. El noi és ingressat al Servei de Psiquiatria de la Vall d’Hebron i haurà de rebre tractament durant dos anys. Per la seva banda, la consellera d’Ensenyament atribueix l’atac a un brot psicòtic. El 5 de maig el jutge arxiva el cas per homicidi perquè el presumpte autor és menor i, per tant, no imputable.

Dimarts 21

Un alt funcionari nazi admet la seva culpabilitat en l’Holocaust

Oskar Gröning, responsable el 1944 de confiscar les pertinences dels jueus que arribaven al camp de concentració d’Auschwitz per ser exterminats i d’enviar els diners a Berlín, admet el primer dia del seu judici la participació en l’assassinat de 300.000 jueus, i que va actuar amb plena consciència. Es declara moralment còmplice i demana perdó als supervivents i als seus familiars. A diferència d’altres processats del règim nazi, l’anomenat comptable d’Auschwitz no evadeix la seva responsabilitat amb l’argument que complia ordres. El 15 de juliol un tribunal de Lüneburg el declara culpable i el condemna a quatre anys de presó.

Dimecres 22

La Comissió Europea acusa Gazprom de pràctiques monopolístiques

La comissària europea de la Competència, Margrethe Vestager, acusa Gazprom d’abús de posició dominant. La Unió Europea denuncia que l’empresa gasista controlada pel Govern rus impedeix el flux del gas que subministra entre estats i impedeix la competència de preus, i manté d’aquesta manera uns preus artificialment alts en diversos estats de l’est de la Unió Europea que depenen exclusivament de Rússia per al subministrament de gas. La Comissió Europea dóna a la companyia i al Govern rus (que neguen les acusacions) dotze setmanes per a plantejar una solució si no vol ser sancionada amb una important multa. A banda, una tercera part del gas rus que importa la Unió Europea passa per Ucraïna, país on, en el conflicte armat que hi té lloc, Rússia, d’una banda, i els Estats Units i la Unió Europea, de l’altra, mantenen posicions enfrontades.

Dijous 23

Inhabilitat el jutge que investigava Miguel Blesa i Díaz Ferrán

El Tribunal Suprem confirma la pena de disset anys i mig d’inhabilitació al jutge Elpidio José Silva. Silva és condemnat per prevaricació quan investigava l’expresident de Caja Madrid, Miguel Blesa, i l’expresident de la Confederació Española de Organizaciones Empresariales (CEOE), Gerardo Díaz Ferrán. En el cas de Blesa, a qui Silva va enviar dues vegades a la presó, el Tribunal sosté que va evidenciar una intenció de persecució. A Silva també se’l condemna a pagar una multa de 6.300 euros i a indemnitzar amb 10.000 euros Díaz Ferrán, al qual investigava juntament amb Blesa per un crèdit de 26,6 milions al Grup Marsans.

Se celebra la Diada de Sant Jordi

L’edició del Sant Jordi del 2015 es tanca amb un augment de les vendes del 4% amb relació a l’any anterior. Els 1,53 milions de llibres venuts van representar una facturació de 20,35 milions d’euros. Dels llibres venuts, el 53,59% van ser en català i el 46,41% en castellà. Algú com tu, del periodista Xavier Bosch, encapçala els més venuts en ficció, i És l’hora dels adéus?, de l’economista Xavier Sala i Martín, és el més venut de la categoria de no-ficció. En castellà, La Templanza, de María Dueñas, se situa en primer lloc pel que fa a la ficció i en no-ficció MasterChef. Grandes platos para todos los días, de Jordi Cruz.

Divendres 24

Centenari de les matances d’armenis

A la capital d’Armènia, Yerevan, es commemora el centenari de l’assassinat d’entre 1 i 1,5 milions d’armenis pels turcs otomans. La cerimònia, a la qual, a banda de les autoritats armènies, assisteixen, entre d’altres, els presidents de França i Rússia, dóna lloc a una polèmica amb Turquia, que no reconeix que aquestes matances constituïssin un genocidi, com sosté gran part de l’opinió internacional. El dia 12, la qualificació del papa Francesc de les atrocitats contra els armenis com a genocidi va suscitar les protestes del Govern turc.

L’Ajuntament de València retira la medalla d’or a Franco

L’Ajuntament de València aprova retirar la medalla de la ciutat al dictador Francisco Franco, que li va ser concedida a títol honorífic el 1942. La proposta la va presentar fa quatre anys l’oposició, a l’empara de l’entrada en vigor de la Llei de la memòria històrica (desembre del 2007) i d’una sentència judicial de l’agost del 2012.

CDC es ven la seu nacional

La portaveu de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC), Mercè Conesa, anuncia que el partit es ven la seu central del carrer de Còrsega de Barcelona a un grup inversor de Hong Kong. El partit desvincula en tot moment la venda de l’edifici del "cas Palau" i de la fiança de 3,2 milions d’euros imposada per un jutge el 2012 al partit a títol lucratiu com a responsable civil. El 29 de maig, el jutge admet la petició del fiscal de duplicar la fiança (6,6 milions) i ordena l’embargament de quinze seus de CDC per acabar de cobrir-la.

Dissabte 25

Terratrèmol catastròfic al Nepal

Un terratrèmol de magnitud 7,8 graus en l’escala de Richter afecta una extensa àrea del Nepal, entre les ciutats de Kàtmandu i Pokhara, al centre del país, però les ones sísmiques arriben també a l’Índia, Bangladesh, el Tibet i l’Everest. La setmana següent (2 de maig), el recompte oficial dóna més de 6.600 morts, i no s’espera que el nombre de cadàvers augmenti gaire més, bé que es calcula que hi deu haver prop de 3.000 desapareguts, prop d’un miler dels quals són turistes (el dia 5 de maig es confirma la mort d’una catalana que feia senderisme). A banda, el sisme deixa tres milions de persones amenaçades per la fam i milers de pobles destruïts. Centenars de milers de persones han de ser internades en camps improvisats. El Govern estima l’ajut humanitari més urgent en 400 milions de dòlars, i els fons per a la reconstrucció de les infraestructures en dos mil milions. A Kàtmandu, diversos temples i monuments, alguns dels quals declarats patrimoni de la humanitat, s’han esfondrat. El 12 de maig, es produeix un segon sisme d’intensitat similar (7,3 graus) a l’est del país, que provoca més d’un centenar de morts. Al cap de pocs dies, comença a arribar l’ajuda internacional, subministrada sobretot pels Estats Units, l’Índia, la Xina, el Pakistan i els membres de la Unió Europea. És el pitjor terratrèmol al Nepal des del 1934.

Dimiteix un directiu històric de la indústria de l’automòbil

Ferdinand Piëch, màxim directiu de Volkswagen des del 1993, dimiteix tots els seus càrrecs a la companyia, junt amb la seva dona, que era membre del consell de supervisió. El motiu són les diferències amb el director executiu de la companyia, Martin Winterkorn. Piëch, nét de l’inventor del famós model conegut com escarabat, Ferdinand Porsche, va prendre les regnes de l’empresa en un moment en què es trobava a punt de la fallida, i la va convertir en un dels tres gegants de la indústria de l’automòbil.

Diumenge 26

Incident lingüístic en una roda de premsa esportiva

Gaizka Garitano, entrenador de l’Eibar, abandona, en senyal de protesta, la roda de premsa de després del partit contra l’Almeria quan alguns assistents a la sala de premsa l’increpen perquè respon en eusquera preguntes que alguns periodistes li formulen en aquesta llengua. L’incident té un gran ressò. L’endemà, Josep Guardiola dóna suport públicament a Garitano.

Dilluns 27

El ministre de Finances grec és apartat de les negociacions amb la Unió Europea

El ministre de Finances grec, Iannis Varufakis, és apartat de la negociació amb la Unió Europea en la crisi del deute grec

El Govern del partit d’esquerra radical Syriza, sorgit de les eleccions del gener, aparta Iannis Varufakis, el seu ministre de Finances. Varufakis, que encapçalava la representació grega en les negociacions amb la Unió Europea en la crisi del deute, es manté en l’equip negociador, però en perd la direcció, que passa al viceministre de relacions econòmiques internacionals, Efklidis Tsakalotos, i amb un control més directe del primer ministre Alexis Tsipras. El detonant d’aquest canvi són les crítiques a l’actitud de Varufakis després de la reunió de l’Eurogrup a Riga el dia 24, segons les quals és un obstacle per a arribar a un acord.

Dimarts 28

Execució de vuit persones a Indonèsia per tràfic de drogues

Dos australians, tres nigerians, un ghanès, un brasiler i un ciutadà indonesi són executats després de ser condemnats a mort per un tribunal indonesi i que el fiscal general hagués confirmat la pena. La sentència origina un conflicte diplomàtic, atès que el secretari general de l’ONU, Ban Ki-moon, i els caps d’estat i de govern dels països dels condemnats havien demanat que no es complís la sentència. En la seva rèplica, el president Joko Widodo va defensar la pena de mort com a mesura efectiva contra el narcotràfic i va exigir respecte per les lleis del país. Des del 2013, Indonèsia aplica la pena de mort després de cinc anys de moratòria. Més de cent persones estan pendents de ser executades per narcotràfic, terrorisme i altres delictes.

Incendi en un ferri durant el trajecte Palma-València

Els 156 passatgers del ferri Sorrento, que fa el trajecte Barcelona-Palma, són evacuats en declarar-s’hi un incendi. Després d’apagar l’incendi, els equips de salvament remolquen el vaixell a Sagunt el 6 de maig, i el dia 7 la naviliera Grimaldi, que n’és la propietària, atribueix l’accident a un curtcircuit en un dels cotxes que transportava.

Dimecres 29

Suspès un alt funcionari de l’ONU per filtrar un informe sobre abusos

Anders Kompass, funcionari de l’Oficina de l’Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Drets Humans, és suspès del càrrec per haver filtrat a les autoritats franceses un informe sobre abusos sexuals a un gran nombre d’infants comesos per les forces d’interposició franceses de l’ONU a la República Centreafricana el 2014. El 6 de maig un tribunal d’apel·lació qualifica la suspensió d’il·legal i ordena a les Nacions Unides readmetre Kompass, el qual va dur a terme la filtració davant el que considerava una passivitat inadmissible de l’ONU. Tant aquest organisme com el Govern francès inicien investigacions per tal d’identificar els autors dels abusos.

Dijous 30

Dimiteix un líder de Podem

Juan Carlos Monedero, cofundador i segon líder més important de Podem, dimiteix els seus càrrecs de la formació. Monedero critica que el partit de Pablo Iglesias adopti comportaments similars als de les formacions que vol substituir.

El Partit Popular suspèn de militància el president de la Diputació de València

El Partit Popular suspèn de militància Alfonso Rus, alcalde de Xàtiva i president de la Diputació de València, per participació en una presumpta trama corrupta. El dia anterior, el 29 d’abril, la cadena SER va emetre en exclusiva un enregistrament en el qual se sent una persona, identificada amb Rus, comptant diners. Tot i que el dia 12 de maig Rus anuncia la dimissió, desobeeix les ordres del partit i manté els càrrecs, i el dia 24 de maig opta a la reelecció com a alcalde de Xàtiva, però tan sols obté la tercera posició. El 4 de juny renuncia a l’acta de regidor.

Se celebra la Nit de Sant Jordi a Perpinyà

Amb l’assistència de més de 200 persones se celebra al Palau de Congressos de Perpinyà la 26a edició de la Nit de Sant Jordi, organitzada per Òmnium Catalunya Nord. Entre els premis atorgats sobresurten el premi Catalunya Nord, que guanya la mestra de La Bressola de Perpinyà Cecília Caralt Badia amb un assaig sobre el seguiment de tres anys a l’educació infantil; el premi Ramon Juncosa de divulgació i periodisme transfronterers, que impulsa la Casa de la Generalitat, recau en dos col·laboradors de Ràdio Arrels; el premi Francesc Català de poesia, guardona Si les llàgrimes fossin dolces, d’Àlex Garrido; el premi Joan Blanca en defensa del català, que atorga l’Ajuntament de Perpinyà, és concedit a Joana Serra, per la tasca al capdavant de la històrica Llibreria Catalana, i a Jocelyne Joussemet, promotora del català des de les institucions. També es lliura el premi UPE 66 Comarques Nord Catalanes, atorgat per la patronal nord-catalana, que rep el president de la Universitat de Perpinyà, Fabrice Lorente, per l’impuls del programa MIRO de promoció del turisme transfronterer.