Les tropes nord-americanes van continuar molt presents en la vida dels afganesos
© U.S. Air Force / Brian Ferguson
Els atemptats van prosseguir al llarg de l’any. Entre el gener i el febrer van ocasionar centenars de víctimes mortals a grans ciutats del país: setze a Kandahar, quan els rebels van prendre per assalt un hotel i una comissaria de policia; trenta-vuit morts a Jalalabad, quan van atacar una oficina bancària, i trenta-un a Imam Sahib. Els civils són les primeres víctimes del conflicte afganès: almenys 2.400 van morir l’any 2010 i 3.200 van resultar ferits, segons estimacions de l’ONG afganesa Afghan Rights Monitor.
Aquesta situació va prosseguir entre el març i l’abril, a Kunduz, Kandahar i Mazar-e Sharif, provocant més de noranta morts. Al final de juny, un atemptat suïcida contra un hospital i un hotel a Kabul va ocasionar una cinquantena de morts. La violència va demostrar que la insurrecció dels talibans es va intensificar, coincidint amb l’anunci dels Estats Units de l’inici de la retirada de les tropes estrangeres de l’Afganistan, que hauria d’acabar-se el 2014. Al juliol, Ahmed Wali Karzai, germanastre del president afganès, va ser assassinat a Kandahar pels talibans. L’homicidi d’aquest personatge controvertit i home fort del sud del país va significar un revés seriós per al Govern, ja que era un fort suport per al president Karzai. La violència va continuar amb atacs contra soldats francesos, un atemptat suïcida en una mesquita de Kandahar que va provocar quatre morts, la mort a Kabul de Jan Mohammed Khan, important conseller de Karzai i exgovernador de la província meridional d’Oruzgan, i l’assassinat de l’alcalde de Kandahar.
Entre el final de juliol i agost van prosseguir els atemptats que els talibans reivindicaven. El 28 de juliol, vint-i-una persones van morir a Tarin Kot, capital de la província d’Oruzgan, al sud. El 29, divuit civils van perdre la vida prop de Lashkar Gah, una de les set primeres zones del país on la seguretat s’havia traspassat a les forces afganeses. El 30, deu guàrdies afganesos d’una societat privada de seguretat van morir en un atac a la província central de Ghazni. Un atemptat suï-cida el 31 de juliol, a Lashkar Gah, capital de la província de Helmand, va ocasionar la mort de dotze policies afganesos i d’un nen. Helmand, un dels bastions dels talibans, és la província on el conflicte ha provocat més morts. El 14 d’agost, vint persones van morir en un atac suïcida contra les oficines del governador de la província de Parvan, al nord de Kabul. Amb aquestes accions, els talibans van multiplicar els atacs contra llocs sensibles, mentre que l’OTAN va iniciar la retirada de les seves forces de combat i va traspassar la responsabilitat de la seguretat del país a les forces afganeses.
El 20 de setembre, l’antic president afganès Burhanuddin Rabbani, encarregat de negociar la pau amb els talibans, va ser assassinat. Rabbani és la més alta personalitat política afganesa assassinada des de la invasió del país per la coalició occidental al final del 2001. Antic responsable de la resistència contra els soviètics, cap de l’Estat entre el 1992 i el 1996, va ser, des del 2010, responsable de l’Alt Consell per la Pau, creat pel president Karzai per a establir contactes amb els insurgents amb vista a posar fi a la guerra. Rabbani era considerat mentor del líder mujahidí Ahmad Shah Massud.
Mentrestant, les autoritats afganeses van continuar negociant la sortida de les forces estrangeres del país. Al principi de març, el president afganès, Karzai, va visitar Londres per parlar amb el primer ministre britànic, David Cameron, sobre els esforços de reconstrucció a l’Afganistan, així com de la transferència a les forces afganeses del control de la seguretat, en mans dels més de 140.000 soldats estrangers desplegats, dels quals 9.500 són britànics. Al final de juny, Barack Obama, president dels Estats Units, va anunciar el compliment d’una altra fase del pla de retirada de les tropes americanes del país. Encara van quedar 100.000 soldats americans desplegats a l’Afganistan, a més de prop de 47.000 soldats de diversos països de l’OTAN, que hauran de marxar en un termini de tres anys. Al principi de juliol, l’exèrcit canadenc va finalitzar la seva missió de combat al país, traspassant les seves responsabilitats a les forces dels Estats Units i, a mitjan mes, l’OTAN va transmetre les seves responsabilitats a les autoritats afganeses a la província de Bamian, al centre del país. Aquest primer traspàs de la Força Internacional d’Assistència a l’Afganistan (ISAF) va inaugurar el procés que ha de finalitzar el 2014. Les properes zones de transferència són les províncies de Kabul, Panjshir, i les capitals provincials Mazar-e Sharif, Herat, Lashkar Gah i Mehtar Lam.
En l’àmbit de les relacions exteriors, el 2 de setembre va tenir lloc una cimera regional a Duixanbe entre Rússia, el Pakistan, el Tadjikistan i l’Afganistan. El president rus, Dmitri Medvédev; el pakistanès, Asif Ali Zardari; l’afganès, Hamid Karzai, i el tadjik, Emomali Rakhmonov, van decidir cooperar més estretament per lluitar contra l’extremisme, el tràfic de drogues i el crim organitzat i van fer una crida als participants a la coalició internacional que lluita a l’Afganistan per a intensificar l’entrenament de les forces afganeses. Rússia es va manifestar disposada a invertir en projectes energètics a l’Afganistan i al Pakistan, els quals podrien contribuir a estabilitzar la regió. Medvédev va reafirmar el seu desig de prendre part en el projecte de gasoducte transafganès, TAPI, que ha de connectar el Turkmenistan, el Pakistan, l’Índia i l’Afganistan, i que es troba bloquejat per la inestabilitat al darrer país. Al principi d’octubre, el president Karzai, de visita a l’Índia, va signar amb les autoritats d’aquest país un acord estratègic en matèria econòmica i de seguretat.