Agost 2015

Dissabte 1

Detingut el principal executiu d'operacions amb bitcoins

Mark Karpelès, un informàtic i especulador francès, és detingut per la policia japonesa arran de la fallida del portal d'operacions amb bitcoins Mt. Gox, amb seu a Tòquio. Karpelès, que va adquirir Mt. Gox el 2011, és acusat de falsificar les dades del sistema informàtic del portal per a beneficiar-se'n. Mt. Gox es va convertir en el primer operador de moneda virtual, però es va declarar en fallida el 2014.

Les tempestes malmeten la collita de fruita

El préssec, la nectarina i la pera són les fruites més malmeses per les tempestes que afecten les comarques del Segrià, l’Urgell i les Garrigues

Tècnics del Departament d'Agricultura, sindicats i alcaldes de 19 municipis lleidatans valoren en uns 60 milions d'euros les pèrdues que les tempestes de la matinada del dia 1 d'agost causen en una superfície agrícola d'entre 8.000 i 15.000 hectàrees de les comarques del Segrià, el Pla d'Urgell i les Garrigues. Algunes finques perden el 100% de la collita. La fruita de pinyol i de llavor (préssec, nectarina, pera) i el blat de moro són els conreus més afectats. Les pèrdues s'afegeixen a les que es van produir durant les pedregades del juny.

Obre al públic el conjunt d'art rupestre de la Roca dels Moros

Obren les noves instal·lacions de visita a les pintures rupestres de la Roca dels Moros al Cogul, a la comarca de les Garrigues, un dels conjunts d'art prehistòric més importants de la península Ibèrica, que consta d'una quarantena de figures pintades i uns 260 signes gravats d'entre 8.000 i 6.000 anys d'antiguitat. Declarat patrimoni de la humanitat per la UNESCO el 1998, el 2008 es va netejar el jaciment i el 2010 es va acabar la construcció de l'espai d'interpretació.

Aturada la venda a particulars del fons Ràfols-Casamada

El Departament de Cultura atura la venda de la biblioteca i altres materials del llegat del matrimoni Ràfols-Casamada i Maria Girona (morts, respectivament, el 2009 i el 2015) al mercat dels Encants de Barcelona, a la plaça de les Glòries. La part venuda és adquirida per un col·leccionista amb el qual s'intenta arribar a un acord, com també amb el paradista. El conseller de Cultura, Ferran Mascarell, manifesta la seva sorpresa pel fet que els documents arribessin als Encants, ja que des del MNAC s'havien mantingut contactes amb els hereus per obtenir-ne el llegat, que es considera d'interès nacional.

Diumenge 2

Atemptat homòfob mortal a Israel

Una noia mor com a resultat de les ferides que rep en ser apunyalada el Dia de l'Orgull Gai a Jerusalem. La policia deté l'autor de l'atemptat, un ultraortodox que ha ferit cinc persones més. Com a resultat d'aquest atemptat i d'altres que tenen lloc contra palestins a Cisjordània, en un dels quals el 31 de juliol van morir un infant de 18 mesos i el seu pare, l'executiu presidit per Benjamin Netanyahu institueix per als ciutadans israelians l'anomenada "detenció administrativa", un arrest que es pot allargar sis mesos sense procediments judicials i que fins ara s'aplicava només als palestins sospitosos d'atemptats de terrorisme.

Dilluns 3

Multa de deu milions d'euros a Red Eléctrica Española per l'apagada del 2007

El Tribunal Suprem confirma la sanció de 10 milions d'euros a la companyia Red Eléctrica Española per l'apagada de Barcelona del 2007, que va durar quatre dies i que va afectar més de 350.000 usuaris. Ratifica també que la causa va ser l'estat deficient en què es trobava la línia de transport d'energia Collblanc-Maragall, que la companyia no va reparar. La multa inicial imposada per la Generalitat va ser d'onze milions d'euros.

Artur Mas convoca les eleccions del 27 de setembre

El president de la Generalitat de Catalunya, Artur Mas, signa el decret pel qual dissol el Parlament i convoca eleccions per al 27 de setembre. El decret manté una fórmula ordinària de convocatòria sense referències al caràcter plebiscitari de les eleccions i es publica el dia 7 al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.

Dimarts 4

Puerto Rico, en fallida

El Govern de Puerto Rico assumeix la fallida econòmica de l'Estat en reconèixer la incapacitat de pagar 58 milions en bons a la Corporació Pública Financera. El deute total de Puerto Rico suma uns 72 mil milions de dòlars, un 68% del PIB de l'illa, cosa que el converteix de llarg en l'Estat o territori dependent dels Estats Units amb un deute més elevat. Sota la legislació nord-americana, els estats o territoris no poden declarar-se en fallida, cosa que fa molt difícils les opcions de rescat o reestructuració del deute. Puerto Rico té un 14% d'atur i hi ha una gran emigració econòmica cap als EUA.

Dimiteix el fiscal general d'Alemanya

El ministre de Justícia alemany, Heiko Maas, cessa el fiscal general Harald Range. El motiu és la "falta de confiança" del ministre en el fiscal, el qual va acusar el Govern d'interferir en el poder judicial quan va fer aturar una investigació sobre una presumpta difusió de secrets d'estat per part del portal d'internet netzpolitik.org. La dimissió és precedida d'una allau de crítiques en conèixer-se la investigació, que va ser considerada un atac a la llibertat d'expressió i a la premsa lliure.

Dimecres 5

L'Ajuntament de Xàtiva retira el títol de fill predilecte a Franco

El ple de l'Ajuntament de Xàtiva acorda per unanimitat retirar el títol de batlle honorari perpetu i fill adoptiu de la ciutat al dictador Francisco Franco. El 2012 el ple ja havia arribat a un acord semblant, però l'equip de govern d'aleshores, amb el popular Alfonso Rus com a alcalde, va desestimar aplicar-lo. El 14 de setembre, d'altra banda, el ple de l'Ajuntament acorda atorgar el títol de fill predilecte al cantant Raimon, destacat antifranquista xativí.

Dijous 6

Inauguració de l'ampliació del canal de Suez

El president egipci, Abd al-Fatà al-Sissí, encapçala la inauguració de l'ampliació del canal de Suez, en una cerimònia que acull destacats líders internacionals, com el president francès, François Hollande, i el primer ministre rus, Dmitri Medvédev. Les obres d'ampliació, que van començar a l'agost del 2014, han costat 8.000 milions de dòlars i bàsicament han consistit a rebaixar el fons i a construir un canal addicional paral·lel de 35 km. El Govern egipci promet que l'obra aportarà grans beneficis en uns moments de greu inestabilitat política i social.

Integració de les embotelladores europees de Coca-Cola

Anunci de la integració de les embotelladores europees de Coca-Cola. En la imatge, Sol Daurella, presidenta de la nova companyia, acompanyada per Muthar Kent (esquerra) i John Brock (dreta), alts executius de The Coca-Cola Company

Les embotelladores de Coca-Cola europees Coca-Cola Iberian Partners, Coca-Cola Erfrischungsgetränke i Coca-Cola Enterprises anuncien l'acord per a constituir Coca-Cola European Partners, l'embotelladora internacional més gran de la companyia nord-americana The Coca-Cola Company, que servirà tretze països de l'Europa occidental i cotitzarà a les borses d'Amsterdam, Nova York i Madrid. Sol Daurella, presidenta de Coca-Cola Iberian Partners (que té l'origen en la catalana Cobega), presidirà la nova companyia.

Divendres 7

Protestes dels pagesos pels preus de la fruita

Uns 300 pagesos es manifesten en dos supermercats de Lleida contra els baixos preus a què els grans distribuïdors els compren la fruita, que consideren ruïnosos. Els convocants són els sindicats Unió de Pagesos, JARC i ASAJA. Els manifestants tallen els accessos als supermercats Lidl i Aldi del polígon Neoparc de la capital del Segrià, davant dels quals cremen pneumàtics i aboquen uns 10.000 quilos de fruita. Al final de la manifestació els Mossos intervenen quan els pagesos intenten entrar als centres comercials. Al juliol hi va haver unes protestes per motius similars a França, especialment a Bretanya, protagonitzades per ramaders. A més dels preus dels distribuïdors, s'hi ha afegit el fet que Rússia ha embargat els productes agrícoles de la Unió Europea com a represàlia per les sancions imposades pel conflicte d'Ucraïna.

Dissabte 8

Pas del tifó Soudelor per Taiwan

El tifó Soudelor s'abat sobre Taiwan causant una destrucció de gran magnitud, amb pluges torrencials i vents de més de 200 quilòmetres per hora. El Soudelor, que es forma el 29 de juliol i es dissipa el 13 d'agost, és el tifó més violent de l'any 2015. El tifó també recorre, amb fortes destrosses al seu pas, Corea del Sud, el Japó, les illes Marianes, les Filipines i la costa central de la Xina.

Diumenge 9

Aniversari de l'assassinat d'un jove negre a Ferguson

Una multitud de persones es congrega a la ciutat de Ferguson (Missouri) per commemorar amb una marxa silenciosa la mort de Michael Brown, un jove negre desarmat que va morir pels trets d'un policia el 9 d'agost de 2014. L'assassinat va desencadenar una onada de protestes i avalots en molts punts dels Estats Units contra el racisme i, sobretot, contra el tracte que els ciutadans de la comunitat negra reben de la policia. Els mesos següents es van produir diversos casos de morts d'afroamericans per la policia que van encendre encara més les protestes.

Dimissió d'un assessor del Govern balear després de ser nomenat

Jordan Thomas Llamas, nomenat assessor de la Conselleria de Salut del Govern Balear el 6 d'agost, dimiteix el càrrec. El seu nomenament va donar lloc a una gran polèmica, perquè només té 20 anys i no té cap estudi superior ni experiència apropiada per al càrrec.

Dilluns 10

Google anuncia la creació d'Alphabet

Sergey Brin, un dels fundadors i directiu de Google, anuncia al seu blog la creació d'Alphabet, un hòlding que ha d'incloure totes les empreses del grup, la més gran de les quals és la mateixa Google, i que integra totes les activitats que en constitueixen el nucli dur (bàsicament productes digitals i internet). En queden exclosos els projectes en altres camps, encara en fase experimental, com els de la conducció automàtica de vehicles o d'altres centrats en la salut (Life Sciences, Calico).

Dimarts 11

El Japó retorna a l'energia nuclear

Quatre anys després del desastre de Fukushima, el Japó torna a posar en funcionament una central nuclear a la localitat de Sendai. El Govern va prendre la decisió en ferm al novembre del 2014, quan es va superar el darrer dels obstacles administratius. L'accident de Fukushima, que va tenir lloc l'11 de març de 2011 provocat per un terratrèmol, va causar la mort de gairebé 20.000 persones per inundacions i esfondraments, i les explosions i les abundants fuites de material radioactiu de les centrals nuclears van provocar l'evacuació de milers de persones de la localitat. A conseqüència de l'accident, les centrals nuclears japoneses van deixar de funcionar durant quatre anys, tancament que ara s'aixeca malgrat una gran oposició popular.

Mor un home en una operació contra els "top manta"

Un home de nacionalitat senegalesa mor en caure d'un tercer pis a Salou mentre fugia dels Mossos d'Esquadra, en el curs d'una operació contra uns venedors "top manta". La mort desencadena una reacció violenta de la comunitat senegalesa, que acusa la policia de ser responsable de la mort del seu company, i protagonitza aldarulls, que es traslladen també a Barcelona, on el 3 de setembre tenen lloc enfrontaments violents a la plaça de Catalunya entre la policia i els "top manta" en el curs d'una operació de la Guàrdia Urbana. Posteriorment, testimonis dels fets, companys i veïns de la víctima de Salou declaren que no hi va haver contacte físic entre aquest i els agents. El 15 de setembre el jutge arxiva el cas.

Dimecres 12

Més de 100 morts per explosions de productes químics en una ciutat de la Xina

Fins a 173 morts i quasi 800 ferits, segons xifres oficials del 12 de setembre, és el resultat de diverses explosions en contenidors de productes químics a la zona portuària de la ciutat xinesa de Tianjin. Entre els productes emmagatzemats hi ha cianur de sodi, de gran toxicitat. Prop de 6.000 persones són evacuades immediatament. Els contenidors es trobaven a menys de 500 metres d'una zona d'habitatges, cosa que els veïns denuncien com a il·legal. També protesten pel poc ajut que reben i per la contaminació dels voltants, sobretot de l'aigua. El Govern xinès reacciona amb un gran hermetisme i censura part de la informació sobre l'accident.

Dijous 13

Canvis en l'aplicació de la LOMCE

La primera reunió dels consellers autonòmics amb el nou ministre d'Educació espanyol, Íñigo Méndez de Vigo, té com a resultat canvis en l'aplicació de la controvertida LOMCE, impulsada pel dimitit José Ignacio Wert. Entre altres qüestions, s'endarrereix l'aprovació del decret d'avaluacions, les revàlides previstes per a finals de l'ESO i batxillerat, imprescindibles per a continuar estudiant. El ministre també accedeix a revisar amb la consellera d'Educació, Irene Rigau, la part de la llei que imposa a la Generalitat el pagament de 6.000 euros als pares que vulguin escolaritzar els seus fills en castellà. Aquesta reunió té lloc amb només cinc consellers del PP després dels canvis als governs autonòmics des de les eleccions del maig.

Divendres 14

Multa a Bankia i Catalunya Banc per les preferents

La Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) imposa una sanció de 6,2 milions d'euros a Bankia i Catalunya Banc per les participacions preferents. Cadascuna de les entitats ha de pagar 3,1 milions. L'organisme les acusa de vendre aquests productes a preus irreals per obtenir grans beneficis amb prejudici del comprador.

Dissabte 15

El ministre de l'Interior compareix al Congrés per explicar la reunió amb Rodrigo Rato

Jorge Fernández Díaz compareix al Congrés dels Diputats per explicar la reunió que va mantenir amb l'exvicepresident del Govern espanyol i expresident de l'FMI, Rodrigo Rato, el 29 de juliol a la seu del ministeri. El PSOE, CDC, Esquerra Unida, Iniciativa, Esquerra Republicana i UPyD consideren una falta de respecte a la democràcia que un representant del Govern rebi un imputat que s'està jutjant per un dels casos de corrupció més greus des de l'establiment de la monarquia constitucional. El ministre justifica l'entrevista perquè, segons diu, Rato considerava que la seva seguretat i la de la seva família corrien perill. El ministre, a més, afirma que no van parlar del seu judici, cosa que contradiu les declaracions de Rato de l'11 d'agost sobre la reunió.

Diumenge 16

Protestes massives contra Dilma Rousseff

Centenars de milers de persones es manifesten a Rio de Janeiro, Brasília, São Paulo i altres grans ciutats del Brasil per exigir la dimissió de la presidenta, Dilma Rousseff, i del Govern, els quals vinculen amb la corrupció. La popularitat de la presidenta ha caigut en picat des que es van descobrir els suborns de la companyia Petrobras quan n'era presidenta Rousseff. Tot i que l'escàndol ha fet destituir membres del Govern i del seu partit, Rousseff va ser exonerada pels tribunals al juliol del 2014.

Dilluns 17

Atemptat en un temple de Bangkok

Vint morts i més de vuitanta ferits són el resultat d'un atemptat amb bomba al temple d'Erawan, en una zona molt cèntrica de la capital tailandesa. La majoria de les víctimes són turistes. Cap persona o organització no en reivindica l'atemptat. El 26 de setembre la policia anuncia la detenció d'un sospitós.

Egipte aprova una estricta legislació antiterrorista

El president egipci, Abd al-Fatà al-Sissí, aprova una sèrie de mesures contra el terrorisme, entre les quals hi ha l'establiment de tribunals especials per a jutjar els sospitosos amb un procediment exprés. S'imposa també la pena de mort per als condemnats per fundar o dirigir un grup terrorista i s'endureixen les penes de presó per pertinença o finançament d'organitzacions terroristes. A banda d'això, els periodistes seran multats si contradiuen la versió oficial en el cas d'atemptats, mesura que, després de nombroses pressions internacionals, modifica la versió original, que demanava penes de presó. Aquestes mesures són una continuació de les aprovades al febrer, que donaven amplis poders a les autoritats per a prohibir organitzacions que amenacessin l'ordre públic o la unitat de l'Estat.

Dimarts 18

Mor un dels caps de l'Estat Islàmic

Un dels caps de l'Estat Islàmic (EI), Fadhil Ahmad al-Hayali, també conegut com Hajji Mutazz, mor en un atac aeri nord-americà al nord de l'Iraq, segons fonts de la Casa Blanca. Hayali va ser el coordinador dels atemptats més sagnants de l'EI i era el segon del líder suprem de l'organització, Abú Bakr al-Baghdadí, que segons informen el mes de març va ser greument ferit en un altre atac aeri nord-americà.

Dimecres 19

Pirates informàtics filtren dades personals d'un portal de cites

Un grup de pirates informàtics que respon al nom de L'Equip Impacte anuncia la possessió de dades confidencials de més de 30 milions d'usuaris del portal de cites Ashley Madison, dades que ja van començar a filtrar-se de manera anònima al juliol i que inclouen comptes corrents i targetes de crèdit. Posteriorment, nombrosos usuaris reben correus d'extorsió. Immediatament es posa en marxa l'operació per a identificar els pirates. El dia 28 dimiteix el conseller delegat i fundador (2002) del portal, Noel Biderman.

Dijous 20

Dimissió del primer ministre grec

El primer ministre grec, Alexis Tsipras, dimiteix el càrrec i convoca eleccions anticipades per al 20 de setembre. La mesura és conseqüència de la pèrdua de suport de gran part dels diputats del seu partit, Syriza, els quals voten en contra del nou acord de rescat signat pel Govern grec i els creditors internacionals el 13 de juliol, que és aprovat finalment dos dies després al Parlament gràcies al vot de l'oposició. Poc després, els 25 diputats díscols de Syriza formen el nou partit d'esquerra Unitat Popular. La presidenta del Tribunal Suprem, Vassilikí Thanu, és nomenada primera ministra en funcions.

El Front Nacional expulsa Jean-Marie Le Pen

Jean-Marie Le Pen, president honorari del Front Nacional, és expulsat del partit d'ultradreta francès que ell mateix va fundar (1972) i del qual va ser líder indiscutible durant molts anys. El motiu de l'expulsió són les constants desavinences amb la seva filla Marine Le Pen, la qual el va succeir al capdavant del partit (2011). Hi tenen un pes destacat el llenguatge agressiu, les declaracions obertament racistes i la negació de l'holocaust de Jean-Marie Le Pen, que la filla sol evitar.

Divendres 21

Atemptat fallit en un tren francès

Tres passatgers redueixen un home armat que viatjava en el trajecte Amsterdam-París en el tren d'alta velocitat Thalys, al seu pas per Aquisgrà. Durant la lluita, un dels tres passatgers resulta ferit per una de les armes de foc que duia el terrorista. Dos dels tres passatgers, als quals el president Hollande condecora, pertanyen a l'exèrcit nord-americà. L'autor de l'atac és un marroquí de 25 anys que va viure a Espanya fins el 2014 i posteriorment a França. Després de viatjar a Síria va retornar a aquell país. Estava fitxat per la policia francesa com a sospitós de terrorisme.

Dissabte 22

Rescat de més de 4.000 emigrants a la costa de Líbia

Embarcació amb alguns dels 4.000 emigrants rescatats davant de la costa de Líbia

Responent a la crida d'auxili de més de 20 embarcacions en perill de naufragi, la guàrdia costanera italiana dóna l'avís per rescatar uns 4.400 emigrants que hi viatjaven. Participen en l'operació dos vaixells de la marina italiana, un vaixell militar noruec i un pertanyent a Metges sense Fronteres, entre d'altres. El dia 28 moren uns 200 immigrants en un naufragi a prop de la costa líbia, a l'altura de la ciutat de Zuwara. Segons l'ONU, des de l'inici del 2015 més de 264.500 persones han travessat la Mediterrània, de les quals més de 100.000 han arribat a Itàlia, més de 158.000 a Grècia i 2.000 han mort.

Diumenge 23

Clausura del Rototom Sunsplash amb l'actuació del cantant israelià Matisyahu

El cantant israelià Matisyahu actua en la clausura del festival de reggae Rototom Sunsplash de Benicàssim entre xiulets i aplaudiments. El dia 18 l'organització va cancel·lar l'actuació del cantant a causa de les pressions de la plataforma propalestina BDS (Boicot, Desinversions i Sancions contra la colonització, l'apartheid i l'ocupació israeliana) perquè es va negar a definir-se sobre la política israeliana respecte als palestins. Tanmateix, arran de la polèmica desencadenada per aquesta mesura, els organitzadors decideixen permetre l'actuació el darrer dia.

Dilluns 24

Grans pèrdues a les borses per l'alentiment econòmic a la Xina

Els mercats financers internacionals enregistren caigudes al voltant del 4%, i la de Xangai ho fa el 8,5% en la sessió de tancament, el pitjor resultat des del 2007. Des del mes de juny la caiguda acumulada en aquest mercat ha estat de prop del 30% i és motiu de preocupació en els mercats financers. La causa és l'alentiment del creixement a la Xina, que la setmana anterior va devaluar la seva moneda i que ha fet disminuir la demanda de divises i béns, de la qual depenen els mercats financers.

Dimarts 25

Signatura d'acords entre Sèrbia i Kosovo

Signatura dels acords entre Sèrbia i Kosovo pels primers ministres Aleksandar Vučić (segon per l’esquerra) i Isa Mustafa (segon per la dreta), sota la mediació de Federica Mogherini (al fons)

Amb la mediació de la comissària d'Afers Estrangers de la Unió Europea, Federica Mogherini, els primers ministres de Sèrbia (Aleksandar Vučić) i de Kosovo (Isa Mustafa) signen a Brussel·les diferents acords per a normalitzar les relacions, entre els quals hi ha la concessió de drets als serbis del nord de Kosovo, convenis sobre energia i comunicacions i un acord sobre el pont de Mitrovica, al nord, que divideix la zona albanesa i la sèrbia. Ambdós estats aspiren a ingressar a la UE, tot i que Sèrbia no reconeix Kosovo com a estat independent.

L'alcalde de Manacor rebutja col·laborar en una commemoració de l'exèrcit espanyol

En una carta de resposta al cap de la Comandància General de les Balears, l'alcalde de Manacor, Miquel Oliver (Més per Manacor i Esquerra Republicana), denega el permís per a celebrar a la ciutat els actes del tercer centenari de la creació de la Capitania Militar a les Balears. L'alcalde argumenta que la Capitania és una conseqüència dels decrets de Nova Planta del 1715, inici d'una etapa de repressió a les Illes Balears. La sol·licitud va ser enviada al març del 2014, quan el consistori era en mans del PP. El 27 d'agost comença també la commemoració de signe contrari del tricentenari dels decrets de Nova Planta a Mallorca i Eivissa, impulsada sobretot per l'Obra Cultural Balear.

Dimecres 26

El Parlament de Catalunya aprova convertir l'Institut Català de Financesen un banc públic

La Diputació Permanent del Parlament de Catalunya aprova el decret llei pel qual l'Institut Català de Finances (òrgan financer creat el 1985 per la Generalitat de Catalunya amb funcions de tresoreria i de concessió de crèdits i avals en favor d'entitats autònomes, corporacions públiques i d'empreses públiques o privades) adapta el seu marc legislatiu a la normativa europea d'entitats financeres per tal de convertir-se en un banc públic, tot reforçant-ne la independència dels òrgans de direcció. El decret llei és aprovat amb els vots de CiU i ERC. El PSC i ICV-EUiA s'abstenen i el PPC i Ciutadans hi voten en contra.

Dijous 27

Acord de pau al Sudan del Sud

Una setmana després que el líder rebel Riek Machar signi un acord de pau a Addis Abeba (Etiòpia) ho fa el president del Sudan del Sud, Salva Kiir, a Juba, capital del nou Estat. La signatura s'ha dut a terme amb la mediació dels presidents d'Uganda i de Kenya, després que el dia 25 el Consell de Seguretat de l'ONU amenacés el president Kiir de prendre mesures si no signava l'acord. Tanmateix, el 28 de setembre, les Nacions Unides adverteixen que la violència al país no s'atura i se segueixen cometent atrocitats.

Trobats 71 cadàvers d'immigrants en un camió a Àustria

La policia austríaca descobreix 71 cadàvers en descomposició dins d'un camió abandonat prop de la frontera amb Hongria. Les víctimes, 59 homes, 8 dones i 4 nens, són probablement de nacionalitat siriana i van morir per asfíxia dos dies abans, segons les anàlisis forenses. Un dia després la policia hongaresa deté quatre presumptes membres de l'organització criminal de tràfic d'immigrants. El mateix dia Àustria, Sèrbia i Macedònia reclamen a la Unió Europea una resposta coordinada a l'allau d'immigrants procedents sobretot de Síria via Grècia, que es calcula en uns 200.000 des del gener. Tres dies després la policia rescata 26 persones amagades en un altre camió, tres de les quals són nens en estat de deshidratació greu.

Mallorca commemora els 300 anys d'ocupació borbònica

Amb la mostra històrica "1715. La fi del regne del mar?", es commemora al Born Centre Cultural de Barcelona la imposició del decret de Nova Planta sobre Mallorca i Eivissa, inici del domini borbònic a les Illes després de la guerra de Successió. Presideixen l'acte que acompanya la mostra el president del Consell Insular, Miquel Ensenyat, el conseller de Cultura, Ferran Mascarell, i el tinent d'alcalde de Barcelona, Jaume Asens. El fet que la mostra se celebri a Barcelona respon al reconeixement de la contribució mallorquina a la defensa de Barcelona i que la fi definitiva de la Corona d'Aragó té lloc el 1715 i no el 1714. A les Balears, la commemoració del tricentenari va a càrrec de l'Obra Cultural Balear (OCB) i posteriorment s'hi afegeixen les institucions, perquè l'anterior executiu presidit per Josep Ramon Bauzà va negar-se a donar-hi suport. L'OCB ha organitzat més d'un centenar d'actes arreu de les Balears.

Divendres 28

La Guàrdia Civil escorcolla la fundació de CDC i la seu del partit

Per ordre de la Fiscalia Anticorrupció, la Guàrdia Civil escorcolla la seu de la fundació de Convergència Democràtica de Catalunya (CatDem) i posteriorment la seu del partit a Barcelona, amb la finalitat de trobar proves de presumptes delictes de blanqueig de capital i suborns. Al mateix temps recull informació de diversos ajuntaments catalans i escorcolla el domicili de l'extresorer de CDC Daniel Osácar, imputat en el "cas Palau". L'operació s'emmarca en el "cas Petrum", iniciada el 23 de juliol amb la detenció de tres membres de la família Sumarroca vinculats a l'empresa Teyco, que presumptament hauria pagat comissions a l'exalcalde de Torredembarra, Daniel Masagué (també detingut). Posteriorment, els tres membres de la família Sumarroca són alliberats amb càrrecs i fiança. L'expresident de la fundació CatDem, Agustí Colomines, considera que l'operació ha estat motivada políticament amb la voluntat d'influir en les eleccions del 27 de setembre, i afirma que en els escorcolls no trobaran documents comprometedors.

Dissabte 29

Un tribunal egipci condemna a presó tres periodistes de la cadena Al-Jazira

Un tribunal del Caire sentencia els periodistes Mohamed Fahmy, Baher Mohamed i Peter Greste a tres anys de presó per "haver donat suport" a una organització terrorista, en una referència implícita als Germans Musulmans. Tots tres van ser detinguts al desembre del 2013. Greste, ciutadà australià, va ser expulsat al febrer del 2015. El 3 de setembre el president Al-Sissí, amb motiu de la Festa del Sacrifici, una de les més importants del calendari islàmic, concedeix el perdó a un gran nombre de detinguts polítics, entre els quals hi ha Fahmy i Mohamed. El judici de Greste, en canvi, continua en absència de l'acusat.

Diumenge 30

Descoberta d'una gran reserva de gas a la costa d'Egipte

L'empresa energètica italiana Eni Spa anuncia el descobriment d'un gran jaciment de gas natural a la Mediterrània, en aigües territorials d'Egipte. El dipòsit, anomenat Zohr, podria contenir una de les reserves de gas més grans descobertes en la història i satisfaria, segons la companyia, la demanda egípcia d'aquest combustible durant dècades.

Carta de Felipe González als catalans

L'expresident del Govern espanyol Felipe González publica al diari El País una "Carta abierta a los catalanes" en la qual ataca les candidatures independentistes, especialment Junts pel Sí, i demana als catalans que no la votin el 27 de setembre. Entre altres afirmacions, qualifica el projecte d'independència de Catalunya d'il·legal i irresponsable, i vaticina l'aïllament de Catalunya en cas que es produeixi. Acusa Junts pel Sí de trencar la convivència entre els catalans, a més d'insinuar paral·lelismes entre el nazisme dels anys trenta a Alemanya i aquesta candidatura. El primer secretari del PSC Miquel Iceta i l'expresident espanyol José María Aznar donen suport a la carta, entre d'altres. El 5 de novembre els caps de llista de Junts pel Sí publiquen al mateix diari una carta oberta en la qual responen a González, subratllant el caràcter democràtic de l'independentisme i que és la resposta a l'agressivitat i les humiliacions continuades de l'Estat espanyol contra els catalans. En el mateix diari, l'editorial del dia ataca la carta de Junts pel Sí.

Acaba el Campionat del Món d'atletisme

Entre els dies 22 i 30 d'agost se celebra a Pequín (Xina) el Campionat del Món d'atletisme. En aquesta quinzena edició, els Estats Units continuen essent el país que s'emporta més medalles (18), seguit de Kenya (16) i Jamaica (12). Tot i això, Kenya i Jamaica, que dominen les proves de fons i mig fons i de velocitat, respectivament, acumulen el major nombre de medalles d'or (set cadascun). El jamaicà Usain Bolt es continua mantenint com el líder indiscutible de les proves de velocitat des del 2008. L'únic rècord d'aquests campionats ha estat el del nord-americà Ashton Eaton, que ha obtingut una puntuació conjunta de 9.045 punts en les proves de decatló.

Castells històrics en la Diada de Sant Fèlix

Vilafranca acull una de les diades de Sant Fèlix més memorables, amb l'aixecament de 13 castells de gamma extra. La Colla Vella dels Xiquets de Valls aconsegueix descarregar el pilar de 8 amb folre i manilles i, per primera vegada, un 4 de 9 net. Els Minyons de Terrassa descarreguen un 3 de 10 amb folre i manilles, un 5 de 9 amb folre i un 2 de 9 amb folre i manilles. Els Joves Xiquets de Valls descarreguen un 3 de 9 amb folre i els Castellers de Vilafranca un 3 de 9 amb folre i agulla i el pilar de 8 amb folre i manilles.

Dilluns 31

Enfrontaments a Ucraïna pels projectes d'autonomia a les regions prorusses

Un membre de les forces de l'ordre mort i més de 100 ferits són el resultat de les violentes protestes contra la concessió d'autonomia a les regions orientals de Donetsk i Lugansk davant la seu del Parlament ucraïnès, a Kíev. Després d'un debat de gran tensió i amb l'oposició del populista Partit Radical i de l'ultranacionalista Svoboda (Llibertat), la cambra dóna llum verd amb el vot de 265 dels 450 diputats a l'avantprojecte de descentralització, que intenta posar fi a un conflicte que des del març del 2014 ha fet més de 7.000 morts.