Divendres 1
Uganda anul·la la llei contra els homosexuals
El Tribunal Constitucional d’Uganda deroga la llei contra els homosexuals aprovada pel Govern i signada, al febrer, pel president Yoweri Museveni. Després que s’aprovés la llei, que va ser molt criticada internacionalment, nombrosos donants van retirar les ajudes a Uganda. El Tribunal Constitucional dictamina que la llei va ser aprovada sense quòrum i que, per tant, és il·legal. Tot i que a Uganda, com en molts altres països africans, l’homosexualitat és prohibida, la llei retirada pretenia endurir les sancions contra els homosexuals i contra el que es consideraven actes de propaganda d’aquesta orientació sexual amb multes, penes de presó i, fins i tot, cadena perpètua.
Dissabte 2
La Generalitat recorre el Pla Hidrològic de l’Ebre
Vista aèria del delta de l'Ebre, que es veurà molt afectat amb la implementació del Pla Hidrològic de l'Ebre
© Fototeca.cat
El Govern català denuncia al Tribunal Suprem el Pla Hidrològic de l’Ebre aprovat pel Govern espanyol al mes de febrer perquè, segons el conseller de Territori i Sostenibilitat, Santi Vila, no compleix amb la legislació europea en matèria hidrològica i de preservació del medi ambient. El conseller també adverteix que, en cas que el Suprem rebutgés el recurs, es plantejaria a les instàncies judicials europees. El Pla Hidrològic de l’Ebre és especialment criticat a Catalunya, on es considera que l’ús d’un cabal com el que es vol establir pot posar en perill l’ecosistema del delta de l’Ebre.
El Servei Català de la Salut i l’Hospital Sant Joan de Déu, obligats a indemnitzar un pacient
Un jutjat de Barcelona condemna el Servei Català de la Salut (SCS) i l’Hospital Sant Joan de Déu a indemnitzar amb més de 285.000 euros un pacient que va patir seqüeles neurològiques greus després d’una operació que se li va practicar el 2009 per corregir-li una desviació de columna. Segons el jutge, l’SCS i l’hospital van actuar amb negligència en no atendre degudament el pacient després de l’operació, cosa que va comportar que un hematoma que li pressionava la medul·la li provoqués lesions neurològiques que van derivar en una discapacitat del 70%.
Diumenge 3
Un terratrèmol a la Xina provoca més de 400 morts
La província de Yunnan, al sud-oest de la Xina, és sacsejada per un terratrèmol d’intensitat 6,1 graus en l’escala de Richter, amb epicentre a la ciutat de Zhaotong. Posteriorment, el sisme produeix més de 200 rèpliques registrades. Més de 400 persones moren i els ferits són prop de 2.000. El Govern mobilitza uns 9.000 soldats per a les tasques de rescat.
Dilluns 4
Rescat d’un gran banc de Portugal
El Banc Central de Portugal anuncia la creació d’una nova entitat bancària, el Banco Novo, que té com a capital inicial els actius, els dipòsits i els crèdits de bona qualitat del Banco Espírito Santo (BES) i una injecció de 4.900 milions d’euros del Fons de Resolució. Amb aquesta operació es vol assegurar que els dipòsits dels clients estiguin garantits i evitar la nacionalització i el cost per al contribuent que comporta. La propietat del banc és del Fons de Resolució, instrument creat el 2012 en el marc de la unió bancària europea i finançat per institucions financeres i bancàries portugueses. El BES, per la seva banda, es queda amb els actius tòxics i es converteix en “banc dolent”.
L’ONU condemna Espanya per un cas de violència masclista
El comitè de l’ONU per a l’Eliminació de la Discriminació contra la Dona condemna per primer cop l’Estat espanyol per negligència en no haver protegit la ciutadana espanyola Ángeles González del marit maltractador que va assassinar la seva filla, tot i la insistència de la dona per aconseguir protecció. La denúncia va ser cursada per la Lliga Internacional de les Dones el 2012 en representació de González. L’ONU recomana a Espanya més insistència en l’educació per la igualtat de gènere. D’altra banda, l’ONU identifica pràctiques de jutges, fiscals i treballadors socials espanyols com a resultat de les quals sovint no es protegeixen bé les víctimes ni els seus fills.
Dimarts 5
Destrossada l’estàtua del president Companys
L’estàtua que homenatja Lluís Companys al seu poble natal, el Tarròs (Urgell), apareix decapitada i destrossada a cops de mall, així com la làpida de marbre amb la seva biografia. A començament de juliol es va serrar el pal de la senyera que acompanya el monument. Aquest és un més dels actes vandàlics contra símbols catalans, com el de serrar el Pi de les Tres Branques (Berguedà), la matinada del 13 de maig, o l’atac a la Porta dels Països Catalans a Salses l’1 d’agost per membres del Front National.
Multa milionària al magnat de la Fórmula 1
Bernie Ecclestone, president i director executiu de la Fórmula 1, es compromet a pagar cent milions de dòlars per evitar un judici per suborn. El mateix jutge del tribunal de Munic que el va encausar, Peter Noll, accepta la proposta de la defensa d’Ecclestone. El cas té l’origen el 2006, any que segons l’acusació, Ecclestone va pagar 32 milions d’euros (uns 44 milions de dòlars) perquè les participacions del soci alemany que llavors controlava el 50% de la Fórmula 1 fossin transferides a l’empresa britànica CVC Capital Partners.
Dimecres 6
Tanquen els cinemes IMAX
L’empresa Teatromax, que explota els cinemes IMAX de 3 dimensions i alta tecnologia, presenta concurs de creditors voluntari i anuncia el tancament de les sales de Barcelona i Madrid després de l’estiu del 2014. L’IMAX Port Vell de Barcelona, el primer de l’Estat, va obrir les portes el 1995. Tot i que els ingressos mai van anar gaire més enllà de cobrir despeses, la caiguda d’espectadors els darrers tres anys ha portat a un deute acumulat inassumible. Els IMAX de dimensions més petites de Leganés, Palma i València continuen operatius.
Una sonda espacial entra en l’òrbita d’un cometa per primer cop
La sonda espacial Rosetta de l’Agència Espacial Europea entra en l’òrbita del cometa 67P/Churyumov-Gerasimenko després d’un viatge de deu anys, cinc mesos i quatre dies. És el primer cop en la història de l’astronomia que s’aconsegueix entrar en l’òrbita d’un cometa. L’objectiu de la sonda és recollir i enviar el màxim d’informació sobre aquest cos celeste. Al novembre, la Rosetta llançarà un mòdul d’aterratge, de nom Philae, que es dipositarà sobre la superfície del cometa. L’objectiu principal de la Philae és analitzar amb precisió el pas del cometa en la màxima aproximació al Sol a l’agost del 2015.
Santiago Calatrava, imputat pel Centre de Convencions de Castelló
Un jutjat de Castelló cita a declarar l’arquitecte Santiago Calatrava com a imputat en la investigació sobre el Centre de Convencions de la ciutat. La Generalitat Valenciana va pagar 2,7 milions d’euros pel projecte, que mai no va arribar a materialitzar-se. Citat per al dia 2 de setembre, no acudeix a declarar, i el 16 de setembre el jutge dicta una nova cita per al 28 d’octubre. L’arquitecte valencià també ha estat vinculat amb el “cas Palma Arena”, per una presumpta contractació irregular del Palau de l’Òpera de Mallorca, que tampoc no es va construir. Aquest cas, però, va ser arxivat pel jutge el 10 de juny.
Dijous 7
Condemnats a cadena perpètua dos líders dels khmers rojos
Els tribunals de Cambodja condemnen a cadena perpètua Nuon Chea, de 88 anys, i Khieu Samphan, de 83, en declarar-los responsables de crims contra la humanitat per les atrocitats comeses durant el règim de terror del dictador Pol Pot (1975-79). Aquesta sentència correspon als judicis per l’evacuació de Phnom Penh i la deportació de milers de persones a camps de treballs. En un segon judici pendent, els dos antics líders comunistes han d’afrontar acusacions de genocidi i de crims contra la humanitat.
Divendres 8
L’OMS declara l’epidèmia pel virus de l’Ebola emergència sanitària mundial
Sanitaris equipats per evitar el contagi entren en una casa on viuen persones afectades pel virus de l'Ebola a la Costa d'Ivori
© Organització Mundial de la Salut
El comitè de govern de l’Organització Mundial de la Salut (OMS), reunit d’urgència a Ginebra, declara l’expansió del virus de l’Ebola emergència mundial. La declaració inclou també una crida a articular una resposta internacional coordinada i es recomanen mesures excepcionals d’exàmens mèdics a totes les persones que vulguin sortir dels països on s’ha detectat el virus. La directora general de l’OMS, Margaret Chan, també demana a la comunitat internacional que ajudi els països més afectats: Libèria, Guinea i Sierra Leone. A Catalunya, l’Agència de Salut Pública difon un document amb consells per als catalans que viatgin a aquests països amb instruccions per a evitar el contagi. El dia 19, l’OMS fa públic el registre actualitzat de víctimes que informa d’un total de 2.240 casos diagnosticats amb 1.229 morts confirmades. A Nigèria, d’altra banda, la primera mort pel virus de l’Ebola, un home procedent de Libèria, té lloc el 26 de juliol, i el 28 d’agost els morts ja eren cinc. Per contenir l’extensió del virus, més d’un milió de persones en aquests països són declarades en quarantena i aïllades, i reben aliments del Programa Mundial dels Aliments de l’ONU. Alguns occidentals residents a l’Àfrica Occidental contreuen la malaltia, entre els quals hi ha el missioner espanyol Miguel Pajares, que és traslladat des de Libèria a un hospital de Madrid, on mor el 14 d’agost. El 24 de setembre mor a Madrid Manuel García Viejo, un segon religiós espanyol contagiat del virus.
Dissabte 9
Manifestació a favor dels presos malalts d’ETA
Centenars de persones es manifesten a Sant Sebastià per exigir la llibertat dels presos d’ETA malalts. La manifestació es fa just abans de l’inici de la Setmana Gran donostiarra i hi prenen part, entre d’altres, l’alcalde de Sant Sebastià, Juan Karlos Izagirre (Bildu), i altres destacats representants de l’esquerra abertzale. La manifestació demana un tractament digne davant la situació límit d’aquests interns, que només és possible fora de la presó.
Diumenge 10
Recep Tayyip Erdoğan guanya les eleccions presidencials de Turquia
El primer ministre turc, Recep Tayyip Erdoğan, guanya per un marge còmode les primeres eleccions presidencials directes turques en aconseguir el 52% dels vots, que fan innecessària una segona volta. En segon lloc se situa el candidat secularista Ekmeleddin Ihsanoğlu, que n’obté el 38%. Erdoğan, que era primer ministre des del 2003 i no podia repetir mandat, substitueix en el càrrec el també islamista Abdullah Gül. El dia 29, el fins ara ministre d’Afers Estrangers, Ahmet Davutoğlu, pren possessió del càrrec de primer ministre al capdavant d’un govern format per membres del partit islamista del president Erdoğan.
Disturbis racials als Estats Units
La mort d’un jove afroamericà, abatut a trets per la policia a la ciutat nord-americana de Ferguson (Missouri), desencadena una sèrie de manifestacions en principi pacífiques però que aviat degeneren en violència. El president Barack Obama interromp les vacances i, per evitar que els disturbis s’estenguin, demana que els manifestants no es deixin portar pels provocadors. Per apaivagar les tensions, se substitueix la policia local per la federal i es retira material antidisturbis, del qual els manifestants acusen la policia de fer un ús excessiu. Les manifestacions s’estenen a 90 ciutats de 35 estats de tot el país. El dia 14 mor a Los Angeles un altre home negre a mans de la policia, i el dia 20 un altre a Saint Louis (Missouri). Aquest dia el fiscal general dels Estats Units es compromet a una investigació exhaustiva sobre la mort del jove de Ferguson i a identificar-ne els autors, i el dia 23 el president Obama ordena una revisió de la transferència de material militar a la policia local, una pràctica amb més d’una dècada de durada.
Dilluns 11
Setanta-dos detinguts en una operació contra una xarxa de tràfic de persones
La policia espanyola practica 72 detencions en el curs d’una operació contra una xarxa de tràfic il·legal de ciutadans albanesos a la UE. L’operació, que ha durat prop d’un any, ha tingut com a resultat la desarticulació d’una banda que hauria fet pagar a unes 180 víctimes quantitats entre els 500 i els 4.000 euros per obtenir documentació falsificada. Entre els detinguts hi ha un exregidor del PP de Corbera de Llobregat propietari d’un club nocturn.
Dimarts 12
Un comboi rus amb ajuda humanitària, bloquejat per les autoritats ucraïneses
Les autoritats ucraïneses veten l’entrada de 280 camions amb aliments i béns de primera necessitat que el Govern rus envia per a la població civil de les zones controlades pels rebels separatistes prorussos. El Govern ucraïnès sospita que sigui un estratagema per envair l’est d’Ucraïna o per proporcionar armament als rebels. Tot i que Rússia anuncia que posarà el comboi sota control de la Creu Roja quan passi la frontera, el dia 22 el comboi la travessa sense l’autorització de Kíev i sense canviar-ne el comandament i és escortat per forces rebels. Rússia justifica l’acció emparant-se en les dilacions de les autoritats ucraïneses, que qualifiquen l’acció com a “invasió”. Occident dóna suport a Kíev i qualifica l’actitud russa de provocació.
Dimecres 13
Itàlia rescata 1.400 immigrants que viatgen en pasteres
En el decurs de 24 hores, vaixells de la marina italiana rescaten unes 1.400 persones en alta mar que viatjaven en pasteres cap al sud d’Itàlia. El rescat forma part de l’“operació Mare Nostrum”, que es va posar en marxa des de la tragèdia de Lampedusa a l’octubre del 2013. Segons les autoritats italianes, des de principi d’any el nombre d’immigrants arribats a les costes italianes és d’uns 98.000, un 500% més que el 2013, la majoria sirians i eritreus.
L’Ajuntament de Barcelona tanca 49 clubs de cànnabis
L’Ajuntament de Barcelona ordena el tancament de 49 locals d’associacions de cànnabis. La raó adduïda és que no compleixen la normativa que exigeix, entre altres condicions, una ventilació adequada, la venda legal, no fer publicitat ni incitar al consum i restringir l’entrada i el consum als socis. El pla de l’Ajuntament contra els clubs de cànnabis irregulars va començar al juny, mes que l’alcalde Trias va suspendre durant un any que se’n creessin de nous i va començar les inspeccions sistemàtiques. La Federació d’Associacions Cannàbiques Autoregulades de Catalunya (FEDCAC), la cúpula de la qual va ser detinguda al juny acusada de blanqueig de diners, acusa l’Ajuntament de voler fer-les desaparèixer, i una de les associacions presenta una denúncia formal contra tres càrrecs del consistori.
Dijous 14
El primer ministre de l’Iraq renuncia el càrrec
Nurí al-Malikí, cap de govern de l’Iraq des del 2006, renuncia el càrrec en favor del portaveu del seu grup al Parlament, Haydar al-Ibadí. Tot i que la coalició liderada per Al-Malikí va guanyar les eleccions parlamentàries de l’abril, no va aconseguir la majoria ni el suport necessaris per a formar govern. Després de tres mesos, la pressió dels Estats Units i del president, Fuad Masum, aconsegueixen que Al-Malikí accepti que Al-Ibadí ocupi el càrrec de primer ministre. Nurí al-Malikí havia estat criticat per afavorir la comunitat xiïta i marginar els sunnites. El 4 de setembre Al-Ibadí assumeix el càrrec de primer ministre al capdavant d’un govern que inclou xiïtes, sunnites i kurds.
1.600 subsaharians intenten saltar la tanca a Melilla en quatre dies
Entre els dies 12 i 14 d’agost té lloc la sèrie d’assalts més massius d’immigrants subsaharians per intentar saltar la tanca de Melilla. En onades successives al llarg d’aquests quatre dies, s’estima que han aconseguit passar prop d’un centenar d’un total de 1.600. El Ministeri de l’Interior augmenta en 500 els efectius de la policia destinats a l’enclavament, i els immigrants capturats són conduïts als camps d’internament més pròxims (Tarifa, Melilla i Algesires). La saturació d’aquests centres fa que molts dels interns siguin traslladats a d’altres de més llunyans, entre els quals hi ha el de la Zona Franca de Barcelona. El Govern espanyol demana a la Unió Europea que s’impliqui en el control de la frontera, especialment a Itàlia, que deté la presidència de torn i que els mateixos dies afronta el rescat d’un gran nombre d’immigrants en alta mar.
Divendres 15
Boko Haram segresta 100 persones i en mata 30
En una incursió en diverses poblacions de l’estat de Borno, al nord de Nigèria, la milícia fonamentalista islàmica Boko Haram segresta prop d’un centenar d’homes i nens. Al mes d’abril Boko Haram va segrestar més de dues-centes nenes i, des del seu sorgiment (2009), se li atribueixen uns 12.000 assassinats.
El Consell de Seguretat aprova una resolució contra l’Estat Islàmic
El Consell de Seguretat de l’ONU aprova per unanimitat una resolució que condemna el reclutament de combatents estrangers pels gihadistes de l’Estat Islàmic i adverteix que perseguirà els individus o les organitzacions que financin aquestes milícies. El mateix dia, la Unió Europea autoritza els estats membres a vendre armes als secessionistes kurds de l’Iraq per tal que puguin defensar-se de l’Estat Islàmic.
Dissabte 16
Google compra Jetpac
L’empresa d’internet Google continua la seva expansió amb l’adquisició de la companyia nord-americana Jetpac, que es dedica a l’elaboració de guies urbanes a partir de fotos publicades a les xarxes socials. Amb aquesta compra, Google entra de ple en el camp de l’anàlisi intel·ligent d’imatges.
Diumenge 17
Protestes a la Barceloneta contra el turisme incívic
Veïns del barri de la Barceloneta de Barcelona es manifesten per expressar el malestar pel comportament incívic de certs col·lectius de turistes i les molèsties constants que han de patir. Les protestes també s’adrecen contra els pisos que es lloguen a turistes de manera il·legal i que, segons ells, propicien aquesta mena de comportaments. Els dies següents continuen les mobilitzacions. El dia 27 l’alcalde Xavier Trias es reuneix amb els representants dels veïns i anuncia mà dura contra els infractors i el tancament de 35 pisos. Els veïns, però, consideren insuficients les mesures i el dia 30 convoquen la manifestació més multitudinària (segons els organitzadors, d’unes 3.000 persones). El 3 de setembre l’Ajuntament anuncia un pla pel qual es duplica el nombre d’inspectors i es proposa limitar el nombre d’habitatges d’ús turístic a les zones on hi hagi més densitat i més pressió. L’informe sobre el turisme que es presenta aquest dia aconsella impulsar mesures per a reduir els prejudicis que el creixement d’aquest sector pot ocasionar als ciutadans.
Dilluns 18
La UE anuncia ajudes als agricultors contra el veto rus a les importacions
Després de la inquietud i les protestes expressades pel sector agrari europeu, la Comissió Europea anuncia l’aprovació d’uns ajuts per valor de 125 milions d’euros destinats a compensar les pèrdues provocades pels productes agrícoles que es deixaran d’exportar a Rússia per la prohibició del Govern d’aquest país a l’entrada de peix, carn, lactis, fruites i verdures procedents de la Unió Europea durant un any. La mesura del Kremlin, anunciada el dia 6, és la rèplica a les sancions que els estats occidentals dicten contra Rússia pel que consideren la seva ingerència a Ucraïna.
Dimarts 19
L’Estat Islàmic difon per vídeo la decapitació d’un presoner nord-americà
El grup islamista sunnita Estat Islàmic, enfrontat al Govern de l’Iraq, difon per mitjà d’internet la decapitació del periodista nord-americà James Foley, que va ser segrestat l’any 2012. Els islamistes justifiquen la decapitació com a represàlia pels atacs de l’aviació dels EUA, que dóna suport al Govern de l’Iraq. El dia 21 continuen els atacs aeris de l’aviació sobre el territori controlat per l’Estat Islàmic. El dia 24 s’identifica el presumpte botxí de Foley, que és de nacionalitat britànica i, simultàniament, el president Obama autoritza els vols de reconeixement sobre Síria, on l’Estat Islàmic també s’ha infiltrat i controla zones a l’est frontereres amb l’Iraq. El 2 de setembre es difon un altre vídeo en què un altre periodista, Steven Sotloff, és també decapitat, i el dia 23 de setembre els Estats Units llancen els primers atacs aeris contra posicions de l’Estat Islàmic a Síria.
Dimecres 20
Una esllavissada al Japó provoca més de 70 morts
Les pluges torrencials provoquen una esllavissada gegant a la prefectura d’Hiroshima que causa un total de 74 morts, localitzats al llarg de les tres setmanes següents. En un dia plou l’equivalent a un mes (més de 820 mil·límetres), i prop de 100.000 persones són evacuades.
Alerta per l’activitat del volcà Bardarbunga
El Govern islandès declara l’alerta sísmica després que, des del dia 16, s’hagin registrat més de 3.000 petits terratrèmols al volcà Bardarbunga, el segon més alt de l’illa. El dia 23, l’alerta s’eleva un grau més i es prohibeix el trànsit aeri a la zona del volcà quan es registra la primera erupció. Al llarg del setembre continuen les erupcions i l’activitat sísmica, i es manté l’alerta i la prohibició del trànsit aeri a les proximitats del volcà, però els efectes no tenen la repercussió de l’erupció del volcà Eyjafjallajökull, que el 2010 va forçar el tancament de l’espai aeri europeu durant una setmana.
Dijous 21
Multa rècord per les hipoteques d’alt risc
El Departament de Justícia dels Estats Units i el Bank of America arriben a un acord pel qual l’entitat haurà de pagar 16.500 milions de dòlars per haver comercialitzat actius financers relacionats amb les anomenades hipoteques porqueria, que en part van desencadenar la crisi actual. L’acord es tanca per evitar demandes judicials i és la sanció més elevada mai imposada a una entitat bancària als Estats Units. Segons comunica el Departament de Justícia, la major part de l’import de la multa es destina als clients que van ser fraudulentament induïts a signar les hipoteques i que es troben en dificultats.
Divendres 22
El Consell de Garanties Estatutàries valida el projecte de llei de consultes
El Consell de Garanties Estatutàries, l’òrgan consultiu que analitza la legislació elaborada pel Govern i el Parlament de Catalunya, emet un dictamen en què confirma que la llei de consultes que ha de ser aprovada al setembre no vulnera ni la Constitució ni l’Estatut. No obstant això, el dictamen no és aprovat per unanimitat, ja que quatre dels nou membres emeten vots particulars en contra perquè segons ells en aquesta llei la consulta té aspectes que el poden fer passar per un referèndum, per la qual cosa hauria de ser autoritzada per l’Estat.
Llançament a l’espai de dos satèl·lits del sistema Galileo
El projecte Galileo, un dels més ambiciosos de l’Agència Espacial Europea, entra en la fase definitiva amb el llançament de dos satèl·lits transportats per la nau Soiuz des de la base de Kourou (Guaiana Francesa). Aquests dos satèl·lits són els primers d’una xarxa de fins a trenta aparells que és previst posar en òrbita esglaonadament fins el 2020. El sistema Galileo pretén ser una alternativa al sistema de navegació GPS, hegemònic i vinculat als usos militars dels Estats Units. El llançament s’ha hagut d’ajornar un dia a causa d’una avaria en la Soiuz .
Dissabte 23
Mireia Belmonte guanya la medalla d’or dels 1.500 m lliures en els campionats de natació de Berlín
La nedadora badalonina Mireia Belmonte és una de les triomfadores del Campionat d’Europa de natació de Berlín, que se celebra entre els dies 13 i 24 d’agost, en el qual obté dues medalles d’or en 200 m papallona i en 1.500 m lliures, dues medalles d’argent en 800 m lliures i 400 m estils i una de bronze en 5.000 m en aigües obertes. Una setmana després, a la Copa del Món de natació celebrada a Doha i Dubai del 27 d’agost a l’1 de setembre, obté l’or en els 400 m lliures, els 400 m braça i els 800 m lliures, i l’argent en els 400 m estils.
Diumenge 24
Motí en una presó del Brasil
La presó de Cascavel, a l’estat brasiler de Paraná, és l’escenari d’un motí de gran violència, en el qual moren quatre interns, dos dels quals decapitats. El desencadenant sembla que són les condicions de vida del presidi i els abusos dels quals els interns acusen els funcionaris de la presó. El dia 26 els presos arriben a un acord amb les autoritats pel qual els guàrdies que els interns retenen com a ostatges s’alliberaran a canvi que el Govern descongestioni el centre i enviï 800 reclusos a altres presons del país.
Dilluns 25
El líder del cop d’estat de Tailàndia, investit primer ministre
El general Prayuth Chanocha és investit primer ministre de Tailàndia en una cerimònia en què és absent el rei Bhumibol Adulyadej per raons de salut. Prayuth Chanocha és el líder de la junta militar que al maig va deposar el Govern de Yingluck Shinawatra després de mesos d’enfrontaments entre els seus partidaris i detractors. La junta el va elegir com a únic candidat, després d’aprovar una nova constitució que atorga amplis poders a l’exèrcit i de designar els membres del Parlament, amb una presència destacada dels militars. Segons fa públic la junta militar, el nou primer ministre ho és a títol provisional fins a la celebració de noves eleccions el 2015 i és també cap de les Forces Armades. És el dotzè cop que els militars intervenen en el Govern de Tailàndia des del 1932.
Dimiteix el Govern francès
El primer ministre francès, Manuel Valls, presenta la dimissió del seu Govern al president François Hollande, el qual l’accepta i li demana que formi un nou gabinet. El motiu de la dimissió són les desavinences entre el cap de govern i alguns dels seus ministres, molt especialment el d’Economia, Arnaud Montebourg, contrari a les mesures d’austeritat i a les reformes liberalitzadores de Valls. L’endemà, aquest presenta el nou Govern amb ministres més afins al seu projecte.
Dimarts 26
Acord de treva en el conflicte de Gaza
A través de negociacions indirectes gestionades per Egipte, Qatar i l’Autoritat Nacional Palestina, el Govern israelià i el Govern palestí de Gaza controlat per Hamàs acorden una treva indefinida en les hostilitats que van començar el 8 de juliol. La proposta de treva avançada per Egipte inclou, entre altres mesures, a més de la fi de les hostilitats, l’obertura immediata dels punts de trànsit a la frontera de Gaza amb Israel i Egipte, la negociació per a l’alliberament de presos i garanties que Hamàs no permeti el contraban d’armes a la franja. Al llarg del conflicte han mort unes 2.200 persones, la gran majoria civils palestins, 64 soldats israelians i 4 civils. En l’ofensiva israeliana han mort tres dels caps militars de Hamàs, a més del seu responsable de finances. Israel també declara haver destruït la xarxa de túnels amb els quals Hamàs es proveïa d’armes i la major part dels arsenals de coets, mentre que el primer ministre de Gaza, Ismaïl Haniya, parla de “victòria de la resistència palestina”. Una treva anterior, acordada el dia 10 d’agost, es va trencar al cap de vuit dies, i ambdues parts s’acusen mútuament d’haver violat l’alto el foc.
Dimecres 27
Condemnat un home per amenaces a la família reial i a la Guàrdia Civil
L’Audiència Nacional condemna a un any de presó un veí de Torres de Segre (Segrià) per la publicació a les xarxes socials al gener del 2012 d’un suposat comunicat d’ETA en què s’amenaçava la família reial, per haver desitjat la mort de la Guàrdia Civil, així com per avisos de suposats atemptats. Declarat culpable d’enaltiment del terrorisme, a més de la pena de presó se li imposen set anys d’inhabilitació absoluta. Durant el judici, l’acusat va reconèixer el delicte.
Dijous 28
Antonio Cañizares, nou arquebisbe de València
El bisbe Antonio Cañizares és nomenat arquebisbe de València en substitució de Carlos Osoro. El nomenament és conseqüència de la designació d’Osoro com a arquebisbe de Madrid en el lloc d’Antonio María Rouco Varela. Cañizares, d’origen valencià, és un dels seguidors més fidels de la línia conservadora i espanyolista de Rouco Varela. Al mes de maig, els rumors de nomenament de Cañizares en substitució de Lluís Martínez Sistach van causar una alarma considerable a Catalunya, davant les quals Martínez Sistach es va postular per continuar en el càrrec.
Divendres 29
Un grup islamista segresta 43 cascos blaus als alts del Golan
El grup islamista sirià Jabhat al-Nusra, vinculat a Al-Qaida i que combat el règim de Baixar al-Assad, segresta 43 soldats fijians de les forces de pacificació de les Nacions Unides a la zona fronterera entre Israel, Síria i el Líban dels alts del Golan. El dia abans, 81 cascos blaus filipins en missió d’observació també són retinguts pel mateix grup, 32 dels quals són alliberats el dia 31, després de negociacions amb les Nacions Unides.
Les Nacions Unides qualifiquen la situació a Síria com la pitjor catàstrofe humanitària
L’Alt Comissionat per als Refugiats de les Nacions Unides, António Guterres, qualifica la situació a Síria com “l’emergència humanitària més greu de la nostra era”. En el curs de la guerra que va començar el 2011, l’ACNUR estima en prop d’uns 190.000 els morts directes provocats pel conflicte; aproximadament la meitat de la població ha hagut de fugir de les seves llars; els desplaçats dins del país són més de 6 milions, i el de refugiats, sobretot al Líban, Turquia, Jordània, Egipte i el nord d’Àfrica, uns 3 milions. Guterres reconeix que la resposta humanitària internacional a la crisi siriana és generosa, però molt insuficient. Afegeix també el sorgiment de l’Estat Islàmic a l’Iraq, el qual controla també àmplies zones de Síria, fet que afegeix un “nou nivell de violència” a la repressió exercida pel règim de Baixar al-Assad.
Dissabte 30
Elegit el nou president del Consell Europeu
Els caps d’estat i de govern dels estats membres de la Unió Europea elegeixen en una cimera extraordinària a Brussel·les el primer ministre polonès, Donald Tusk, president del Consell Europeu en substitució del belga Herman Van Rompuy a partir del novembre. En la mateixa reunió s’elegeix també el nou Alt Representant de la Política Exterior Europea en substitució de la britànica Catherine Ashton. El càrrec recau en la italiana Federica Mogherini.
Onze castells de gamma extra a la Diada de Sant Fèlix
A Vilafranca del Penedès, davant d’un públic de més de 10.000 persones se celebra una de les principals jornades del calendari casteller. Les actuacions més destacades les protagonitzen els Castellers de Vilafranca, amb un quatre de nou amb agulla, un tres de deu amb folre i manilles, un quatre de nou amb folre i agulla, un quatre de nou amb folre i un pilar de vuit. La Joves Xiquets de Valls (cinc de nou, quatre de nou net, pilar de vuit), la Jove Xiquets de Tarragona (tres de nou, el tercer cinc de nou de l’any i el nou de vuit) i la Vella dels Xiquets de Valls (dos de nou, tres de nou i quatre de nou) també descarreguen castells de gran dificultat.
Diumenge 31
CaixaBank compra el negoci minorista de Barclays a Espanya
El negoci minorista de Barclays a l'Estat espanyol passa a les mans de CaixaBank
© Barclays
El banc de “la Caixa”, CaixaBank, arriba a un acord amb l’entitat britànica Barclays per a adquirir la filial que aquesta té a l’Estat espanyol per 800 milions d’euros. Es preveu que la compravenda sigui efectiva a final d’any i comporta que les 270 oficines espanyoles de Barclays i mig milió de clients amb rendes altes passin a formar part de la xarxa de CaixaBank. Barclays es queda el negoci de la banca d’inversió a Espanya.