La violència va continuar marcant la vida de l’Afganistan, país que va demanar més suport militar als Estats Units (el president Aixraf Gani passant revista de la guàrdia d'honor de la Força de Seguretat i Defensa Nacional afganesa, el 7 d'octubre de 2017, a Kandahar)
© U.S. Air Force / Alexander W. Riede
La violència va continuar marcant la vida d’aquest país. Al gener, 18 policies van morir a la província meridional de Kandahar en un atac dels talibans. El mes següent, almenys 20 persones van resultar mortes en un atemptat suïcida a Kàbul reivindicat per l’Estat Islàmic, grup que va assassinar 10 policies i 6 cooperants de la Creu Roja mentre repartien subministraments a les persones afectades per les allaus a Jowzjan (Nuristan), on van morir més de 100 persones i molts pobles van quedar aïllats. Al març, els talibans van reclamar l’autoria de dos atacs contra edificis governamentals a Kàbul que van provocar la mort de 23 persones i més de 100 ferits, i també d’un atac contra un hospital de Kabul, que va ocasionar la mort de 30 persones més. Sobre aquest tema, les Nacions Unides van lliurar un informe que xifrava en més d’11.000 les morts de civils al llarg del 2016 al país, una cinquena part de les quals eren atribuïdes a les forces de seguretat i un 60% als diferents grups antigovernamentals, com els talibans i l’Estat Islàmic.
Al febrer, un atac suïcida reivindicat pels talibans a Lashkar Gah, la capital de la província de Helmand, va matar almenys 12 persones en una zona en què les setmanes anteriors s’havien produït enfrontaments entre els talibans i les forces governamentals. D’altra banda, els Estats Units van prosseguir amb la seva guerra contra els talibans, amb atacs com el de finals de febrer, en què el mul·là Abdul Salam Akhund i altres comandaments van morir a la província de Kunduz; igualment, a finals de març, a la província de Paktia, un atac nord-americà amb dron va matar Qari Yasin, un líder pakistanès d’Al-Qaida vinculat a Tehrik-i-Taliban Pakistan (TTP o Moviment dels Talibans Pakistanesos). Això no va evitar que, al març, els talibans tornessin a capturar el districte de Sangin, a la província de Helmand, i que al juny militants de l’Estat Islàmic conquerissin la regió de Tora Bora, a Nangarhar, zona que havia constituït la base del líder d’Al-Qaida, Ossama bin Laden. Amb tot, es va demostrar la precarietat amb què el Govern afganès manté el control del territori, especialment del sud, dominat pels talibans. Aquesta situació va fer que, a l’agost, el president dels Estats Units, Donald Trump, anunciés que enviaria més tropes al país per a lluitar contra els talibans, posició que revertia l’anterior política nord-americana de replegar-se de l’Afganistan.
En política interna, al gener, 9 guardaespatlles del vicepresident, Abdul Rashid Dostum, van ser empresonats acusats d’abús físic i sexual contra l’exgovernador de la província de Jowzjan, Ahmad Ixtxi. Dostum va ser un dels comandaments mujahidins i ha estat acusat de crims de guerra, però va ser incorporat al govern d’unitat per tal de frenar la seva influència en la minoria uzbeka del país.