Dissabte 1
El Tribunal Suprem veneçolà renuncia a retirar els poders al Congrés
El Tribunal Suprem de Veneçuela fa marxa enrere a la decisió de retirar els poders a la cambra legislativa, anunciada el 30 de març. La mesura havia provocat protestes i enfrontaments al carrer entre manifestants i policia. En les eleccions del desembre del 2015, l’oposició va aconseguir majoria a la cambra baixa, i des d’aleshores és constant l’enfrontament amb el president Maduro. El dia 20, encapçalats pel líder opositor Henrique Capriles, desenes de milers de manifestants exigeixen el cessament dels jutges del Tribunal Suprem i la celebració d’eleccions, tot i que durant les setmanes següents continuen les protestes i els enfrontaments. L’Organització d’Estats Americans (OEA) qualifica d’atac a la democràcia el "cop judicial" i condemna l’immobilisme del règim de Maduro. El dia 27, el Govern veneçolà anuncia que es retira de l’OEA.
Diumenge 2
Un home reivindica l’eutanàsia gravant el seu suïcidi en un vídeo
José Antonio Arrabal, afectat d’esclerosi lateral amiotròfica (ELA), mor al seu domicili d’Alcobendas (Madrid) després d’administrar-se una dosi letal de medicaments. Arrabal, que ha enregistrat la seva mort en un vídeo, hi explica que la seva família ha hagut de marxar del domicili per no ser inculpada en la seva mort. Uns quants mesos abans havia iniciat una campanya a internet per despenalitzar el suïcidi assistit i modificar l’article 143 del Codi Penal, que preveu penes de presó per als que hi col·laborin.
Dilluns 3
Centenars de víctimes mortals per esllavissades a Colòmbia

El president colombià, Juan Manuel Santos, amb el ministre de Transports, Jorge Eduardo Rojas, visiten les zones de Manizales afectades per les pluges torrencials i les posteriors esllavissades
© SIG, Sistema Informativo del Gobierno / César Carrión
Més de 260 persones moren a conseqüència de les esllavissades provocades per les persistents pluges torrencials a Mocoa, localitat al sud-oest de Colòmbia. Hi ha un gran nombre de desapareguts, que podrien fer pujar la xifra de morts a 300. El president, Juan Manuel Santos, declara l’estat d’emergència i ordena desplegar l’exèrcit a la zona per a realitzar tasques humanitàries, a les quals el Govern destina uns 14 milions d’euros.
Atemptat al metro de Sant Petersburg
Moren 14 persones i 49 resulten ferides en una explosió al vagó d’un tren entre dues estacions del metro de la ciutat russa de Sant Petersburg. Un segon artefacte descobert en una altra estació que no arriba a explotar fa pensar en un atac coordinat. Segons la policia, el principal sospitós és un home nascut al Kirguizistan el 1995 i que va obtenir la nacionalitat russa, el qual s’hauria immolat en l’atemptat. El dia 26, un grup vinculat a Al-Qaida reivindica l’atemptat.
L’Audiència Nacional arxiva la causa contra Joan Coma
L’Audiència Nacional arxiva la causa contra el regidor de la CUP de Vic, Joan Coma, i la traspassa al jutjat d’instrucció de Vic, que el 20 de juny també l’arxiva. Al final del 2015, Coma va defensar al ple municipal la resolució de desconnexió del Parlament el 9 de novembre. La seva frase "per fer la truita caldrà trencar els ous" va ser considerada una incitació a la violència. Coma, detingut per no presentar-se a declarar, va ser detingut i imputat per desobediència i prevaricació i va rebre grans mostres de suport. El 26 d’abril, l’Audiència Nacional també arxiva la causa contra cinc independentistes per cremar fotos del rei l’11 de setembre de 2016.
Catalunya i les Illes Balears, protagonistes de la Fira de Bolonya

El lema d’aquest 2017 durant la Fira de Bolonya de la quarantena d’expositors catalans i balears és “Sharing a Future: Books in Catalan”
© IRL / Massimiliano Martinelli
Entre els dies 3 i 6 d’abril se celebra a Bolonya la Fira Infantil del Llibre, la més important del món de l’especialitat. Cada any la fira acull un convidat d’honor, que el 2017 són Catalunya i les Illes Balears. Coordinats per l’Institut Ramon Llull sota el lema "Sharing a Future: Books in Catalan", la mostra reuneix una quarantena d’expositors.
Dimarts 4
Dimiteix el president de Múrcia
Pedro Antonio Sánchez, president de Múrcia i principal dirigent del PP en aquesta comunitat autònoma, anuncia la seva dimissió. Sánchez està sent investigat en relació amb l’anomenada trama "Púnica" de corrupció urbanística. El 6 de març, Sánchez va declarar per presumptes delictes de prevaricació, malversació, frau i falsedat, i dimiteix després de nombroses manifestacions. El 23 de febrer va dimitir el fiscal en cap, Manuel López Bernal, que va imputar el president de Múrcia. Immediatament després de ser rellevat, López Bernal va denunciar intimidacions contra ell quan investigava Sánchez. López Bernal ha estat un dels 35 fiscals rellevats pel Ministeri de Justícia a proposta del fiscal general de l’Estat, José Manuel Maza.
Entra en vigor el primer registre de parelles de fet de Catalunya
Comença a funcionar el Registre de Parelles Estables (també dites parelles de fet) de Catalunya, la llei de la creació del qual es va aprovar el 2015. Amb la inscripció en aquest registre, les parelles que no conviuen en règim matrimonial poden acollir-se pràcticament als mateixos drets que les persones casades, tals com les prestacions per fills o les pensions de viudetat i, alhora, s’evita el frau per a accedir-hi.
Comencen a circular els nous bitllets de cinquanta euros
Entra en circulació en dinou països de la zona euro un nou bitllet de cinquanta euros. Aquest bitllet completa la remodelació dels bitllets de cinc, deu i vint euros del Banc Central Europeu amb l’objectiu de millorar-ne la qualitat i dificultar-ne la falsificació.
Dimecres 5
Operació antigihadista a Terrassa
Una jove de 19 anys és detinguda a Terrassa pels Mossos d’Esquadra, acusada d’incitar i reclutar joves per a l’autoanomenat Estat Islàmic. La jove utilitzava amb aquest propòsit diverses xarxes socials i tenia uns dos-cents seguidors. L’operació té lloc després de la detenció de dos homes a Roda de Ter (Osona) el 22 de març, que van ser empresonats sense fiança pels delictes d’adoctrinament, enaltiment o incitació a cometre delicte de terrorisme.
Nous secretaris generals de Comissions Obreres als Països Catalans
Se celebren els congressos de Comissions Obreres a Catalunya i el País Valencià. A Barcelona, els delegats elegeixen amb el 91,4% dels vots Javier Pacheco com a nou secretari general, que succeeix Joan Carles Gallego, el qual va anunciar que no optaria al càrrec. Un cas semblant té lloc a València, on Arturo León succeeix Paco Molina amb el 54,8% dels vots. Les Balears elegeixen secretari general el dia 8, i José Luis Garcia confirma el càrrec amb el 98% dels vots.
Dijous 6
Inauguració de Ferrari Land

Red Force, l’accelerador vertical de Ferrari Land, una de les atraccions estrella del nou parc a Port Aventura
© PortAventura World
S’inaugura, a Port Aventura, Ferrari Land, una nova zona temàtica del complex ludicoturístic centrada en la història de la marca automobilística italiana. Construït en uns terrenys de 7 ha, conté rèpliques de places i llocs de renom de ciutats italianes. També té atraccions, la principal de les quals és Red Force, un accelerador vertical de 112 m d’alçària i un recorregut de 800 m en què les vagonetes agafen una velocitat de 180 km/h. Les obres han durat dos anys i la inversió en les instal·lacions ha estat de 100 milions. Ferrari té un parc similar a Abú Dabí.
Divendres 7
Els Estats Units ataquen una base militar siriana
Els Estats Units llancen 59 míssils de creuer des de dos vaixells militars al Mediterrani contra una base de l’exèrcit sirià. Segons el president Trump, des d’aquesta base s’havia llançat l’atac amb armes químiques que el 4 d’abril va causar la mort d’unes setanta persones a la localitatde Khan XayKhun, província d’Idlib. Rússia, país aliat del Govern de Síria, condemna l’atac i, el dia 5, en el Consell de Seguretat de l’ONU sosté que les morts són causades pels rebels, afirmacions que són criticades per la majoria de membres de l’organisme. Poc abans que tingués lloc, el secretari d’estat Rex Tillerson anuncia que els Estats Units no preveuen que el president Baixar al-Assad tingui cap paper en el futur de Síria. Aquestes manifestacions i l’atac semblen assenyalar un canvi en l’estratègia del president Trump en la guerra civil de Síria. Malgrat les crítiques, el dia 11, el fòrum de ministres d’Afers Estrangers del G7 no aconsegueix acordar sancions contra Rússia. El dia 20, l’Organització per a la Prohibició de les Armes Químiques anuncia que les proves realitzades en víctimes de l’atac demostren que van morir a causa de la intoxicació amb gas sarín o un altre de similar.
Comença el judici a un dels principals directius de Samsung
S’obre el judici contra Lee Jae-yong, president en funcions de la multinacional sud-coreana Samsung. Lee Jae-yong, fill del president Lee Kun-hee i net de Lee Byung-chul, fundador de l’empresa, és acusat de suborns valorats en uns 40 mil milions d’euros per a aconseguir favors del Govern a través de la trama que va causar la destitució de la presidenta de la República de Corea al mes de març. El 25 d’agost el jutge condemna per corrupció Lee Jae-yong a dotze anys de presó.
Dissabte 8
ETA es desarma
Tal com va anunciar el 17 de març a través del diari francès Le Monde, ETA lliura les armes a les autoritats franceses. Ho fa amb el suport de la societat civil basca, convocada a Baiona per supervisar el desarmament. La Comissió Internacional de Verificació rep la llista d’ETA amb la localització dels vuit amagatalls d’armes i explosius situats a Iparralde, el País Basc situat en territori francès. El Govern espanyol ja va advertir que no estava disposat a cap negociació a canvi del desarmament. L’endemà del desarmament, els mediadors internacionals declaren davant la justícia francesa en diverses localitats del territori.
Diumenge 9
Atemptats contra dues esglésies coptes a Egipte
Prop de cinquanta cristians coptes moren a Egipte en atemptats perpetrats durant les celebracions del Diumenge de Rams. Les explosions tenen lloc a les esglésies de Sant Jordi de la ciutat de Tanta i a la de Sant Marc d’Alexandria. En aquesta església, hi celebrava la missa el cap de l’Església copta Tauadros II, el qual en surt il·lès. L’autoanomenat Estat Islàmic reivindica l’atemptat, i el president egipci ordena el desplegament de l’exèrcit en diversos punts del país.
Dilluns 10
Narcís Serra, encausat
Un jutge de Barcelona anuncia l’obertura de judici oral contra l’exalcalde de Barcelona i exministre de Defensa, Narcís Serra, pels sobresous als directius de CatalunyaCaixa quan era president de l’entitat. També és encausat Adolf Todó, que va succeir Serra, i trenta-nou exmembres més del consell d’administració. El jutge imposa als encausats una fiança de 9,5 milions d’euros i a pagar solidàriament 2,5 milions al FROB i 7 milions més a favor de CatalunyaCaixa, en previsió de les indemnitzacions que poguessin ser condemnats a abonar. També es va declarar oberta la investigació de Narcís Serra el 16 de març pel forat de 720 milions de l’antiga entitat, junt a Adolf Todó i altres directius.
Dimarts 11
Informe negatiu de la UE sobre la independència judicial espanyola
La Comissió Europea fa públic l’informe sobre la independència i la qualitat de la justícia en els diversos estats membres, basat en les valoracions dels ciutadans de cadascun dels estats. Espanya té la quarta pitjor valoració després de Croàcia, Eslovàquia i Bulgària. El 58% dels ciutadans espanyols consideren el funcionament de la justícia dolent o molt dolent. Els primers llocs en percepció d’independència de jutges i tribunals recauen en Dinamarca, Luxemburg, els Països Baixos, Finlàndia i, empatats, Àustria, Alemanya i la Gran Bretanya.
L’exjugador del FC Barcelona, Marc Bartra, ferit lleu en un atemptat
Marc Bartra, jugador del Borussia Dortmund, resulta ferit al canell i al braç en una explosió a l’autocar on viatjava per jugar el partit de la Champions contra el Mònaco a l’estadi Signal Iduna Park de Dortmund. El partit se suspèn i es juga l’endemà. El dia 21 la policia deté un home de 28 anys, d’origen russoalemany, que en seria el presumpte autor. Inicialment es vincula l’atemptat al terrorisme islamista, però posteriorment tot indica que l’atemptat té una motivació econòmica relacionada amb les accions en borsa del Dortmund.
Dimecres 12
Imputats dotze ministres del Brasil en l’escàndol Petrobras
Un jutge del Tribunal Suprem del Brasil ordena investigar vuit ministres i un centenar de diputats i polítics del Brasil, entre els quals hi ha el cap de gabinet del president Michael Temer, el ministre d’Afers Estrangers i quatre expresidents: Fernando Henrique Cardoso, Luiz Inácio Lula da Silva, Dilma Rousseff i Fernando Collor de Mello, tots ells acusats de rebre suborns de la constructora Oderbrecht a canvi de la concessió de contractes inflats en relació amb la companyia petroliera estatal Petrobras i de propiciar una legislació favorable.
Dijous 13
Els Estats Units llancen a l’Afganistan la bomba no nuclear més potent
Els Estats Units fan explotar a la regió afganesa d’Achin la bomba GBU-43/B Massive Ordnance Air Blast (MOAB), també coneguda com "la mare de totes les bombes", l’explosiu no nuclear més potent construït, que ara s’utilitza per primer cop en combat. L’atac va dirigit contra un sistema de túnels de l’autoanomenat Estat Islàmic. El passat 11 d’abril, el foc nord-americà va matar per error divuit rebels sirians, aliats dels Estats Units.
L’ambaixada dels Estats Units qualifica el conflicte entre Espanya i Catalunya d’afer intern espanyol
En un comunicat, l’ambaixada dels Estats Units a Espanya qualifica el conflicte entre Espanya i Catalunya d’afer intern, i afegeix que els Estats Units estan compromesos a mantenir la relació amb una Espanya forta i unida. Segons la Generalitat, el comunicat s’hauria fet a petició del Govern espanyol per contrarestar la visita del president de la Generalitat Carles Puigdemont als Estats Units i la trobada amb l’expresident Jimmy Carter (7 d’abril), la fundació del qual va declinar també involucrar-s’hi.
Berlusconi es ven l’AC Milan
El magnat i ex-primer ministre italià Silvio Berlusconi tanca l’acord per vendre el club de futbol AC Milan al conglomerat Rossoneri Sport Investment Lux, controlat per l’empresari xinès Li Yonghong, per uns 740 milions d’euros. A través de la seva empresa Fininvest, Berlusconi era el màxim accionista del club des del 1986, del qual era també president.
Divendres 14
Les Nacions Unides condemnen el tracte als homosexuals a Txetxènia
Basant-se en un gran nombre d’informes, l’Alt Comissionat per als Drets Humans de les Nacions Unides insta les autoritats russes a investigar el tracte dispensat a Txetxènia a les persones d’orientació homosexual que duu a terme Ramzan Kadírov, cap de Govern a Txetxènia des del 2004 i molt proper a Vladímir Putin. Segons els informes, es persegueixen, torturen i assassinen homosexuals o bisexuals. També es denuncien desaparicions i l’existència de camps de concentració per a homosexuals. El Govern rus respon a les crítiques dient que no té informació verificada sobre el que es denuncia als informes.
Dissabte 15
Moren 68 nens en un atemptat contra evacuats a Síria
Moren 126 persones, de les quals 68 nens, en un atemptat contra un comboi d’evacuats prop de la ciutat siriana d’Alep. L’evacuació formava part d’un pla acordat entre les parts en conflicte pel qual es permetia la sortida d’uns 5.000 civils de quatre ciutats assetjades. Cap grup reivindica l’atac, del qual s’acusen mútuament el Govern i els rebels. El papa Francesc és qui, internacionalment, condemna amb més duresa l’atac.
Terratrèmol al litoral català
Un terratrèmol de magnitud 3,8 graus té lloc al litoral català, i es fa notar sobretot a la Selva i el Maresme. Segons l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya, el terratrèmol té l’hipocentre a una profunditat d’uns 5 quilòmetres del terme municipal de Riudarenes. Malgrat que és clarament percebut, el sisme no causa danys. És el quart terratrèmol a la zona de la Selva en els darrers vuit mesos.
Diumenge 16
Referèndum a Turquia sobre la presidència
Amb una participació del 85%, els ciutadans turcs aproven en referèndum la proposta del Govern que amplia els poders de la presidència. El "sí" guanya amb el 5,3% contra el 48,6% del "no". Amb aquest resultat, el president Erdoğan podrà optar al càrrec dos mandats més (deu anys). Altres mesures incloses en la reforma són l’eliminació del càrrec de primer ministre, la designació presidencial dels ministres i les facultats d’intervenir el poder judicial i declarar l’estat d’emergència. L’oposició i els mitjans occidentals denuncien la deriva autoritària d’aquests canvis, i l’Organització per a la Seguretat i la Cooperació a Europa (OSCE) i el Consell d’Europa sostenen que el Govern turc ha sabotejat la campanya prèvia al referèndum dels contraris a la proposta.
Dilluns 17
L’ESA alerta sobre les deixalles espacials
Especialistes de tot el món alerten en la setena conferència de l’Agència Espacial Europea (ESA) sobre deixalles espacials celebrada a Frankfurt de l’acumulació creixent de restes de ginys espacials que orbiten la Terra. Actualment es calcula en uns 750.000 els objectes d’aquest origen d’entre 1 i 10 centímetres de diàmetre. Les grans velocitats a què es desplacen poden donar lloc a col·lisions i dificultar missions espacials, llançaments i operacions de satèl·lits i altres activitats.
Dimarts 18
Desarticulada la principal xarxa de pornografia infantil per WhatsApp
La policia espanyola anuncia la desarticulació de la xarxa de pornografia infantil més important del món per WhatsApp. La xarxa operava en grups de divuit països d’Europa i Llatinoamèrica. És la primera acció internacional conjunta contra la pornografia infantil a la Unió Europea coordinada a través del Grup d’Acció Contra el Cibercrim de la Haia.
Designat després de nou anys el nou major dels mossos
El president de la Generalitat de Catalunya, Carles Puigdemont, designa Josep Lluís Trapero major dels Mossos d’Esquadra. El càrrec, l’escalafó més alt en la jerarquia del cos, estava vacant des del 2008, quan l’anterior major, Joan Unió, es va retirar.
Dimecres 19
L’ANC presenta la campanya pel "Sí" al referèndum

El president de l’Assemblea Nacional Catalana, Jordi Sánchez, durant la presentació de la campanya pel “Sí” a la independència en el referèndum, a Montjuïc
© Assemblea Nacional Catalana
En un acte celebrat davant les quatre columnes de Puig i Cadafalch a Montjuïc, el president de l’Assemblea Nacional Catalana, Jordi Sánchez, dona inici a la campanya pel "Sí" a la independència en el referèndum previst pel Govern de la Generalitat de Catalunya. Malgrat no haver-se’n anunciat la data, amb aquest acte l’ANC vol transmetre la convicció que el referèndum es farà.
Dijous 20
L’alcaldessa de Barcelona anuncia la rescissió del contracte de les obres de la plaça de les Glòries
L’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, anuncia en roda de premsa la rescissió del contracte amb la constructora del túnel de la plaça de les Glòries, una de les obres més ambicioses de la ciutat dels darrers anys, pels "retards irrecuperables i els sobrecostos". Tot i que l’Ajuntament inicialment fa explícita la voluntat de consensuar la mesura, el dia 24, sense l’aval de l’oposició, és finalment el consell d’administració de l’empresa municipal BIMSA, on Barcelona en Comú i el PSC tenen majoria, el que pren la decisió. La rescissió i la contractació d’una nova constructora signifiquen l’aturada dels treballs entre vuit i dotze mesos. Amb el nou calendari, es preveu que les obres estaran completades cap al 2020 i que també comportaran un sobrecost.
Divendres 21
Atac dels talibans a una base militar afganesa
Més de 140 morts és el resultat dels combats entre les forces del Govern i l’exèrcit afganès a la base militar propera a Mazari Xarif. Els insurgents ataquen personal de l’exèrcit a la sortida de la pregària del divendres a la mesquita de la base.
Condemnat a mort un català per assassinat, a Tailàndia
Un tribunal de Bangkok condemna a mort el català Artur Segarra per l’assassinat d’un altre català, l’empresari David Bernat. El 19 de gener de 2016, Segarra es va trobar amb Bernat, el qual pocs dies després va aparèixer esquarterat al riu Chao Phraya. Segons la policia, Segarra va segrestar Bernat i el va torturar perquè li donés els codis de les targetes de crèdit i poder retirar grans quantitats de diners dels seus dipòsits. Entre les proves, hi ha l’ADN i restes de sang de la víctima al pis de Segarra, el qual es declara innocent i atribueix l’assassinat a la seva exparella. Segarra pot apel·lar la sentència.
Comença l’Any Palau i Fabre
La col·locació d’una placa commemorativa a la casa del carrer del Bruc de Barcelona on va viure és el primer dels actes de l’Any Palau i Fabre, amb motiu del centenari del naixement del poeta Josep Palau i Fabre (1917-2008). L’endemà se celebra la inauguració oficial a la Fundació Palau de Caldes d’Estrac amb un concert de Maria del Mar Bonet. L’Any Palau i Fabre comprèn un programa d’exposicions, conferències, concerts, projectes editorials i acadèmics per a la divulgació de la vida i l’obra de l’escriptor. Manuel Guerrero n’és el comissari.
Dissabte 22
Relleu frustrat dels fiscals del "cas del 3%"
El nou fiscal en cap d’Anticorrupció, Manuel Moix, anuncia el relleu dels dos fiscals encarregats de l’anomenat "cas del 3%" de finançament il·legal de CDC. Moix, que té el suport del ministre de Justícia Rafael Català, justifica el canvi perquè creu que els fiscals encarregats del cas han d’estar destinats a Barcelona. Els rellevats José Grinda i Fernando Bermejo investigaven el cas des del 2013 i van ser dos dels fiscals que es van rebel·lar contra Moix pel que van considerar desídia en l’anomenat "cas Lezo" de desviació de fons de l’empresa pública Canal de Isabel II. En una conversa filtrada sobre la investigació, el principal acusat, Ignacio González, celebrava la designació de Moix, que considerava pròxim al PP. Davant de l’enrenou, el 4 de maig, el fiscal general de l’Estat, José Manuel Maza, anuncia l’ajornament del relleu de Grinda i Bermejo.
La plaça de Joan Carles I de Barcelona torna a dir-se plaça del Cinc d’Oros
Entra en vigor el canvi de nom de la plaça de la cruïlla entre Diagonal i passeig de Gràcia acordat per l’Ajuntament de Barcelona, que rep oficialment la denominació popular dels seus inicis de plaça del Cinc d’Oros. Aquesta plaça ha rebut diversos noms segons els avatars polítics: el 1909 es va anomenar plaça de Pi i Margall, en honor del president de la Primera República Espanyola, però amb el franquisme va passar a dir-se (1939) plaça de la Victòria i s’hi va instal·lar un obelisc com a símbol del triomf militar i una estàtua de Frederic Marès, retirats el 2011. El 1981 se li va canviar el nom pel de plaça de Joan Carles I. L’estàtua al·lusiva a la República de Josep Viladomat, instal·lada des del 1931 fins al 1939, s’ha col·locat a la plaça de la República (fins el 2016, plaça de Llucmajor).
Diumenge 23
Se celebra Sant Jordi
Com cada any, se celebra a Catalunya Sant Jordi, festivitat centrada en el llibre. La novel·la de Xavier Bosch, Nosaltres dos, és el llibre en català més venut, seguit de Rosa de cendra, de Pilar Rahola. En la categoria de no-ficció, el més venut en català és La vida que aprenc, de Carles Capdevila. En castellà, el més venut és la novel·la Patria, de Fernando Aramburu. L’edició del 2017 arriba precedida d’una polèmica arran de la decisió d’entitats culturals catalanes de convidar la vicepresidenta del Govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría, a l’acte en el qual es demanava la inclusió de Sant Jordi en la llista del Patrimoni Immaterial de la Humanitat de la UNESCO (21 d’abril). La presència de la vicepresidenta espanyola provoca la dimissió de la presidenta de l’Associació d’Editors en Llengua Catalana, Isabel Martí, en desacord amb la decisió. El president d’Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, acusa la vicepresidenta de cinisme pels reiterats intents del seu partit de destruir la llengua i la cultura catalanes.
Dilluns 24
Esperanza Aguirre dimiteix dels càrrecs a l’Ajuntament de Madrid
Esperanza Aguirre, dirigent destacada del Partit Popular, anuncia la dimissió com a portaveu de l’Ajuntament de Madrid, càrrec que ocupava des del 2016, després de la detenció del seu home de confiança, Ignacio González, i successor a la presidència de la Comunitat de Madrid, acusat de ser al darrere d’una trama de suborns i malversació de fons en relació amb l’empresa Canal de Isabel II. Aguirre afirma sentir-se traïda i enganyada pel seu antic col·laborador, i no saber res de l’anomenada "operació Lezo". Aguirre va dimitir el 14 de febrer de 2016 com a presidenta del PP de Madrid arran de la implicació d’un dels seus càrrecs de confiança en un altre cas de corrupció, el "cas Púnica".
Dimarts 25
Nou detinguts a Barcelona i l’àrea metropolitana en una operacióantiterrorista
La policia deté nou persones a Barcelona i altres ciutats de la seva conurbació. El jutge Eloy Velasco decreta presó per a cinc, dues de les quals estan vinculades als atemptats de Brussel·les del març del 2016, on van arribar el 16 d’aquest mes i van marxar-ne el 23, l’endemà que s’haguessin comès.
Presó sense fiança per a Jordi Pujol Ferrusola
El jutge de l’Audiència Nacional José de la Mata decreta presó provisional sense fiança per a Jordi Pujol Ferrusola després que hagi declarat sobre dinou operacions financeres amb les quals presumptament hauria ocultat 30 milions d’euros. Segons la Unitat de Delinqüència Econòmica i Fiscal (UDEF), les operacions haurien tingut lloc des del 2012, i Jordi Pujol Ferrusola seria, segons el jutge, l’encarregat de la gestió de la fortuna familiar a l’estranger. El mateix dia, ingressa a la presó de Soto del Real. L’endemà, la policia registra el domicili de l’expresident Jordi Pujol per ordre del jutge De la Mata en cerca de documentació del seu fill gran.
Dimecres 26
El president Trump, sense finançament per al mur amb Mèxic
Donald Trump es veu obligat a retirar la partida destinada a la construcció de la muralla a la frontera mexicana en el seu pla de pressupostos. El mur per a contenir l’entrada d’immigrants des de Mèxic era una de les propostes estrella de la campanya electoral del president, que pretenia fer pagar a Mèxic, cosa a la qual el Govern d’aquest país es va negar rotundament. Davant el veto d’una majoria de senadors (sobretot demòcrates, però també republicans), el president ha de renunciar a aquesta part del pressupost.
Dijous 27
Primera Grossa de Sant Jordi
El 51.393, el número premiat amb la primera Grossa que se sorteja per Sant Jordi, es ven a Barcelona i Girona. També cauen a Barcelona el segon i el cinquè premis. El tercer premi es ven al Pont de Suert i Sant Boi de Llobregat, i el quart a Tortosa i l’Hospitalet de Llobregat. El sorteig es fa a Blanes (Selva). Es reparteixen un total de 12 milions d’euros i es posen a la venda 80.000 números.
Nit de Sant Jordi de Perpinyà
Al Palau de Congressos de Perpinyà, se celebra la 28a Nit de Sant Jordi, que organitza Òmnium Cultural de la Catalunya del Nord. La presidenta de l’entitat, Montserrat Biosca, reivindica l’ús del català, i remarca la posició relativament favorable de la majoria dels nord-catalans envers la llengua pròpia. S’atorguen també premis literaris en diverses categories, entre els quals cal esmentar el Premi Catalunya Nord, de l’Institut d’Estudis Catalans, que guanya Claudi Balaguer per l’obra El català dels paios i dels gitanos al Riberal, i el Francesc Català de poesia, d’Òmnium Nacional, que guanya Eulàlia Domènech per Certes incerteses.
Divendres 28
El president Puigdemont suspèn un viatge al Marroc per pressions espanyoles
El president de la Generalitat de Catalunya, Carles Puigdemont, suspèn el viatge que tenia previst el Govern entre el 7 i el 9 de maig al Marroc, juntament amb el Govern de Flandes, per pressions del Govern espanyol, que també hi participava. El Govern marroquí informa a la Generalitat que els responsables polítics marroquins no rebran els representants catalans en la missió, de caràcter comercial. Aquesta pressió s’afegeix a les darreres que practica la diplomàcia espanyola contra polítics catalans, tals com les que va denunciar el corresponsal a Brussel·les del diari francès Libération, per evitar que assistís a la conferència que l’expresident de la Generalitat, Artur Mas, pronunciava en aquesta ciutat el 25 d’abril.
Comencen els treballs d’exhumació de les fosses de la Guerra Civil
El Govern català fa públic l’estudi encarregat a la Universitat Rovira i Virgili que localitza cent vint-i-tres fosses de la Guerra Civil a les Terres de l’Ebre i el Priorat (setanta-nou de les quals confirmades i la resta probables). L’estudi té com a finalitat desenterrar les restes sepultades dels combatents, la majoria dels quals pertanyen a l’exèrcit republicà. Les restes es traslladen al Memorial de les Camposines, al municipi de la Fatarella (Terra Alta).
Dissabte 29
Manifestació del Vint-i-cinc d’Abril a València

Capçalera de la manifestació del Vint-i-cinc d’Abril a València, convocada per Acció Cultural del País Valencià, en la qual es reclama un increment del finançament i de les inversions
© Prats i Camps
Fins a 30.000 persones, segons l’entitat organitzadora Acció Cultural del País Valencià (ACPV), prenen part en la manifestació del Vint-i-cinc d’Abril, també anomenat Dia de les Corts Valencianes, i que commemora la derrota d’Almansa (1707). El lema de la manifestació és "Ja n’hi ha prou! Per un finançament just" i reivindica un increment del finançament i de les inversions per al País Valencià al pressupost de l’Estat espanyol.
Diumenge 30
Matteo Renzi torna a estar al capdavant del Partit Democràtic
L’ex-primer ministre italià, Matteo Renzi, recupera amb un 70% dels vots el lideratge del Partit Democràtic en les eleccions primàries celebrades a Bolonya. Renzi va dimitir del càrrec en perdre, al desembre del 2016, el referèndum sobre la seva proposta de reforma de la Constitució.
Aglomeracions a l’aeroport del Prat per manca d’efectius policials
Durant tres dies seguits s’acumulen les cues, els retards i les aglomeracions a l’aeroport de Barcelona. Les incidències, que són motiu de protestes i malestar, tenen l’origen en la normativa en vigor des del 7 d’abril, que obliga a mostrar el document d’identitat o el passaport a tots els passatgers europeus que viatgen dins l’espai Schengen. L’augment dels controls no rep la dotació policial necessària (que depèn de l’Estat) i el Govern de la Generalitat s’afegeix a les protestes. Ambdues administracions inicien una picabaralla política mentre les cues i els retards continuen de manera intermitent les setmanes següents. El dia 17 de maig, mentre Generalitat i ajuntaments proposen crear una comissió per a solucionar el caos al Prat, el Govern espanyol convoca una reunió sense la Generalitat, i el dia 25, el ministre de l’Interior nega el traspàs de les competències del Prat perquè, segons ell, la Generalitat de Catalunya "no [el] sap gestionar". Tot i que el 7 de juny s’instal·la un assistent virtual als controls, les cues continuen. El dia 12, el Sindicat Unificat de Policia responsabilitza de la situació AENA, el superior de la Guàrdia Civil a l’aeroport i el comissari de la policia espanyola, als quals acusa de "negligent falta d’organització i planificació".
Entra en vigor l’impost sobre begudes ensucrades
Entra en vigor l’impost que grava les begudes amb un alt contingut de sucre, que els distribuïdors estan obligats a repercutir en el preu que paga el consumidor final. Les begudes amb més de 8 grams de sucre per cada 100 mil·lilitres es graven amb 0,12 euros per litre, i les que contenen entre 5 i 8 grams, amb 0,8 euros. La Generalitat justifica l’impost en aplicació de la directiva de l’Organització Mundial de la Salut, i preveu recaptar 31 milions d’euros en el que queda d’any.