La situació de violència al país es va agreujar al llarg de l'any malgrat diverses iniciatives internacionals. Al març, el president dels Estats Units, Barack Obama, va anunciar una nova estratègia; i, al mateix temps que reafirmava la prioritat donada a la lluita contra els islamistes d'al-Qaida, subratllava la importància d'un enfocament regional per al problema de l'Afganistan, col·locant el Pakistan al centre de la seva estratègia. Va demanar al Congrés un ajut directe anual d'1,5 mil milions de dòlars per aquests països per als propers cinc anys i va proposar la creació d'un grup de contacte sobre l'Afganistan i el Pakistan, incloent-hi l'Iran, Rússia, la Xina, l'Índia i l'OTAN. També va prometre una ajuda civil a l'Afganistan, encaminada al desenvolupament econòmic i polític, i l'enviament d'uns 4.000 soldats per ajudar a entrenar les forces de seguretat afganeses.
Igualment al març va tenir lloc la Conferència Internacional de la Haia sobre el futur de l'Afganistan. Sota els auspicis de les Nacions Unides, 700 delegats de 72 països --entre d'altres, de l'Iran, que va participar-hi per primera vegada, el Pakistan, la Xina, Rússia i l'Índia-- i nou organitzacions internacionals van discutir la reconstrucció i el desenvolupament de l'Afganistan. En aquest context, la secretària d'estat dels Estats Units va anunciar que contribuiria amb 40 milions de dòlars a l'organització de les eleccions afganeses previstes per a l'agost, mentre que la Comissió Europea va anunciar una aportació de 60 milions d'euros a l'Afganistan per al període 2009-10, a més dels 700 milions ja previstos en el pressupost europeu per a 2007-10.
Paral·lelament, al maig es va produir una ofensiva militar contra els talibans a la vall pakistanesa de Swat, zona pròxima a l'Afganistan i a la zona tribal que serveix de base a al-Qaida. En total, segons l'ONU, hi va haver més de dos milions de persones desplaçades. També al maig, arran dels violents enfrontaments entre les forces afganeses i els talibans a la província de Farah, a l'oest de l'Afganistan, les tropes de la coalició internacional van demanar suport aeri contra les posicions enemigues. Segons una investigació oficial del Govern afganès, aquests atacs aeris van matar 140 civils, entre els quals hi havia un centenar de menors de 18 anys. Les autoritats afganeses van exigir el cessament dels atacs aeris de la coalició internacional argumentant que provocaven reaccions d'oposició entre la població i causaven que molts afganesos s'incorporessin a les files dels talibans.
En aquest ambient de violència, el 20 d'agost es van celebrar eleccions presidencials i provincials a l'Afganistan. Durant les eleccions, el Govern va identificar 153 atacs dels rebels que causaren una trentena de víctimes mortals. No obstant això, segons la comissió de denúncies, el 95,5% dels col·legis electorals van obrir les portes. Segons els resultats parcials, el president sortint, Hamid Karzai, i el seu rival principal, Abdul·la Abdul·la, van obtenir un percentatge similar de vots, amb un lleuger avantatge per al primer. Els resultats finals, que s'esperaven per a mitjan setembre, es van ajornar, ja que la Comissió de Queixes Electorals va rebre centenars de denúncies de frau. Finalment, el 20 d'octubre es va arribar a un acord sobre la celebració d'una segona volta de les eleccions presidencials, atès que la Comissió Electoral Independent (CEI) va anunciar que el president Hamid Karzai havia rebut el 49,67%, dels vots, percentatge per sota del 50% necessari per a ser reelegit a la primera volta. La segona votació, acceptada per Karzai, s'hauria d'haver celebrat el 7 de novembre; no obstant això, el dia 2 de novembre, Hamid Karzai va ser declarat guanyador de les eleccions presidencials a l'Afganistan, després de la retirada del seu rival principal, Abdul·la Abdul·la, que va denunciar el risc de frau en cas d'una segona volta.