Cerimònia de traspàs del comandament de les forces militars combinades dels Estats Units i l’OTAN del general en cap sortint John F. Campbell (esquerra) al nou general en cap John W. Nicholson Jr. (dreta), en presència del cap de l’executiu afganès, Abdul·là Abdul·là
© U.S. DEPARTMENT OF DEFENSE / Tony Coronado
Des de l’inici de l’any, els talibans van iniciar assalts a les ciutats i ofensives que els van portar a conquerir àmplies parts del territori. Aquests fets van renovar els esforços per a reprendre les converses de pau, impulsades pel Govern del país i el Pakistan, la Xina i els Estats Units. A més, una filial afganesa de l’Estat Islàmic, coneguda com ISIL-K (Estat Islàmic de l’Iraq i el Llevant – Khorasan), va incrementar la seva activitat al país, fet que va propiciar l’augment de les operacions militars de l’exèrcit nord-americà. El president dels EUA, Barack Obama, també va enviar més tropes per a lluitar contra les posicions dels talibans a la província de Helmand, al sud del país, i la mateixa OTAN va decidir en el seu consell del desembre del 2015 allargar la seva missió a l’Afganistan fins al final del 2016. El nou cap de les forces de la coalició internacional, el general nord-americà John W. Nicholson Jr., va començar a dirigir una força combinada de l’OTAN i els EUA composta per 13.000 efectius.
L’Oficina dels Drets Humans i la Missió d’Assistència a l’Afganistan de les Nacions Unides al febrer van donar a conèixer un informe sobre les conseqüències de la guerra en la població civil durant l’any 2015, en què afirmaven que 3.545 civils havien mort i 7.457 persones havien resultat ferides, unes dades que van suposar un increment de la violència d’un 4% respecte al 2014. En un altre informe, Amnistia Internacional va assenyalar que el nombre de persones desplaçades per la guerra –1,2 milions– s’havia duplicat des del 2013.
En política interna, al gener la Comissió Electoral afganesa, sense coordinar-se amb el Govern, va anunciar que a mitjan octubre se celebrarien eleccions parlamentàries i als consells de districte, fet que va provocar la por d’un nou bloqueig polític, ja que la coalició governant va considerar que l’anunci era il·legítim i que no permetia fer amb temps la reforma electoral a què el Govern s’havia compromès. D’altra banda, a l’agost, el cap de l’executiu, Abdul·là Abdul·là, va declarar que el president, Aixraf Gani, no era adequat per al càrrec, fet que va entorpir, encara més, el difícil equilibri de poders en les institucions del país. Encara un tercer actor es va incorporar en l’escena política quan, al setembre, el Govern afganès va firmar un acord de pau amb el grup Hezb-e-Islami, pel qual es garanteix la immunitat al seu líder, Gulbuddin Hekmatyar, un dels senyors de la guerra més importants del país. Enmig d’aquestes pugnes pel poder, la violència, els atemptats suïcides i la corrupció van impedir la lluita contra la droga i contra els talibans, en especial a la província de Helmand –capital mundial de producció d’opi i heroïna i la més violenta del país–, on es va concentrar l’avançada talibana. A l’octubre, l’Oficina contra la Droga i el Crim de l’ONU (UNODC) va donar a conèixer que la producció afganesa d’opi havia augmentat un 43% el 2015.
En aquest context, el president afganès, Aixraf Gani, va demanar al Pakistan una actitud més decidida en la lluita contra els talibans, posant final a la política conciliatòria mantinguda fins al moment. Al maig, el Govern pakistanès va confirmar la mort del líder talibà Àkhtar Mohammad Mansur a la província del Balutxistan per un atac nord-americà, a la vegada que va denunciar que el dron utilitzat havia violat la sobirania pakistanesa. Els talibans van confirmar la notícia, i van nomenar el clergue Mawlawi Haibatul·là Akhundzada nou líder.
L’actuació de les tropes de la coalició internacional va continuar sent controvertida a causa dels efectes de les seves accions sobre la població civil. Al març, almenys 16 militars americans van ser amonestats per l’atac, a l’octubre del 2015, en un hospital de Metges sense Fronteres a Kunduz, en el qual van morir 42 persones.