Divendres 1
Acaba la Cimera de Seguretat Nuclear
Celebració de la IV Cimera de Seguretat Nuclear a Washington, amb l’absència de Rússia
© Ben Solomon / U.S. Department of State
Un discurs del president dels Estats Units, Barack Obama, clou la quarta Cimera de Seguretat Nuclear, que se celebra a Washington. De la cinquantena de participants, destaca la significativa absència de Rússia, en resposta a les crítiques del Govern nord-americà pel rearmament nuclear promogut pel president Putin. En les seves intervencions, Obama defensa l’acord del 2015 amb l’Iran i subratlla el perill dels assaigs de Corea del Nord i la possibilitat que els terroristes controlin armes nuclears.
Dimissió de la consellera balear de Cultura
Esperança Camps, consellera de Transparència, Participació i Cultura del Govern Balear, dimiteix del càrrec nou mesos després de la presa de possessió. Camps justifica la decisió per les males relacions amb alts càrrecs de la conselleria, als quals acusa de deslleialtat i falta de compromís. El dia 7 Ruth Mateu substitueix Camps al capdavant de la conselleria.
Dissabte 2
Accident mortal a Pont de Molins
Set persones moren quan dos vehicles col·lideixen a la N-II a l’altura de Pont de Molins (Alt Empordà). En un dels vehicles, de matrícula francesa, hi viatjaven cinc joves, els quals moren tots. El conductor tenia suspès el carnet de conduir francès per alcoholèmies positives i excés de velocitat. Dels tres ocupants del vehicle que circulava en direcció contrària, dos moren i el tercer és ferit de gravetat. Arran d’aquest accident, el conseller d’Interior, Jordi Jané, informa que el 2015 es van expedientar 8.345 persones per conduir sense carnet i que es volen canviar els criteris jurídics de privació de llibertat.
Diumenge 3
Violents enfrontaments a Nagorno-Karabakh
Almenys trenta soldats resulten morts en enfrontaments en el territori disputat de Nagorno-Karabakh, entre Armènia i l’Azerbaidjan. Són les pitjors hostilitats des del 1994, any que aquests dos estats van acordar un fràgil alto el foc en aquest territori de l’Azerbaidjan veí d’Armènia i, de fet, controlat per separatistes proarmenis. Rússia, els Estats Units i l’Organització per a la Seguretat i la Cooperació a Europa (OSCE) fan una crida a aturar els enfrontaments.
Filtració de dades massives sobre comptes en paradisos fiscals
Onze milions de documents és el volum de la filtració procedent del despatx d’advocats amb seu a Panamà Mossack Fonseca, en la qual apareixen comptes de grans fortunes que la firma gestionava en paradisos fiscals arreu del món. Entre els titulars apareixen caps d’estat i de govern, polítics, financers, empresaris, homes de negocis i estrelles de l’esport i l’espectacle, entre d’altres. L’anunci és publicat pel diari alemany Süddeutsche Zeitung, que el 2015 va rebre la informació d’una font anònima i que l’ha compartida i analitzada durant un any amb el Consoci Internacional de Periodistes d’Investigació, format per un centenar de mitjans de comunicació de 78 països, part dels quals de reconegut prestigi. Els anomenats "papers de Panamà" són, amb diferència, la filtració d’informació més gran de la història.
Dilluns 4
Acusació contra el Govern de Veneçuela per violència indiscriminada
Human Rights Watch (HRW), una de les principals ONG de defensa dels drets humans, presenta un informe en el qual acusa el Govern de Veneçuela d’exercir la violència indiscriminada amb l’excusa de la lluita contra la delinqüència i el crim. HRW sosté que, a través del pla conegut com "operació d’Alliberament i Protecció del Poble", diversos cossos de seguretat duen a terme abusos sistemàtics contra la població, que inclouen execucions extrajudicials, detencions arbitràries, desnonaments forçosos, destrucció de cases i deportacions massives de colombians acusats sense proves de pertànyer a grups paramilitars.
La Generalitat Valenciana i el Ministeri d’Hisenda arriben a un acord de finançament per al 2016
En una reunió a Madrid, el president de la Generalitat Valenciana, Ximo Puig, i el ministre d’Hisenda en funcions, Cristóbal Montoro, arriben a un acord per a garantir la liquiditat de la Generalitat fins a final d’any, que inclou un crèdit extraordinari del Fons de Liquiditat Autonòmic al 0% d’interès. A banda, el president Puig reclama al ministre que el Govern central es faci càrrec dels impagaments i de la multa imposada per la Comissió Europea per la manipulació del dèficit, perquè, argumenta, ambdós són conseqüència de polítiques del Govern valencià anterior del PP.
Dimarts 5
El TPI renuncia jutjar el vicepresident de Kenya
El Tribunal Penal Internacional (TPI) descarta jutjar el vicepresident de Kenya, William Ruto, per evidències insuficients. Segons alguns dels jutges, les intimidacions als testimonis i les interferències polítiques en el procés converteixen el judici en inviable. A Ruto, junt amb altres polítics, se’l fa responsable de prop de 1.200 morts i d’un milió de desplaçats per la violència en les eleccions del 2007. El 2014, el TPI va renunciar al judici contra el president Uhuru Kenyatta per motius semblants. Els càrrecs, però, no han estat retirats.
Dimissió del primer ministre d’Islàndia pels "papers de Panamà"
Sigmundur Gunnlaugsson, primer ministre islandès, dimiteix el càrrec després d’haver-se conegut pels anomenats "papers de Panamà" que era propietari d’una empresa pantalla en un paradís fiscal, a través de la qual presumptament ha evadit milions d’euros. El dia 7 el Govern aprova el nomenament de Sigurður Ingi Jóhannsson com a primer ministre interí. Gunnlaugsson és el primer polític que dimiteix perquè el seu nom figura en els "papers de Panamà".
Dimecres 6
Els Països Baixos rebutgen l’acord entre la UE i Ucraïna
Amb una participació mínima (32,2%) els Països Baixos rebutgen en referèndum el tractat d’associació de la Unió Europea amb Ucraïna (27 d’abril de 2015) pel 61,1% contra el 38,1% dels vots. Tot i la baixa participació i que no és un referèndum vinculant, el resultat posa de manifest el fort creixement de l’euroescepticisme en un dels membres fundadors de la Unió Europea.
França penalitza els clients de les prostitutes
L’Assemblea Nacional francesa aprova la llei que penalitza els clients de la prostitució amb multes que poden arribar als 3.750 euros. Fora de la cambra, s’hi manifesten en contra prostitutes, perquè segons diuen dificultarà les condicions de vida del col·lectiu. El Govern presenta la llei com un mitjà per a lluitar contra el tràfic de persones. Suècia va ser el primer país a penalitzar els clients de prostitutes l’any 1999.
El BCE exclou la Generalitat del programa de compra de deute
El Banc Central Europeu (BCE) no inclou els bons de la Generalitat de Catalunya en el seu programa de compra massiva d’actius financers. La raó és que la Generalitat no compleix els requisits de solvència. Els darrers mesos, les agències de ràting han situat el deute català al nivell del bo porqueria. Tanmateix, els informes de l’Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (AIREF), un organisme creat per la Comissió Europea, el Banc Central Europeu i el Fons Monetari Internacional per a controlar el compliment dels objectius de dèficit, atribueixen la situació a la política del Govern espanyol, que exigeix un dèficit molt més baix a les comunitats autònomes que no pas al Govern central i, mentrestant, manté algunes comunitats com Catalunya infrafinançades.
Dijous 7
Declarades nul·les les clàusules sòl
Un jutjat de Madrid declara nul·les les anomenades clàusules sòl de les hipoteques de 40 bancs. Aquestes clàusules es van incloure en moltes hi poteques durant la bombolla immobiliària, i obli- gaven els clients a pagar un mínim d’interessos encara que l’interès pactat fos inferior. El jutge considera que les clàusules sòl no complien els requisits de transparència. Al juny del 2013 el Tribunal Suprem ja va donar la raó a clients del BBVA, que va haver de retirar aquesta clàusula de les seves 425.000 hipoteques a tots els clients de manera automàtica. Tanmateix, els bancs anun- cien que recorreran la sentència.
Divendres 8
La UGT de Catalunya elegeix nou secretari general
En el XV congrés de la Unió General de Treballadors de Catalunya, celebrat a Terrassa, Camil Ros és elegit nou secretari general del sindicat amb el 83,5% dels vots. Ros substitueix Josep Maria Álvarez, que havia ocupat el càrrec durant 26 anys i que al març va ser elegit secretari general de la UGT estatal.
El papa fa públic un document sobre la família
Amb el títol Amoris laetitia (’L’alegria de l’amor’), el papa Francesc fa públiques les directrius per a les famílies catòliques en una exhortació apostòlica després de la celebració de tres sínodes. Tot i que no introdueix canvis en la doctrina tradicional, demana als representants de l’Església més flexibilitat respecte a les realitats actuals, amb referència sobretot als matrimonis homosexuals i la contracepció, sobre els quals, tot i no acceptar-los plenament, demana més comprensió.
Dissabte 9
Més de 100 morts en l’explosió d’un temple a l’Índia
Més de 100 persones moren i unes 350 resulten ferides en l’explosió de material pirotècnic al temple de Kollam, a l’estat de Kerala, durant la celebració del Cap d’Any hinduista. Es creu que la deflagració l’ha provocat una guspira en el material pirotècnic emmagatzemat al temple.
Diumenge 10
Cessat l’ambaixador espanyol a Bèlgica
L’endemà del Consell de Ministres, el BOE publica el cessament d’Ignacio Jesús Matellanes, ambaixador espanyol a Bèlgica des del 2012. El cessament es produeix després de la publicació d’un informe del Ministeri d’Exteriors en què s’assenyalaven disfuncionalitats i anomalies molt greus en l’actuació de Matellanes, entre les quals cal destacar l’absentisme i l’abús d’autoritat a l’ambaixada a través de la por, l’amenaça i l’enfrontament.
Dilluns 11
Detingut Mario Conde
Mario Conde, l’expresident de Banesto que va enfonsar l’entitat a mitjan anys noranta, és detingut per la Guàrdia Civil, que detecta moviments en els seus comptes corrents des de Suïssa i altres països, presumptament pertanyents als fons procedents del desfalc. Les quantitats repatriades presumptament sumen uns 13 milions d’euros. Conde, per a qui la Fiscalia demana presó incondicional, va obtenir el 2005 el tercer grau.
Acaba el termini per a regularitzar les plaques solars
Es compleixen sis mesos del Reial decret sobre autoconsum (9 d’octubre de 2015), després dels quals les instal·lacions fotovoltaiques han d’haver-se adaptat a la nova normativa, que grava amb un impost les plaques solars que produeixen electricitat. El Govern justifica l’anomenat "impost al sol" per contribuir a pagar els costos del sistema quan les instal·lacions estan connectades a la xarxa elèctrica (la gran majoria). Se n’exclouen les plaques tèrmiques (per a escalfar aigua), les que tenen una potència màxima contractada de 10 quilowatts i els consumidors de les illes.
Dimarts 12
Dimissió del primer ministre ucraïnès
El dia 10, el primer ministre ucraïnès, Arseni Iatseniuk, anuncia per sorpresa la seva dimissió, que formalitza dos dies després. Acusat de paralitzar les reformes econòmiques i de no encarar-se de manera prou decidida amb la corrupció, al mes de febrer Iatseniuk va superar una moció de confiança, però dos dels partits de la coalició de govern el van abandonar i va restar en minoria. El dia 14 pren possessió del càrrec Volodímir Gróisman, membre del partit del president Poroixenko.
Crítica de la Comissió Europea a Espanya pels incompliments en matèria de refugiats
En un informe sobre l’acollida dels refugiats, la Comissió Europea assenyala Espanya com un dels estats membres més incomplidors des que es van assignar quotes a principi d’any. Des d’aleshores, i sobretot des del tractat amb Turquia, els estats membres han acceptat un nombre creixent de refugiats, tret de casos com els de països de l’Est i Espanya, que va acceptar rebre’n 467 i només n’ha acollit 18.
Homenatge a Guillem Agulló
Les Corts Valencianes reten homenatge a Guillem Agulló, el militant independentista de Maulets assassinat l’11 d’abril de 1993 a Montanejos (Alt Millars) per un grup de feixistes. El president de la cambra, Enric Morera, pronuncia la frase que es va fer coneguda per a denunciar l’assassinat del jove i la impunitat dels assassins: "Guillem Agulló, ni oblit ni per- dó!".
Dimecres 13
Demanda del president de Turquia contra un humorista alemany per difamació
El president de Turquia, Recep Tayyip Erdoğan, interposa una denúncia per difamació contra l’humorista alemany Jan Böhmermann. El 31 de març Böhmermann va recitar en un programa de la televisió pública alemanya ZDF un poema satíric en el qual acusava Erdoğan de reprimir minories i dissidents, i associava la seva figura amb escenes de bestialisme i altres obscenitats. La decisió de la cancellera de no oposar-se a la denúncia d’Erdoğan adduint la independència del poder judicial li reporta dures crítiques per donar preferència a les relacions diplomàtiques davant de la llibertat de premsa i d’expressió. D’acord amb el Codi Penal alemany, Böhmermann pot ser condemnat a presó.
Dijous 14
Acord per a l’intercanvi de dades fiscals entre cinc estats de la UE
Els governs de les cinc economies més grans de la Unió Europea (Alemanya, la Gran Bretanya, França, Itàlia i Espanya) acorden compartir la informació sobre els moviments de les grans fortunes. Amb aquesta mesura s’espera combatre amb més eficàcia el frau fiscal. L’acord arriba onze dies després de fer-se pública la filtració dels "papers de Panamà".
Catalunya s’afegeix a desobeir la LOMCE
La Generalitat de Catalunya anuncia que no aplicarà els criteris de la Llei orgànica per a la millora de la qualitat educativa (LOMCE) en l’avaluació final de primària i que farà unes proves pròpies d’acord amb la Llei d’educació de Catalunya (LEC). El País Basc, Navarra i les Canàries també es neguen a fer la prova. Anteriorment, Catalunya es va negar a aplicar les disposicions del Govern espanyol sobre el límit de dèficit i la pobresa energètica.
Divendres 15
Dimiteix el ministre d’Indústria
El ministre d’Indústria espanyol, José Manuel Soria, dimiteix el càrrec després de fer-se públic que és titular de comptes en paradisos fiscals, segons es desprèn dels anomenats “papers de Panamà”
© Ministeri d’Indústria, Energia i Turisme / Govern d’Espanya
José Manuel Soria, ministre d’Indústria espa-nyol en funcions, dimiteix el càrrec després de ser identificat en les llistes de titulars de comptes en paradisos fiscals de Panamà i l’illa de Jersey, informació coneguda pels anomenats "papers de Panamà". Soria també renuncia a la presidència del PP de les illes Canàries i a l’escó de diputat al Parlament. L’endemà assumeix les seves funcions el ministre d’Economia, Luis de Guindos.
Es reprenen les emissions d’IB3 a Catalunya
Les emissions de la cadena pública balear es poden tornar a veure a Catalunya, en aplicació de l’acord de reciprocitat que ja va permetre tornar a veure TV3, el 3/24 i el canal Super3/33 a les Illes Balears al desembre del 2015. L’any 2009 ambdós governs van signar l’acord de reciprocitat, però el Govern del PP presidit per Josep Ramon Bauzà el va interrompre el 2012.
Tres activistes catalans, acusats pel Govern grec
El Govern grec acusa tres dels cinc activistes catalans detinguts el dia 13 d’aldarulls i resistència a l’autoritat prop del camp d’internament d’Idomeni. La policia grega va detenir en total una quarantena de voluntaris, els quals acusen les autoritats de no voler testimonis del tracte que es dóna a refugiats i immigrats.
Dissabte 16
Terratrèmol a l’Equador
Un terratrèmol d’intensitat 7,8 graus en l’escala de Richter sacseja el nord-oest de l’Equador. El sisme, que és percebut fins a la veïna Colòmbia, és el més greu des del 1979 i devasta àmplies zones del país. Al llarg de la setmana següent se’n registren més de 500 rèpliques, i el nombre de morts s’apropa als 700. Algunes ciutats queden totalment arrasades i el Govern estima en uns 3.000 milions de dòlars la quantitat necessària per a la reconstrucció de les zones devastades.
Diumenge 17
L’ANC rebutja donar suport a llistes conjuntes
En l’assemblea general celebrada a Manresa els socis de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) aproven el nou full de ruta, en el qual es rebutja donar suport a una candidatura única dels independentistes en les eleccions espanyoles. L’estret marge (971 contra 913 vots) posa de manifest les fortes diferències a l’interior de l’organització. També es rebutja l’esmena que reclamava escollir directament el president, perquè no arriba al 65% dels vots que marquen els estatuts.
La plaça de Llucmajor canvia el nom per plaça de la República
En un acte que clou la commemoració dels 85 anys de la proclamació de la Segona República, s’inaugura el canvi de nom de la plaça de Llucmajor del districte de Nou Barris de Barcelona pel de plaça de la República. El canvi aixeca nombroses protestes dels que ho consideren un greuge a la memòria històrica (entre d’altres, l’alcalde de Llucmajor). Critiquen també que no s’hagi retornat a l’emplaçament original, a la cruïlla de l’avinguda Diagonal amb el passeig de Gràcia, l’estàtua d’homenatge a la Primera República que l’Ajuntament socialista de Barcelona va situar el 1990 a l’aleshores plaça de Llucmajor, en treure-la del magatzem on els franquistes l’havien retirat el 1939. El dia 19 de juliol, amb la signatura del decret, entra en vigor a tots els efectes el canvi de nom. Aquest és un dels canvis més polèmics de la redenominació del nomenclàtor de Barcelona de l’Ajuntament presidit per Ada Colau, entre els quals hi ha el de la plaça de Joan Carles I, a l’esmentada confluència entre l’avinguda Diagonal i el passeig de Gràcia, per la del Cinc d’Oros (14 d’abril).
Dilluns 18
Presó per als dirigents de Manos Limpias i Ausbanc
El jutge de l’Audiència Nacional Santiago Pedraz decreta presó incondicional i sense fiança per als màxims responsables del sindicat ultra Manos Limpias i de l’associació Ausbanc, Miguel Bernad i Luis Pineda. Segons les acusacions, ambdues organitzacions presentaven denúncies i querelles que retiraven a canvi de cobrar dels afectats determinades quantitats. Tot i això, el dia 21 el tribunal de l’Audiència de Palma descarta apartar Manos Limpias de la causa del "cas Nóos" contra la infanta Cristina, en què es presenta com a acusació popular, ja que considera que la investigació contra el sindicat està en fase embrionària.
El president de la Generalitat es reuneix amb el president de Còrsega
El president de la Generalitat de Catalunya, Carles Puigdemont, rep en visita oficial el president del Consell Regional de Còrsega, Gilles Simeoni. Simeoni és el líder dels sobiranistes de l’illa, que, per primer cop, agrupats en la coalició Pè a Corsica, van guanyar les eleccions a l’Assemblea corsa al desembre del 2015, amb 24 escons dels 51 existents.
Google guanya un litigi sobre drets d’autor
La multinacional Google guanya el judici que li permet mantenir el seu servei de consulta de llibres (Google Books), el qual, a més de la base de dades bibliogràfica, inclou fragments escanejats de les obres. El Tribunal Suprem dels Estats Units rebutja la demanda interposada pel Gremi d’Autors l’any 2004.
Dimarts 19
Atemptat al centre de Kàbul
Una cèntrica zona de la capital afganesa pròxima al Ministeri de Defensa és objecte d’un atac suï-cida amb un cotxe carregat d’explosius. El Govern xifra els morts en 64 i els ferits en 347. Després de l’explosió, els talibans, que reivindiquen l’atemptat, inicien un tiroteig. És l’atemptat més mortífer a Kàbul en 15 anys.
Jutgen el líder de Pegida
Un tribunal de Dresden jutja Lutz Bachmann, líder del moviment antiislàmic Pegida, acusat d’incitar a l’odi pels seus comentaris a la xarxa sobre els refugiats. Al mateix temps, la policia duu a terme detencions de sospitosos d’atacs a centres d’immigrants i mesquites (més de mil des del 2015). A les portes del tribunal es concentren partidaris i detractors del processat.
Dimecres 20
Explosió en una planta petroliera a Mèxic
L’explosió en una planta petroquímica de l’empresa estatal PEMEX de la ciutat de Coatzacoalcos, a l’estat de Veracruz, causa un total de 32 morts i 136 ferits. L’empresa comunica que l’accident és conseqüència d’un vessament de líquid inflamable, però no en dóna més detalls. El 2012 i el 2013 també hi va haver explosions en altres instal·lacions de PEMEX amb desenes de morts cadascuna.
L’assassí d’Utøya guanya un recurs contra l’Estat noruec
Anders Breivik, el terrorista d’ideologia nazi que al juliol del 2011 va assassinar 77 persones en un acte de les joventuts socialistes a l’illa noruega d’Utøya, guanya a l’Estat noruec un recurs per vulneració de drets humans. Condemnat a vint-i-un anys de presó, Breivik va denunciar el Govern pel confinament solitari que se li aplicava i per altres maltractaments. El jutge li dóna la raó i al·lega que el règim a què ha estat sotmès viola la Convenció Europea de Drets Humans en casos d’empresonament.
Mitsubishi admet la falsificació de les proves d’emissions de gasos
La multinacional de l’automòbil japonesa Mitsubishi reconeix haver falsificat les proves d’emissió de gasos de més de 600.000 vehicles fabricats per l’empresa, gran part dels quals per a Nissan, que va denunciar incoherències en la presentació dels resultats dels tests. Mitsubishi retira els vehicles i inicia una investigació. És la segona empresa a reconèixer aquesta mena de manipulacions des de l’escàndol de Volkswagen el 2015.
Dijous 21
El Parlament aprova la rescissió dels concerts econòmics a les escoles que segreguen
En una accidentada votació, el Parlament de Catalunya aprova rescindir els concerts econòmics amb les escoles que segreguen per sexe. La iniciativa, obra del PSC i Catalunya Sí que es Pot, estableix un període de transitorietat fins al curs 2017-18. En la votació, JxSí ha votat dividida, i Ciutadans, a favor, cosa que posteriorment la portaveu anuncia que ha estat "un error".
Divendres 22
Comença el procés de signatures de la COP21
S’inicia el procés de signatura i ratificació dels acords sobre el canvi climàtic presos en la cimera de París (al novembre i desembre del 2015). El primer dia signen l’acord 177 estats, i alguns petits estats del Pacífic el ratifiquen. Tot i que l’acord no preveu sancions en cas d’incompliment, es considera un èxit que s’hagi aconseguit aprovar-lo pràcticament per unanimitat, especialment pel compromís de la Xina i els Estats Units, principals emissors de gasos d’efecte hivernacle.
Declarat improcedent l’acomiadament de l’expresident de CatalunyaCaixa
El Tribunal Suprem (TS) ratifica la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que obliga CatalunyaCaixa a pagar 600.000 euros d’indemnització per l’acomiadament de l’expresident Adolf Todó i 600.000 més pel de l’exconseller delegat Jaume Masana. El TS rebutja el recurs interposat pel Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB) per evitar el pagament adduint irregularitats en la gestió dels directius, als quals va fer cessar al maig del 2013. Tant el TSJC com el TS consideren les presumptes irregularitats poc fonamentades.
Romania, exclosa del festival d’Eurovisió
La Unió Europea de Radiodifusió (EBU, per les sigles en anglès) exclou Romania de l’edició del 2016 del concurs de cançó d’Eurovisió, que se celebra a Estocolm el 12 de maig. El motiu és el deute de 16 milions de francs suïssos de la televisió estatal romanesa amb l’EBU.
Enviat a judici l’expresident de les Corts Valencianes
El jutge de l’Audiència Nacional José de la Mata dicta una resolució per la qual activa el processament de 24 persones, entre les quals hi ha l’expresident de les Corts Valencianes i exconseller de la Generalitat Valenciana, Juan Cotino, per presumptes irregularitats en l’organització de la visita del papa a València l’any 2006, així com diversos directius vinculats a la "trama Gürtel" que presumptament van desviar fons públics en contractes per a la transmissió de l’acte a partir d’una adjudicació de 7,4 milions d’euros.
Dissabte 23
Diada de Sant Jordi
L’edició del 2016 de la Diada de Sant Jordi ve marcada per un augment del 3% de les vendes respecte a l’any anterior, segons el Gremi de Llibreters de Catalunya. Segons aquesta mateixa organització, la facturació és de quasi 30 milions. El 54,3% correspon al llibre en català i el 45,3% en castellà (mentre que la resta de l’any la venda en català baixa al 25%). La filla del capità Groc, de Víctor Amela, i Confessions d’un culer defectuós, de Sergi Pàmies, són els més venuts en ficció i no-ficció en català, respectivament. En castellà ocupen les primeres posicions La chica del tren, de Paula Hawkins, i X, de Risto Mejide.
Commemoració del 25 d’abril
Celebració de la Festa de la Cultura a la plaça de bous de València, cloenda dels actes de la commemoració del 25 d’abril
© ACPV
Organitzada per Acció Cultural del País Valencià, unes 40.000 persones, segons els organitzadors, es manifesten pel centre de València sota el lema "Fem País Valencià", en la commemoració del 25 d’abril per la desfeta d’Almansa del 1707, que va significar la pèrdua dels drets i les llibertats del Regne de València. Posteriorment es dóna inici a la Festa de la Cultura, amb diversos espectacles i homenatges a Muriel Casals i Guillem Agulló. Després de 16 anys, la festa es pot celebrar a la plaça de bous de València, espai que el PP els havia vetat.
Diumenge 24
Marxa contra el feixisme a Sabadell
Unes 6.700 persones, segons la Guàrdia Urbana, duen a terme una marxa al centre de Sabadell contra el feixisme i el nazisme. La manifestació és la resposta ciutadana a les agressions rebudes al Centre Social Alliberat L’Obrera les darreres setmanes.
Dilluns 25
Nou assassinat homòfob a Bangladesh
L’editor de l’única publicació del col·lectiu LGTB (lèsbic, gai, transsexual i bisexual) de Bangladesh és assassinat a ganivetades a Dacca, capital del país. L’atac es produeix dos dies després d’un assassinat similar d’un professor universitari. Des de fa mesos hi ha assassinats de característiques semblants de gais, lesbianes, ateus i lliurepensadors perpetrats per militants islamistes, que el 2013 van publicar una llista amb 84 bloguers d’aquestes orientacions, contràries a molts dels valors tradicionals del país.
El TC anul·la la llei catalana de prohibició del fracking
El Tribunal Constitucional dóna la raó al Govern espanyol en el recurs a la llei catalana contra la fracturació hidràulica (fracking), argumentant que la llei envaeix les competències de l’Estat. També declara nul·la la disposició transitòria de la llei catalana que prohibeix la implantació d’establiments comercials amb una superfície igual o superior a 800 m2 dins de les trames urbanes consolidades, ja que no es justifica segons la norma general estatal. Dos dies després (27 d’abril), el TC també anul·la la part substancial de la llei catalana que estableix un impost a la generació d’electricitat a les centrals nuclears, argumentant una vulneració de la Llei orgànica de finançament de les comunitats autònomes (LOFCA).
Dimarts 26
Es commemora el 30è aniversari del desastre de Txernòbil
El president d’Ucraïna, Petró Poroixenko, en els actes commemoratius del 30è aniversari de l’accident nuclear de Txernòbil
© The Presidential Administration of Ukraine
Amb un acte oficial presidit pel president Petró Poroixenko, Ucraïna dóna inici a la commemoració de l’accident nuclear de la central nuclear de Txernòbil, el més greu de la història. L’accident es va iniciar el 26 d’abril de 1986 amb l’explosió del reactor, fet que va alliberar una gran quantitat de material radioactiu, que es va propagar a extenses zones d’Ucraïna, Bielorússia i Rússia, d’on milers de persones van ser evacuades. Trenta anys després, encara neixen infants amb deformitats i la taxa de malalties canceroses és anormalment elevada a conseqüència de la radioactivitat. El 2010 va començar la construcció d’un sarcòfag especialment resistent per a segellar les restes del reactor i la construcció d’un cementiri nuclear subterrani finançat amb donacions internacionals. El nombre de víctimes de l’accident és controvertit però s’estima en diversos milers.
Acte de lliurament de les Creus de Sant Jordi
Creus de Sant Jordi
Presidit pel president de la Generalitat, Carles Puigdemont, i amb presència de la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, i el conseller de Cultura, Santi Vila, se celebra al Palau de la Generalitat l’acte de lliurament de les Creus de Sant Jordi del 2016. El Govern concedeix el reconeixement a 27 personalitats i 13 entitats, entre les quals cal destacar el metge Bonaventura Clotet, l’actor Carles Canut, l’alpinista Òscar Cadiach, l’empresària Sol Daurella, el físic Josep Enric Llebot, el filòsof Jordi Llovet, l’economista Guillem López i l’ecòleg Joandomènec Ros.
Dimecres 27
El Govern andorrà tanca la planta envasadora d’aigua causant d’un brot infecciós
El Govern andorrà ordena la clausura de la planta d’aigua d’Arinsal i retira la producció d’Aigües del Pirineu després que s’hagi identificat l’aigua envasada per aquesta empresa com l’origen del brot de gastroenteritis que les setmanes anteriors ha afectat més de 4.000 persones a Barcelona i Tarragona. El 21 d’abril els resultats de les anàlisis van confirmar la presència d’un norovirus a la font i en diversos lots d’aigua envasada. El 6 de maig Aigües del Pirineu n’anuncia el tancament definitiu.
Dijous 28
El Govern belga acorda distribuir píndoles de iode
El Govern belga acorda la distribució de píndoles de iode a tota la població com a mesura de seguretat nuclear. Anteriorment s’havien distribuït només en un radi de 20 km entorn de les centrals nuclears. Les píndoles s’utilitzen per a combatre alguns dels efectes cancerígens en cas de fuita radioactiva. Recentment alguns països veïns han criticat l’estat de les centrals nuclears belgues, però la ministra de Sanitat sosté que el canvi és motivat per les conseqüències de l’accident de Fukushima.
Protestes violentes contra la reforma laboral a França
Desenes de milers de manifestants protesten a les principals ciutats de França contra la reforma laboral, protestes que degeneren en enfrontaments. Vint-i-quatre policies resulten ferits i es practiquen un centenar de detencions. L’aspecte més polèmic del projecte de llei preveu facilitar l’acomiadament amb l’objectiu de reduir l’atur.
Divendres 29
S’aproven els nous objectius de dèficit amb l’oposició de Catalunya, el País Valencià i les Balears
El Consell de Política Fiscal i Financera aprova la proposta d’Hisenda de donar un any més de marge a les comunitats autònomes per a assolir estabilitat financera i fixar el dèficit zero per al 2019. El ministre Cristóbal Montoro amenaça amb mesures coercitives les comunitats que no apliquin els nous objectius de dèficit (0,7% el 2016, 0,7% el 2017 i 0,3% el 2018). Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears voten en contra d’aquests objectius malgrat l’increment de quatre dècimes que concedeix el Govern espanyol el 20 d’abril.
Dissabte 30
Entra en vigor la rebaixa de tarifes per itinerància a la UE
Entra en vigor la rebaixa de preus en trucades, enviament de missatges i connexió a internet per mòbil en països diferents de la Unió Europea (roaming). Les tarifes rebaixades són de 5 cèntims per minut, 2 cèntims pels missatges de correu i 5 cèntims per cada megabyte d’ús d’internet mòbil. És el pas previ a la desaparició total d’aquest sobrecost, previst per al 2017.
Primer viatge oficial del president Puigdemont a l’estranger
El president de la Generalitat de Catalunya, Carles Puigdemont, visita Flandes (Bèlgica) en el que és el seu primer viatge oficial fora de Catalunya, de tres dies de durada (del 30 d’abril al 2 de maig). Puigdemont es reuneix amb el president de Flandes, Geert Bourgeois, el qual defensa el dret a l’autodeterminació; el president del Parlament federal belga, Siegfried Bracke, i l’alcalde d’Anvers i líder de la Nova Aliança Flamenca, Bart de Wever. Acompanyen el president el conseller Raül Romeva i el representant permanent de la Generalitat davant de la Unió Europea, Amadeu Altafaj.