Els drets de les dones afganeses continuen essent molt precaris, perquè la Llei d'eliminació de la violència contra les dones, aprovada el 2009, encara no s'aplica
© Organització de les Nacions Unides / Martine Perret
Hamid Karzai, president del país, va realitzar una gira europea al mes de gener, acompanyat pel ministre d'Afers Estrangers, Zalmai Rassul, i el ministre de Mines, Wahidul·là Xahrani, per a l'establiment d'acords de cooperació bilaterals amb Itàlia, França i el Regne Unit, compromisos que seran efectius després del 2014, data de la retirada de les forces de la coalició internacional a l'Afganistan i de la transferència de seguretat a les forces afganeses.
Al principi de maig l'Afganistan i els Estats Units van signar un acord d'associació estratègica en el decurs de la visita sorpresa a Kàbul del president nord-americà Barack Obama. Aquest acord té com a objectiu determinar la relació entre els dos països en els deu anys posteriors a la retirada de les forces dels Estats Units el 2014. L'acord, que no preveu la instal·lació de bases militars permanents a l'Afganistan i encara ha de ser ratificat pels parlaments dels dos països, estipula que el Govern afganès autoritzarà l'accés i gaudi de les bases a les forces nord-americanes tant per a la formació de les forces afganeses com per a lluitar contra militants d'al-Qaida al país. En un comunicat posterior, el president dels Estats Units va anunciar que unes 23.000 tropes nord-americanes abandonarien l'Afganistan al final de l'estiu del 2012. Washington encara manté retinguts 87.000 soldats a l'Afganistan, cosa que representa el major contingent de forces de l'OTAN, amb un total de 130.000 soldats.
El president Obama i el seu homòleg afganès, Hamid Karzai, durant el viatge del primer a l’Afganistan
© Govern dels Estats Units d'Amèrica / Pete Souza
Els 28 estats membres de l'OTAN van acordar, en la cimera celebrada a Xicago els dies 21 i 22 de maig, la retirada de les forces de la ISAF el 2014. Tot declarant irreversible la retirada, ja decidida a la cimera de Lisboa del 2010, es va acordar transferir a les forces afganeses la responsabilitat de les operacions de combat a mitjan 2013. La Força Internacional de l'OTAN (ISAF) passarà a tenir un paper de suport i les tropes es retiraran gradualment fins al 31 de desembre de 2014. Els 230.000 afganesos a càrrec de mantenir la seguretat rebran capacitació, assessorament i assistència fins el 2024, amb un pressupost de 4,1 mil milions de dòlars, dels quals els Estats Units aporten més de la meitat.
En aquest context, al final de febrer va tenir lloc una sèrie d'atemptats mortals després de la crema de còpies de l'Alcorà en una base militar dels Estats Units. Les còpies, confiscades als reclusos de la presó de la base de Bagram, al nord-est de Kàbul, es van destruir perquè, segons alguns funcionaris a Washington, s'utilitzaven per a passar missatges entre presoners. Com a represàlia, trenta persones, entre elles dos soldats de l'OTAN, van morir i més de dues-centes van resultar ferides. Al cap d'uns dies, un atacant suïcida va fer esclatar un cotxe bomba davant de l'entrada principal de l'aeroport de Jalalabad, on s'ubica la base més gran de la ISAF, i va matar sis civils, dos guàrdies i un soldat de l'exèrcit afganès; catorze persones més, properes als talibans, van morir en explotar les seves pròpies bombes en dues aldees al sud de l'Afganistan. Per altra banda, el sergent nord-americà Robert Bales va ser inculpat per la matança i crema dels cossos de disset civils afganesos l'11 de març de 2012 a la província de Kandahar. Malgrat les fortes protestes de les autoritats de Kàbul, el militar va ser traslladat als Estats Units a una presó militar de Kansas.
Els talibans van atacar, a l'abril, edificis governamentals i diverses bases militars, la qual cosa va provocar la mort de cinquanta persones i més de seixanta ferits a Kàbul, la capital, i a les províncies de Nangarhar, Logar i Paktia, a l'est. Els atacs, reivindicats per la xarxa Haqqani, van marcar l'inici de la tradicional ofensiva de primavera. Arrelada a l'est del país, la xarxa Haqqani és un dels components més actius de la insurgència afganesa i troba refugi en les zones tribals del nord-oest del Pakistan. De nou, al prinicipi de juny es va produir un atemptat suïcida contra una base de l'OTAN a la província de Khost; reivindicat pels talibans, va ocasionar set morts, tots civils afganesos que realitzaven treballs de construcció. Al mateix mes, uns quaranta civils van morir al sud de l'Afganistan, almenys quinze en un bombardeig de l'OTAN a Logar, prop de Kàbul, i vint-i-tres més en un doble atemptat suïcida a la província de Kandahar. El 27 de maig, a l'est del país, un bombardeig de l'OTAN havia matat vuit persones de la mateixa família, entre ells hi havia sis nens. Al final de juny dos atacs dels talibans van causar la mort de quaranta persones. El primer atac, contra una patrulla conjunta de forces afganeses i de l'OTAN a la ciutat de Khost, al sud-est de l'Afganistan, prop de la frontera amb el Pakistan, va ser perpetrat per un terrorista suïcida, i va matar vint-i-una persones. El 22 de juny, les forces talibanes van atacar un hotel als afores de Kàbul i van matar almenys setze persones. Els civils són les principals víctimes del conflicte que oposa la ISAF i les forces progovernamentals, d'una banda, i la insurgència liderada pels talibans, de l'altra. El 2011, més de 3.000 civils van morir a causa del conflicte.
Un informe de Human Rights Watch (HRW), conegut al març, va denunciar l'empresonament de centenars de dones per "delictes morals". Segons aquesta ONG internacional, al voltant de 400 dones estan empresonades per haver intentat fugir del país o haver tingut relacions extramatrimonials. HRW va denunciar una doble injustícia en el sistema judicial afganès, que condemna els anomenats delictes contra la moral i no aplica, però, la Llei d'eliminació de la violència contra la dona, aprovada el 2009. L'ONG també va assenyalar que el 40% de les joves afganeses encara no estan escolaritzades i que el paper de la dona en la política retrocedeix.
Els dies 2 i 3 de maig va tenir lloc una conferència internacional a Ginebra sobre la situació dels refugiats afganesos. Organitzada per l'Alt Comissariat de les Nacions Unides per als Refugiats (ACNUR), la conferència va reunir delegats de més de quaranta països per a trobar solucions que ajudin els tres milions de refugiats, i els 5,7 milions de repatriats. S'estima que hi ha 1,7 milions d'aquests refugiats al Pakistan i un milió de persones a l'Iran, després de dècades de conflicte. L'estratègia de solucions adoptada vol promoure la repatriació voluntària i la reintegració sostenible dels refugiats, així com prestar assistència als països d'acollida. Els participants van reconèixer els costos econòmics (estimats en 1,9 mil milions de dòlars) i socials, i l'impacte ambiental d'aquest acolliment a l'Iran i el Pakistan, i van proposar una distribució internacional de la càrrega.