A meitat de gener, 21 persones, de les quals 13 eren estrangeres i membres de l’ONU i l’FMI, van morir a Kàbul en un atac perpetrat pels talibans com a venjança per la mort de civils afganesos en els enfrontaments que hi va haver uns dies abans al nord de Kàbul entre els talibans i les forces afganeses i de l’OTAN.
En aquest clima d’inseguretat, el dia 5 d’abril va tenir lloc la primera volta de les eleccions presidencials. Prop de set milions d’afganesos, de tretze milions d’electors, hi van participar, malgrat les amenaces dels talibans. Les eleccions havien de decidir el successor del president Hamid Karzai, que governava l’Afganistan des de la caiguda dels talibans i que no podia presentar-se a un tercer mandat segons la Constitució. Aquesta elecció, en què es van presentar vuit candidats, significava el primer traspàs de poder d’un president afganès elegit democràticament a un altre.
L’11 de juny, l’antic cap de la diplomàcia, Abdul·là Abdul·là (44,4% dels vots), i l’economista del Banc Mundial Aixraf Gani (33,2%), es van classificar per a la segona volta. Zalmay Rassul, que tenia el suport del president sortint, Karzai, només va obtenir el 10,4% dels vots. Al juny, el recompte preliminar va donar un 56% dels vots a Aixraf Gani, però les queixes de frau d’Abdul·là van fer que l’ONU audités els vuit milions de paperetes de vot. Finalment, al final de setembre Gani en va ser proclamat guanyador. El nou president va prendre possessió del càrrec i nomenà vicepresidents Sarwar Dànix, hazara, i Abdul Rashid Dostum, uzbek i conegut com “senyor de la guerra”. El rival de Gani a les presidencials, Abdul·là Abdul·là, va ser nomenat cap executiu, càrrec similar al de primer ministre. Així, amb la formació d’un govern d’unitat nacional negociat pels Estats Units, es va posar punt final a la crisi electoral i a les acusacions mútues de frau entre els candidats. Gani va anunciar que la prioritat del seu Govern seria la lluita contra la corrupció. La creació del nou Govern va possibilitar, al cap de pocs dies, la signatura dels acords amb els Estats Units i l’OTAN, cosa que consagra la permanència al país de soldats amb la missió de contribuir a la seguretat. L’acte formal de finalització dels tretze anys de missió de l’OTAN al país va tenir lloc el 28 de desembre.