Dijous 1
Compareixença de Mariano Rajoy pel "cas Bárcenas"
El president del Govern espanyol compareix al Congrés dels Diputats per donar explicacions sobre les revelacions que l’extresorer del PP, Luis Bárcenas, va fer a través del diari El Mundo al juliol, quan aquest diari va publicar missatges de mòbil intercanviats entre ambdós que donen a entendre que Rajoy coneixia l’existència de pagaments il·legals al partit. Rajoy nega que existeixi una doble comptabilitat i afirma que Bárcenas no mereix la confiança que va dipositar en ell.
Divendres 2
Els Estats Units tanquen les ambaixades a l’Orient Mitjà per por d’atemptats terroristes
El Departament d’Estat nord-americà ordena tancar la majoria de les ambaixades dels Estats Units a l’Orient Mitjà, entre les quals hi ha la d’Israel. Segons un portaveu oficial, la mesura es pren després de constatar "amenaces terroristes serioses i creïbles" que no s’especifiquen. L’endemà també tanquen les ambaixades de França, Alemanya i el Regne Unit.
Dissabte 3
El Barça comença el Tour per la Pau a Palestina i Israel
El primer equip del FC Barcelona comença una gira de dos dies a Palestina i Israel. Els entrenaments d’exhibició ("clínics") comencen a la ciutat cisjordana d’Hebron i a Tel-Aviv, i la gira acaba el dia 5. Tata Martino s’ha endut els principals jugadors, amb l’absència destacada de Puyol. L’equip és rebut pel president palestí, Mahmud Abbàs, el president d’Israel, Shimon Peres, i el primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu. Els jugadors i els directius visiten també el Mur de les Lamentacions. Posteriorment, l’equip continua la gira per diversos països asiàtics. El dia 9 juga el darrer partit amistós a Kuala Lúmpur (Malàisia).
Diumenge 4
El rei del Marroc retira l’indult a un pederasta espanyol
La pressió popular obliga el rei Muhàmmad VI a retirar l’indult que va concedir a un ciutadà espanyol condemnat a trenta anys de presó per haver abusat d’onze nens marroquins. Daniel Galván, que ha complert només un any de la pena, és detingut l’endemà en un hotel de Múrcia, on es va traslladar després de l’indult. Al juliol el rei Joan Carles va visitar el Marroc i el rei Muhàmmad VI va indultar 48 presos espanyols com a gest de cortesia.
Dilluns 5
Condemnat l’excap de l’estat major turc per conspiració
Ilker Bas¸bug˘, antic cap de l’estat major turc, i catorze col·laboradors seus són condemnats a cadena perpètua per haver conspirat per enderrocar el Govern de Recep Tayyip Erdog˘an. Un centenar més reben condemnes inferiors. El judici, iniciat el 2008, divideix encara més els secularistes dels islamistes turcs.
Clausura del Campionat Mundial de natació de Barcelona
Una cerimònia a la piscina del Palau Sant Jordi posa fi al Campionat Mundial de natació que s’ha celebrat a Barcelona durant dues setmanes. El balanç és força positiu, com ho mostra que el nombre d’entrades venudes (225.000) superi en un 48% les previsions inicials. També han estat un èxit de públic les activitats al moll de la Fusta per a les proves en aigües obertes i les de salt de gran alçada. Entre les nedadores catalanes, dins de l’equip espanyol, han destacat Ona Carbonell en la modalitat de sincronitzada i Mireia Belmonte en les de papallona i estils. Dels internacionals, han destacat els nord-americans Missy Franklin, Katie Ledecky i Ryan Lochte i el xinès Sun Yang. La ciutat russa de Kazan serà la propera seu dels Mundials el 2015.
Dimarts 6
The Washington Post, adquirit pel propietari d’Amazon
Jeff Bezos, el multimilionari propietari del portal de comerç electrònic Amazon, compra el diari The Washington Post, un dels més prestigiosos del món. El rotatiu feia més de vuitanta anys que pertanyia a la família Graham i, com molts altres diaris, travessava una difícil situació econòmica. La venda també inclou altres publicacions del grup.
Dimecres 7
Desarticulada a Tarragona una organització que estafava la Seguretat Social
La policia espanyola deté a Tarragona tres directius i una vintena d’empleats d’una empresa fictícia que es dedicava a estafar la Seguretat Social. Durant quatre anys aquesta empresa va donar d’alta 118 treballadors, que així podien accedir a prestacions i subsidis i regularitzar la seva situació al país. A canvi, els falsos treballadors pagaven 500 euros. El volum del frau s’estima en uns 600.000 euros.
Dijous 8
Cau el nou Govern txec després de menys d’un mes
El Govern txec encapçalat per Jiří Rusnok no supera una moció de censura i dimiteix en bloc després d’unes quantes setmanes. El Govern de Rusnok substituïa el de l’anterior primer ministre Petr Nečas, que va haver de dimitir per una sèrie d’escàndols de corrupció. Els diversos partits de la cambra han acordat la celebració d’eleccions anticipades, i mentrestant l’executiu seguirà funcionant de manera interina.
Divendres 9
Segrest de dos pilots de les línies aèries turques
El pilot i el copilot d’un avió de Turkish Airlines, la companyia aèria turca estatal, són segrestats a Beirut pel grup xiïta Visitants de l’Imam Reza, que reclama la posada en llibertat de nou pelegrins xiïtes libanesos que un grup de rebels sirians va segrestar al maig del 2012. El 16 d’octubre els pelegrins són alliberats a Turquia i l’endemà els dos pilots són lliurats a les autoritats libaneses. En el conflicte de Síria, Turquia dóna suport als rebels.
Vueling deixa de cotitzar en borsa i s’integra a IAG
Després de gairebé set anys, la companyia aèria de baix cost Vueling deixa de cotitzar en borsa. És el resultat de la integració de les companyies Iberia i British Airways en el hòlding IAG. Vueling, que va tenir un fort creixement i va superar la seva matriu Iberia en nombre de passatgers, va ser objecte d’una OPA d’IAG al novembre del 2012. L’endemà, el president de Vueling, Josep Piqué, anuncia que deixa la companyia.
Dissabte 10
El COI demana explicacions a Rússia per la llei antigai
Jacques Rogge, president del Comitè Olímpic Internacional (COI), demana al Parlament rus explicacions sobre la llei contrària als homosexuals que es va aprovar al juny, i com afectaria els Jocs Olímpics que s’han de celebrar al febrer del 2014 a la ciutat russa de Sotxi. Rússia es limita a respondre que els atletes han de respectar les lleis del país. Per la seva banda, els Estats Units no consideren motiu de boicot la llei, que ha provocat un fort rebuig, dins i fora de Rússia.
Desarticulada una xarxa de tràfic d’immigrants xinesos
Un total de setanta-cinc detinguts és el resultat d’una operació policial conjunta de les policies francesa i espanyola mitjançant la qual s’intercepta una xarxa que introduïa ciutadans xinesos il·legalment des de la península Ibèrica. L’organització cobrava entre 40.000 i 50.000 euros a les persones que volien entrar clandestinament des de la Xina a Europa. L’aeroport del Prat era el punt d’entrada principal.
Diumenge 11
Mireia Belmonte bat el rècord del món dels 400 m lliures en piscina curta
La nedadora badalonina Mireia Belmonte fa un temps de 3.54,52 min als 400 m lliures en la Copa del Món de natació en piscina curta que se celebra a Berlín. El dia anterior també es va proclamar campiona del món dels 800 m lliures amb un nou rècord mundial (7.59,34 min), amb el qual es va convertir en la primera dona a baixar la marca dels vuit minuts en la distància.
Dilluns 12
Mor el criminal nazi més buscat
László Csatáry, acusat de la deportació de 17.500 jueus durant la Segona Guerra Mundial, mor a Budapest a 98 anys. Csatáry, que va ser condemnat a mort el 1948, va escapar i va viure d’incògnit fins el 2012, que va ser arrestat. Des d’aleshores vivia sota arrest domiciliari a Budapest. El judici s’havia de celebrar a la tardor del 2013.
Dimarts 13
Ibrahim Keita, elegit nou president de Mali
Ibrahim Keita és el nou president de Mali en guanyar en segona volta les primeres eleccions democràtiques després del cop d’estat que va tenir lloc al març del 2012. Keita té la missió de posar fi a un any i mig de crisi política que va comportar una llarga sèrie d’enfrontaments armats, l’intent de secessió dels tuaregs del nord, la creació d’un territori regit per una interpretació radical de la xaria i una intervenció militar de França entre els mesos de gener i abril del 2013.
Dimecres 14
Egipte reinstaura l’estat d’emergència després de més de 200 morts
En resposta als enfrontaments entre els seguidors del president egipci deposat Muhàmmad Mursí i les forces de l’ordre, que causen uns dos-cents morts, el Govern declara l’estat d’emergència durant un mes, i suspèn un gran nombre de drets civils, personals i polítics. Egipte va estar en estat d’emergència des del 1981, arran de l’assassinat del president al-Sadat, fins al maig del 2012. Poc després, en protesta per aquests fets dimiteix el vicepresident Muhàmmad al-Baradi.
Dijous 15
Israelians i palestins reprenen converses després de tres anys
A Jerusalem se celebra la primera ronda de negociacions entre les delegacions d’Israel i l’Autoritat Nacional Palestina amb la mediació dels Estats Units d’Amèrica. Les darreres negociacions van tenir lloc al setembre del 2010, i la delegació palestina les va abandonar en protesta per la política d’assentaments d’Israel. Els temes centrals són l’estatut de Jerusalem, les fronteres, els assentaments, el reconeixement d’Israel i els refugiats palestins.
Divendres 16
Violents enfrontaments entre opositors i forces de l’ordre a Egipte
Els opositors, que denuncien la massacre de 200 morts en només un dia (14 d’agost) en dues places del Caire, anuncien un "divendres de la ira" que se salda amb prop de 50 morts a tot Egipte. Després de sis setmanes de xocs entre la policia i els partidaris del president Mursí, el nombre de morts segons dades del Govern supera els 600 i el de ferits, el miler, estimació que els Germans Musulmans consideren molt inferior a la xifra real. Les Nacions Unides fan una crida a la contenció i demanen una investigació sobre les matances.
Més de 70 morts en un xoc en un accident marítim a les Filipines
A la costa de la ciutat filipina de Cebu un ferri amb vuit-cents passatgers i un vaixell de càrrega col·lideixen. El ferri s’enfonsa, mentre que el mercant només pateix desperfectes a la proa i tota la tripulació en surt il·lesa. En les primeres hores hi ha una trentena de morts i més de 80 desapareguts, però el mal temps dificulta les tasques de rescat. El dia 22, els cadàvers recuperats són ja 75 i els desapareguts, 45. Aquesta mena d’accidents són freqüents en aquestes aigües a causa del mal estat dels vaixells i les tempestes habituals.
Dissabte 17
Prop de 17.000 persones, desallotjades per les pluges a la Sibèria Oriental
Les pluges torrencials que han caigut durant tres setmanes a les regions de Khabarovsk i Amur, a la Rússia oriental, han portat les autoritats russes a ordenar el desallotjament massiu. L’àrea afectada pels aiguats i el desbordament dels rius comprèn més d’un milió de quilòmetres quadrats.
Diumenge 18
Michel Djotodia, investit president de la República Centreafricana
El líder de la coalició rebel Séléka Michel Djotodia, que va enderrocar al març el president François Bozizé, assumeix la presidència interina de la República Centreafricana. La seva missió és preparar les eleccions que s’han de celebrar d’aquí a un any i mig. Djotodia també ha de fer front a la situació humanitària catastròfica en què es troba gran part de la població, així com a les acusacions de violència contra els guerrillers de Séléka.
Membres de les joventuts del PP exhibeixen simbologia nazi
Es difonen per internet filmacions i fotografies de membres de les joventuts del PP valencià exhibint gestos i símbols nazis. Durant els dies següents, el president valencià de Noves Generacions hi treu importància, mentre que la direcció estatal de les joventuts anuncia l’obertura d’expedients als implicats.
Clausura del Campionat Mundial d’atletisme
A l’estadi olímpic de Luiniki, de Moscou, se celebra la cerimònia de clausura del 14è Campionat Mundial d’atletisme que ha tingut lloc entre els dies 10 i 18 d’agost. Rússia ha estat el país amb més medalles (19), seguida dels Estats Units d’Amèrica (13) i Jamaica (9). El velocista jamaicà Usain Bolt s’ha tornat a imposar en les seves especialitats. També ha destacat la saltadora de perxa russa Ielena Issinbàieva, que a més de dominar novament la prova, ha anunciat la seva retirada i ha fet unes polèmiques declaracions sobre els homosexuals.
Dilluns 19
Hosni Mubàrak, en llibertat provisional i a la presó
L’expresident egipci, Hosni Mubàrak, enderrocat per la revolta popular del 2011, és declarat innocent dels càrrecs de corrupció que se li imputen. Tot i que se li concedeix la llibertat provisional, Mubàrak ha de continuar a la presó en espera de ser jutjat per diversos assassinats de manifestants comesos per les forces de l’ordre mentre ocupava la presidència. Tot i això, des del dia 25 el judici s’ajorna diverses vegades fins al final d’any.
Moren més de vint policies egipcis en un atemptat
Una vintena llarga de policies egipcis moren en una emboscada a Rafah, el corredor que comunica Egipte amb la franja de Gaza. Poques hores abans, una quarantena de reclusos d’una presó del Caire moren durant un motí, aprofitant l’atac d’un escamot que volia alliberar 200 presos dels Germans Musulmans.
Dimarts 20
Al-Jazira llança un canal de notícies als Estats Units d’Amèrica
L’emissora de notícies de més difusió al món àrab, Al-Jazira, anuncia la creació d’Al-Jazira America, un servei de notícies amb seu als Estats Units i adreçat als nord-americans per canviar la seva visió del món arabomusulmà. La nova cadena relleva Current TV, una emissora per cable fundada pel vicepresident Al Gore que al gener va ser adquirida per l’emissora qatariana.
Dimecres 21
L’oposició siriana denuncia el Govern per l’ús d’armes químiques
L’oposició siriana denuncia la mort de més d’un miler de persones a causa d’atacs amb armes químiques, actualment prohibides per la legislació internacional, perpetrats pel Govern de Baixar al-Assad en la guerra civil. La cadena de notícies Al-Jazira difon una sèrie de vídeos de l’oposició en els quals apareixen les víctimes de les intoxicacions. Des del Govern sirià es neguen els atacs, i les reaccions internacionals coincideixen a demanar al Govern d’Al-Assad que permeti a les Nacions Unides verificar sobre el terreny si les acusacions són certes.
Aldarulls als països musulmans per un vídeo sobre Mahoma
Diversos països occidentals ordenen tancar les seves ambaixades en països musulmans a conseqüència de les protestes multitudinàries provocades per un vídeo qualificat de blasfem. Les protestes, que tenen lloc en una trentena de països durant tota la setmana, acaben amb desenes de morts i centenars de ferits. Tot i que es deté un presumpte autor del vídeo, l’autoria resta sense aclarir.
Condemnat un soldat nord-americà per filtrar secrets d’estat
Bradley Manning, analista informàtic de l’exèrcit nord-americà, és condemnat a trenta-cinc anys de presó per filtrar més de 700.000 documents secrets al portal Wikileaks. Manning, de 25 anys, ha estat declarat culpable de violació de les lleis de l’espionatge i de robatori d’informació governamental. Les filtracions les va efectuar quan va ser destinat a l’Iraq, entre el 2009 i el 2010, any que va ser detingut.
Dijous 22
Robert Mugabe, president de Zimbàbue per setè cop
Robert Mugabe, de 89 anys i president de Zimbàbue des del 1980, és investit per un setè mandat de cinc anys, després de guanyar unes eleccions que l’oposició ha qualificat novament de fraudulentes. El règim de Mugabe és un dels més repressius de l’Àfrica i sovint ha estat criticat pels països occidentals.
Divendres 23
Més de 30 morts en un atemptat a Trípoli
Una trentena de morts i més de 350 ferits és el resultat d’un doble atemptat amb cotxe bomba a la ciutat libanesa de Trípoli. Els atacs s’han produït en dues mesquites freqüentades per la comunitat sunnita, que al Líban es troba enfrontada amb els xiïtes de Hezbol·là. La setmana anterior va tenir lloc un atemptat en un barri xiïta que va causar també uns 30 morts.
El conseller delegat de Microsoft anuncia que deixa el càrrec
Steve Ballmer, conseller delegat de Microsoft, anuncia que deixarà el càrrec en el transcurs d’un any. Ballmer, una de les primeres vint fortunes del món, és un dels directius de l’empresa des del 1980 i l’any 2000 va substituir Bill Gates en la direcció.
Dissabte 24
Un gran incendi a Califòrnia posa en alerta San Francisco
Imatge de satèl·lit on es veu el gran incendi que afecta el parc nacional de Yosemite, a Califòrnia
© ASA / Jeff Schmaltz / LANCE / EOSDIS Rapid Response / Adam Voiland
La ciutat de San Francisco declara l’estat d’emergència pel gran incendi que crema a la rodalia des del dia 18 d’agost. És un dels incendis més greus de la història dels Estats Units i afecta el subministrament elèctric de la ciutat. Una de les zones afectades és el parc nacional de Yosemite. Tot i que al final de mes se n’atura l’avenç, dos mesos després continua cremant. Durant aquest temps la superfície destruïda és de més de 1.000 km2.
Diumenge 25
Portugal declara l’alerta màxima pels incendis
A conseqüència de la vintena d’incendis que cremen arreu del país, el Govern portuguès declara l’alerta màxima. Desenes de milers d’hectàrees són destruïdes pels focs, alguns causats per descuits i d’altres provocats. El vent i les altes temperatures en dificulten les tasques d’extinció.
Dilluns 26
Acaba el judici per corrupció a Bo Xilai
Després d’una setmana, acaba el judici a Bo Xilai, el procés a un polític de perfil més alt a la Xina des del processament de la dona de Mao Zedong (1981). Bo Xilai, membre del comitè dirigent del Partit Comunista, ha estat processat arran de la investigació de l’assassinat d’un home de negocis britànic comès per la seva dona. El 22 de setembre s’emet el veredicte, que el condemna a cadena perpètua per abús de poder, suborn i frau sistemàtics.
Dimarts 27
Pròrroga dels pressupostos a Catalunya
El Govern de la Generalitat de Catalunya renuncia a uns nous pressupostos i aprova prorrogar els del 2012 fins el 2014. El motiu és el rebuig de l’executiu català a l’objectiu de dèficit de l’1,58% marcat per l’Estat espanyol. El conseller Mas-Colell justifica la pròrroga per tal de poder "sobreviure" fins al final d’any sense avalar un dèficit que qualifica d’injust.
El Govern aprova la llei d’acció exterior
El Govern català aprova el projecte de Llei de l’Acció i el Servei Exterior que especifica les competències de la Generalitat en matèria de relacions internacionals i de la Unió Europea. Aquesta llei forma part de les "estructures d’estat" que l’executiu d’Artur Mas es va comprometre a desenvolupar a l’inici de la legislatura. Té també per objectiu blindar l’acció exterior catalana davant la nova llei d’exteriors que prepara el Govern espanyol, centrada a limitar les iniciatives de les autonomies en aquest àmbit.
Acord per a la creació de la Fundació Tom Sharpe
L’Ajuntament de Palafrugell i l’hereva dels manuscrits i la correspondència personal de l’escriptor anglès, Montserrat Verdaguer, acorden la creació d’una fundació pública i visitable al municipi, com estableix el testament. Tom Sharpe, autor de la celebrada novel·la Wilt, va morir el 6 de juny i vivia des del 1995 al municipi empordanès. Montserrat Verdaguer era la metgessa de l’escriptor, i va esdevenir-ne la secretària. L’escriptor li va encomanar, a més, completar la seva autobiografia, que tenia molt avançada.
Dimecres 28
The New York Times, víctima d’un ciberatac
Un autoanomenat Exèrcit Electrònic Sirià, partidari del règim del president sirià Al-Assad, s’atribueix l’apagada del servei d’internet de The New York Times durant unes quantes hores. Aquest grup ja ha atacat altres capçaleres nord-americanes i britàniques, com ara el Financial Times o The Washington Post, i se sospita que també ho ha intentat amb la CNN.
El FC Barcelona guanya la Supercopa d’Espanya
El Futbol Club Barcelona es proclama campió de la Supercopa d’Espanya en empatar amb l’Atlético de Madrid al Camp Nou (0-0). En el partit d’anada el resultat al camp madrileny va ser d’empat a un. Durant el partit Leo Messi falla un penal. És el primer trofeu que guanya amb el Barça el nou entrenador, Gerardo Tata Martino.
Dijous 29
El Govern d’Aragó reclama a Catalunya les pintures de Sixena
Les pintures de Sixena, conservades actualment al Museu Nacional d’Art de Catalunya, són reclamades pel Govern aragonès
© MNAC
El Govern d’Aragó fa pública la reclamació per via judicial de les pintures murals del monestir de Santa Maria de Sixena exposades al MNAC. L’any 1936 les pintures, en molt mal estat a conseqüència d’un incendi, van ser comprades per la Generalitat, traslladades a Barcelona i restaurades. El Govern d’Aragó creu que pot reclamar judicialment les pintures perquè l’Orde de Sant Joan de Jerusalem, propietari del monestir, li va cedir al principi d’any els drets de les pintures murals.
El Síndic de Greuges denuncia malnutrició infantil
Rafael Ribó, Síndic de Greuges, reafirma davant del Parlament que hi ha símptomes de malnutrició a Catalunya, després d’entregar el dia 5 d’agost un informe sobre aquest problema que va ser molt criticat pel Govern. Ribó reclama que es posin límits a les retallades i que es canviïn els criteris per a accedir a la renda mínima. Per la seva banda, el dia 12 la Societat Catalana de Pediatria nega que la desnutrició infantil a Catalunya sigui per problemes econòmics. Tot i això, el Govern anuncia el 5 de setembre l’ampliació de beques menjador.
Divendres 30
Bogotà, militaritzada
El president de Colòmbia, Juan Carlos Santos, decreta l’estat militar a la capital del país en resposta als disturbis que han esclatat al país des de l’inici de la vaga general dels camperols del 19 d’agost. La militarització l’ha decretat poc després de trencar negociacions amb els camperols, que reclamen que es posi fi a les importacions d’aliments de la Unió Europea i dels Estats Units, que consideren competència deslleial. Els disturbis continuen el mes següent.
El Parlament britànic rebutja la intervenció militar a Síria
Per 285 vots a favor i 172 en contra, el Parlament britànic rebutja la proposta del primer ministre britànic David Cameron d’atacar el règim de Baixar al-Assad per l’ús d’armes químiques. El resultat és un fort revés per al president Obama, partidari d’una intervenció militar puntual. És una de les poques vegades que la Gran Bretanya no secunda una iniciativa internacional dels Estats Units. Tot i que l’endemà el president francès, François Hollande, l’aprova, la manca de suport internacional desactiva el pla nord-americà.
El Sindicat Andalús de Treballadors s’emporta material escolar d’un supermercat
En una acció de protesta contra les retallades, uns 200 simpatitzants del Sindicat Andalús de Treballadors s’emporten material escolar d’un supermercat de Sevilla. El 2012 havien fet la mateixa acció i s’havien endut menjar.
Sant Fèlix històric
Els Castellers de Vilafranca descarregant el tres de deu amb folre i manilles per la Diada de Sant Fèlix
© Castellers de Vilafranca
Se celebra a Vilafranca del Penedès la Diada Castellera de Sant Fèlix, en la qual els Castellers de Vilafranca han carregat i descarregat el tres de deu amb folre i manilles per primer cop a la seva història (el 1998 el van carregar). Només els Minyons de Terrassa l’havien aconseguit descarregar dues vegades, l’última fa deu anys. En aquesta diada també han destacat la Colla Joves Xiquets de Valls, que ha descarregat el cinc de nou amb folre (la supercatedral), els Minyons de Terrassa (tres de nou amb folre) i la Colla Vella de Valls (torre de nou amb folre i manilles i pilar de vuit amb folre i manilles carregats).
Dissabte 31
El papa Francesc nomena un nou secretari d’estat
L’arquebisbe Pietro Parolin, representant de la Santa Seu a Veneçuela des del 2009, és designat nou secretari d’estat pel papa Francesc, un càrrec amb funcions properes a les d’un primer ministre. Parolin rellevarà en el càrrec des del 15 d’octubre el cardenal Tarcisio Bertone, que l’ocupava des del 2006.
Acaba la marxa per l’educació a Ribes de Freser
Després de recórrer 135 km en vuit dies, acaba a Ribes de Freser (Ripollès) la marxa per l’educació a través del Ripollès, Osona, el Vallès Oriental i el Vallès Occidental. Hi han col·laborat fins a 4.000 persones, i durant el recorregut s’han dut a terme una vintena d’actes en què es reclamava una educació "sense retallades, en català, inclusiva, democràtica, laica i del poble".
Tanca El Racó de Can Fabes
El restaurant El Racó de Can Fabes de Sant Celoni (Vallès Oriental), des d’on es va projectar internacionalment el cuiner Santi Santamaria, tanca a causa de dificultats econòmiques. La família Santamaria, que se n’havia fet càrrec després que morís el cuiner, no descarta tornar-lo a obrir si es donen les condicions que n’assegurin la viabilitat.