Agost 2016

Dilluns 1

Atacs aeris dels Estats Units sobre Líbia

Els Estats Units llancen una sèrie d’atacs sobre posicions d’Estat Islàmic (EI) a Líbia. El principal objectiu del bombardeig és bàsicament el port de Sirte, on l’EI s’ha fet fort. Són els primers atacs nord-americans a petició del Govern d’Acord Nacional libi constituït a l’abril amb el suport de les Nacions Unides. Anteriorment, l’aviació nord-americana havia atacat l’EI a Líbia al febrer del 2016 i al novembre del 2015.

Texas aprova portar armes a la universitat

Estudiants, pares, administratius i professors de les universitats de Texas protesten en contra de l’aprovació de la llei que permet portar armes als campus i a les aules

Entra en vigor una llei de l’estat de Texas que permet les armes de foc als campus i a les aules de les universitats. La llei especifica, però, que les armes no poden ser visibles. Texas es converteix, d’aquesta manera, en el desè estat nord-americà que implanta la mesura, amb Arkansas, Mississipí, Wisconsin, Colorado, Tennessee, Oregon, Idaho, Utah i Kansas. Els defensors de la nova llei argumenten que permetrà una millor defensa en cas d’atacs indiscriminats, com ha passat darrerament. Els crítics mantenen que només servirà per atiar la violència.

L’Ajuntament de Barcelona sanciona Barcelona amb la Selecció

L’Ajuntament de Barcelona imposa una multa de 3.000 euros a la plataforma Barcelona amb la Selecció, que va instal·lar una pantalla gegant a la plaça de Catalunya per a retransmetre el partit de l’Eurocopa de futbol del 27 de juny entre les seleccions espanyola i italiana. El motiu és la instal·lació d’una pantalla gegant sense autorització ni llicència i sense mesures de seguretat a la via pública.

Dimarts 2

Condemnat per subversió un activista xinès

Zhai Yanmin, un prominent advocat i activista per la democràcia i els drets humans xinès, és condemnat a una vigilància constant i és inhabilitat per a prendre part en activitats polítiques. Zhai Yanmin és un dels 300 detinguts més destacats en una operació contra la dissidència que va començar el 9 de juliol, i és condemnat per posar en perill l’ordre públic i la seguretat nacional i per ser un agent a sou. El seu judici, com el d’altres detinguts en l’operació, és qualificat d’"obert" per les autoritats, però l’accés dels mitjans de comunicació és en realitat molt restringit. Els estats occidentals critiquen aquests judicis, que consideren polítics i que van contra la llibertat d’expressió.

Descoberts els diaris de Himmler a Rússia

S’anuncia el descobriment dels diaris del capitost nazi Heinrich Himmler. Identificades en un arxiu militar de Podolsk, una ciutat al sud de Moscou, les més de 1.000 pàgines del document corresponen als anys 1938, 1943 i 1944, i seran estudiades per especialistes, que els compararan amb els diaris de Joseph Goebbels. Himmler va ser el principal dissenyador i executor del sistema d’extermini massiu de jueus en camps de concentració.

Dimecres 3

Boko Haram anuncia un nou líder

En una entrevista publicada en un setmanari de l’Estat Islàmic, aquest hi anuncia que la seva branca nigeriana, Boko Haram, té com a nou líder Abú Mussab al-Barnawí. No s’esmenta l’anterior líder de l’organització terrorista, Abubakar Shekau, que ocupava el càrrec des del 2009.

Vagues al cremallera de Montserrat

El sindicat UGT de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya convoca 13 dies de vagues parcials al cremallera de Montserrat. Les mobilitzacions tenen l’origen en el conveni pendent d’acordar. Segons el sindicat, les retallades repercuteixen en els sous dels empleats, inferiors als dels treballadors de les línies metropolitanes. La companyia justifica la diferència del sou per la categoria de servei turístic del cremallera, imposada per llei. Les vagues, que continuen al setembre, provoquen diversos col·lapses a l’accés al monestir per carretera.

Detinguts els lladres de la col·lecció Gudiol

La policia fa pública la detenció de quatre persones el 7 de juny pel robatori de 443 obres de la col·lecció d’art propietat de l’artista Montserrat Gudiol, entre les quals hi ha dues pintures atribuïdes a Murillo i a El Greco. El robatori es va cometre el 2015, poc després de la mort de l’artista. Com que els marxants i col·leccionistes d’art estan sotmesos a una forta vigilància, els lladres van intentar extorquir els fills de Montserrat Gudiol, als quals van exigir 600.000 euros per tornar-los les obres. La policia va poder identificar els lladres a partir dels missatges que van enviar a la família.

El Deutsche Bank compra Diagonal Mar

Deutsche Bank arriba a un acord amb el fons britànic Northwood Investors pel qual adquireix el macrocentre comercial Diagonal Mar, del districte 22@ de Barcelona. Northwood Investors era propietari de Diagonal Mar des del 2013, quan el va adquirir al "banc dolent" irlandès Nama per 160 milions d’euros.

Cessat el director de l’aeroport de Lleida-Alguaire

La Generalitat fa cessar Alberto López, director de l’aeroport de Lleida-Alguaire des de la seva inauguració (2010). Cristina Pastor, responsable de l’aeroport de la Seu, n’assumeix la direcció fins al nomenament del director definitiu. La Generalitat de Catalunya no explicita els motius del cessament.

Dijous 4

Investigat l’exalcalde de Sabadell per un afer de comissions irregulars

La jutge del "cas Mercuri", el qual involucra l’exalcalde socialista de Sabadell Manuel Bustos i el seu equip de govern (1999-2013), investiga una nova derivació del cas, consistent en el presumpte cobrament de comissions il·legals de l’empresa subministradora d’aigües de Sabadell (CASSA). Bustos i tres regidors més (un dels quals és el seu germà), que formaven part del consell d’administració de l’empresa, sembla que van percebre pagaments d’entre 4.000 i 10.000 euros de la companyia entre el 2009 i el 2011.

Divendres 5

Inici dels XXXI Jocs Olímpics

Inauguració dels Jocs Olímpics de Rio de Janeiro a l’estadi de Maracanã

Amb la cerimònia d’inauguració a l’estadi de Maracanã, comencen els 31ns Jocs Olímpics de l’era moderna, que tenen com a seu la ciutat brasilera de Rio de Janeiro. Hi prenen part uns 10.500 esportistes de 206 estats, als quals cal afegir un equip de refugiats format per 10 esportistes procedents de Síria, del Sudan del Sud, de la República Democràtica del Congo i d’Etiòpia. Kosovo i el Sudan del Sud, sota bandera olímpica, hi participen per primera vegada. És el primer cop que se celebren unes olimpíades a Sud-amèrica, i arriben envoltades de polèmiques esportives i extraesportives, ja que el Brasil viu una profunda recessió i el mateix estat de Rio de Janeiro es va declarar el 17 de juny en fallida. També és un moment de greu crisi política, amb la presidenta Rousseff suspesa per un cas de corrupció d’abast nacional i a punt de ser jutjada, a la vegada que aquest mes és el país del món amb més incidència del virus del Zika. Tot i que l’Organització Mundial de la Salut només recomana a les dones embarassades no visitar el Brasil durant aquestes dates, alguns esportistes (especialment golfistes i tennistes) declinen participar-hi. En el terreny esportiu, l’escàndol del dopatge programat dels esportistes russos marca decisivament els Jocs de Rio. Malgrat que l’Agència Mundial Antidopatge va recomanar la cancel·lació de la participació russa en bloc, com va fer la Federació Internacional d’Atletisme, finalment el Comitè Olímpic Internacional (COI) decideix deixar la decisió a l’arbitri de les diferents federacions. Un dia abans de l’inici dels Jocs, el COI anuncia l’admissió de 271 dels 389 esportistes russos que hi havien de participar. A banda, hi ha algunes instal·lacions mal acabades o no acabades del tot i problemes de seguretat.

Dissabte 6

Elegit el nou secretariat nacional de la CUP

La Candidatura d’Unitat Popular (CUP) culmina, amb l’elecció del secretariat nacional, el procés de renovació de la cúpula iniciat al maig a Esparreguera (Baix Llobregat), quan es va decidir que la majoria de l’òrgan el formés una llista conjunta. El 76,23% de la militància vota a favor de la llista única i diverses candidatures individuals. Integren el nou secretariat l’exdiputat Quim Arrufat, el regidor gironí Lluc Salellas i l’exalcaldessa de Sant Pere de Ribes Anna Gabaldà, entre d’altres. La votació es va fer entre el 30 de juliol i el 4 d’agost, i hi van participar 1.098 persones, el 63% de la militància.

Diumenge 7

Els tailandesos voten una nova constitució proposada pels militars

Amb una participació del 54%, els tailandesos donen un clar suport (61,5%) a la Constitució elaborada i proposada per la junta militar que controla el país des del cop d’estat del 2014. El referèndum també inclou una segona pregunta, que demana als votants si el Senat (els membres del qual són tots designats pel Govern) hauria de participar en la tria del primer ministre, proposta que també és acceptada. El Govern militar s’havia compromès a celebrar eleccions generals al final del 2017 en cas que la Constitució fos aprovada. L’oposició i els observadors internacionals denuncien greus irregularitats en la votació.

Dilluns 8

Atemptat en un hospital del Pakistan

Més de 70 persones moren quan explota una bomba en un hospital de Quetta, ciutat del Pakistan fronterera amb l’Afganistan. L’atac va dirigit contra un grup d’advocats i periodistes que havien anat a l’hospital poc després que el president de l’Associació d’Advocats del Balutxistan fos assassinat unes hores abans. L’atemptat, que duu a terme un terrorista suïcida, és reivindicat per l’Estat Islàmic i pels talibans amb poc temps de diferència.

Dimarts 9

Desarticulada una xarxa que utilitzava menors per a pornografia

Els Mossos d’Esquadra i la Guàrdia Civil detenen set persones a Tortosa i a Cubelles, i també a València, a Xàbia i a Barakaldo, que presumptament integraven una xarxa que captava i explotava menors en situació de risc marginal a Barcelona, Tortosa, València i el Marroc per a utilitzar-los en pornografia infantil. Han estat detectades 80 víctimes, totes menors en situació de risc a Catalunya i el País Valencià, tant de famílies immigrants com de famílies desestructurades o tutelats per la Generalitat.

Dimecres 10

L’Ajuntament de Barcelona tanca més de 200 pisos turístics

En aplicació del nou Pla municipal d’habitatges d’ús turístic, l’Ajuntament de Barcelona ordena el tancament de 256 pisos turístics il·legals i sanciona amb multes de 30.000 euros les plataformes Airbnb i HomeAway, que n’han gestionat el lloguer. A més, anuncia la imposició d’una multa de 600.000 euros als dos portals si comprova que les plataformes han reincidit en la publicació d’anuncis de pisos turístics sense llicència. L’endemà Airbnb i HomeAway anuncien recursos contra les sancions. Les primeres multes van ser imposades al desembre del 2015.

Dijous 11

Interceptat un carregament de més de 800 armes a Algesires

El Ministeri de l’Interior anuncia el descobriment i la requisa d’un carregament de 809 armes a càrrec de la unitat d’anàlisi de riscos de la duana d’Algesires. Les armes procedien de Ghana i estaven destinades a operadors comercials d’armament als Estats Units dedicats al contraban d’armes.

Divendres 12

Atemptats coordinats en zones turístiques de Tailàndia

En menys de 24 hores, els dies 11 i 12 d’agost tenen lloc explosions en cinc zones turístiques de Tailàndia. Els atacs es produeixen a Hua Hin (3 morts), Phang-nga (cap mort), Surat Thani (un mort), Trang (un mort) i Phuket (cap mort). Hi ha, a més, uns 30 ferits, de nacionalitat tailandesa, alemanya, italiana, austríaca i neerlandesa. Cap grup reivindica l’atemptat, però les sospites recauen en organitzacions separatistes musulmanes del sud. És el primer cop que el terrorisme a Tailàndia té com a objectiu el turisme, sector clau en l’economia del país.

Dissabte 13

Amenaces homòfobes a l’alcalde de Terrassa

L’alcalde de Terrassa, Jordi Ballart, denuncia haver estat objecte d’insults i amenaces homòfobes per un individu no identificat per haver canviat el nom d’un carrer de la ciutat fins ara dedicat a Salvador Gros, un voluntari de la División Azul, pel de Font de la Noguera. Ballart rep immediatament milers de missatges de suport de ciutadans per la xarxa, així com del president de la Generalitat, Carles Puig- demont, i de la majoria de partits polítics catalans. L’Observatori contra l’Homofòbia demana al Govern que sancioni l’autor dels insults en aplicació de la Llei per a garantir els drets del col·lectiu LGTB (lèsbic, gai, transsexual i bisexual).

Diumenge 14

Un imam és assassinat a Nova York

Maulama Akonjee, un imam nascut a Bangladesh, i el seu ajudant són morts a trets en una mesquita, l’Al-Furqan Jame Masjid de Queens, al veïnat d’Ozo Park d’aquest barri. Després de l’assassinat es convoquen concentracions de protesta pel que es considera un crim incitat per l’odi religiós. Tanmateix, el presumpte autor, un home d’origen hispà anomenat Oscar Morel, nega haver disparat i les investigacions no aclareixen el mòbil de l’atemptat.

Dilluns 15

Els Estats Units envien quinze detinguts de Guantánamo als Emirats Àrabs Units

El Pentàgon anuncia el trasllat de 12 iemenites i 3 afganesos internats al centre de detenció de Guantánamo als Emirats Àrabs Units. Actualment, només resten 61 presoners a la base de Guantánamo. El centre va ser obert el 2002 per a empresonar els sospitosos de terrorisme, i va ser molt criticat per les detencions sense proves de la majoria dels interns i pels mètodes d’interrogació, sovint qualificats de tortura. L’administració Bush va alliberar-ne fins a 532, la majoria sense càrrecs. Quan va arribar a la presidència Barack Obama (2009) va prometre el tancament de la presó, però pocs mesos abans d’acabar el mandat encara continua operativa. Aquest és el grup més nombrós de presos del penal alliberats al llarg de tots aquests anys.

Veïns de l’Alt Empordà tallen la N-II per a reivindicar obres

Uns 200 veïns dels municipis de Garrigàs, Pontós, Borrassà i Palau de Santa Eulàlia (Alt Empordà) tallen el trànsit a la N-II a la cruïlla de Garrigàs. Els veïns reclamen al Ministeri de Foment que dugui a terme les obres demanades des de fa anys per tal de posar fi a la sinistralitat anormalment alta d’aquest tram. El dia 28 es repeteix el tall a Pontós, l’altre punt negre de la carretera.

Descoberta una presumpta trama corrupta de la USOC

Els Mossos d’Esquadra desmantellen una presumpta trama corrupta de la Unió Sindical Obrera de Catalunya (USOC). Segons les investigacions, durant 30 o 40 anys el sindicat presumptament va desviar 3,2 milions d’euros en subvencions per a formació. La trama sembla que va acabar amb la fallida de l’organització i la dimissió en bloc de la comissió exe-cutiva, l’any 2013, i la constitució d’una junta gestora.

Dimarts 16

La Xina llança el primer satèl·lit quàntic

Des del Centre de Llançament de Satèl·lits de Jiuquan, al desert de Gobi, la Xina llança un coet que transporta el primer satèl·lit quàntic de la història, el quantum science satellite (QUESS), que, en desprendre’s de la nau, orbitarà al voltant de la Terra. El QUESS és un satèl·lit experimental, destinat al desenvolupament de sistemes de comunicació basats en la física quàntica. En cas d’èxit, permetria dissenyar comunicacions invulnerables als atacs i les interferències. La idea original del satèl·lit va ser del físic austríac Anton Zeilinger, de la Universitat de Viena, que el 2001 va demanar fons a l’Agència Espacial Europea per al projecte, que li van ser denegats. Posteriorment, ha estat la Xina qui l’ha desenvolupat.

Dimecres 17

Arrestat un membre del COI a Rio

La policia brasilera irromp a l’hotel de Rio de Janeiro on s’allotja Pat Hickey, membre del Comitè Olímpic Internacional i president del Comitè Olímpic Europeu i del Comitè Olímpic Irlandès, i se l’emporta detingut. Hickey és acusat de participar en una trama de revenda d’entrades a preus inflats. Els dies anteriors van ser detingudes diverses persones relacionades amb el cas. Immediatament després de l’operació, Hickey suspèn la presidència dels càrrecs, tot i que rep nombroses demandes perquè la seva renúncia sigui definitiva.

Dijous 18

Les Nacions Unides critiquen les mesures antidroga del president filipí

Un informe de l’Alt Comissionat de l’ONU per als Drets Humans critica la política contra el narcotràfic del president de les Filipines, Rodrigo Duterte. L’informe censura especialment el gran nombre d’execucions extrajudicials dutes a terme per les forces de seguretat contra sospitosos de tràfic de drogues. Segons l’informe, des del 10 de maig, en què Duterte va ser elegit president, més de 800 persones han mort com a resultat d’aquesta política. També critica la persecució a què el president sotmet els drogoaddictes, ja que els considera delinqüents i no malalts. El dia 21, Duterte respon a aquestes crítiques amenaçant amb la sortida de les Filipines de les Nacions Unides. El dia 5 de setembre, el president filipí insulta el president Obama per haver-li adreçat una crítica semblant, i, en resposta, el president nord-americà cancel·la una trobada prevista amb ell. Tanmateix, el dia 8, després d’una sessió preliminar de la cimera de l’Associació de les Nacions del Sud-est Asiàtic (ASEAN) a Laos, on els dos líders tenen una breu conversa, Obama declara "superat" l’incident.

Denunciat un dels pitjors abusos de la policia mexicana

La Comissió Nacional de Drets Humans del Govern mexicà denuncia el cas de violència policial més greu en una dècada. Segons les investigacions, la policia va matar 22 persones de manera arbitrària en una operació contra el narcotràfic. Els fets es van produir el 22 de maig de 2015, quan la policia va encerclar un grup de narcotraficants en un ranxo de l’estat de Mi-choacán. A més de les execucions sumaríssimes, segons la comissió, la policia va manipular els cadàvers per a amagar proves. Des del març, els narcotraficants havien assassinat una trentena d’agents.

Divendres 19

Una cinquantena de morts en un atemptat en un casament a Turquia

Moren 51 persones d’ètnia kurda, entre les quals, nombrosos infants, en un atemptat suïcida durant un casament a la ciutat de Gaziantep, al Kurdistan turc, prop de la frontera amb Síria. Segons el president turc, Erdoğan, que condemna l’atemptat, l’autor és un menor d’entre 12 i 14 anys que sembla que va detonar els explosius que transportava o que algú els va detonar per control remot. Erdoğan atribueix l’atemptat a l’Estat Islàmic, però poc després fonts del Govern turc neguen tenir-ne clars els motius i l’autor de l’atemptat, que ningú no reivindica. El dia 23, l’exèrcit turc llança una campanya de bombardejos massius a la mateixa zona fronterera contra posicions tant de l’Estat Islàmic com de la guerrilla kurda.

Els inculpats del "cas BPA" acusen Espanya d’amenaces per obtenir informació de la família Pujol

Els germans Cierco, inculpats en l’afer de la intervinguda Banca Privada d’Andorra per blanqueig de capitals, declaren davant la jutgessa instructora, Canòlic Mingorance, que van rebre amenaces d’agents de la policia espanyola perquè els subministressin informació financera confidencial de membres de la família Pujol. A petició de la jutgessa i del Govern de la Generalitat, el Govern andorrà anuncia una investigació sobre les acusacions. El dia 25, el ministre d’Afers Estrangers andorrà, Gilbert Saboya, assegura a TV3 que l’intercanvi d’informació amb el Govern espanyol va tenir lloc en el marc dels convenis entre els dos estats.

Dissabte 20

Inaugurat el primer jardí elevat de Barcelona

Al barri de Sants de Barcelona s’obre al públic el primer jardí elevat de la ciutat, construït sobre les vies del tren i del metro, entre la plaça de Sants i el carrer de la Riera Blanca. L’obra té l’origen en les rei- vindicacions dels veïns de soterrar les vies, que finalment es van cobrir i s’hi va fer un jardí al damunt. El nom de l’espai és Jardins de la Rambla de Sants, i en destaca l’umbracle, l’espai semicobert d’ús polivalent que és la porta d’entrada als jardins per la plaça de Sants, amb una coberta de 800 metres.

Diumenge 21

Clausura dels Jocs Olímpics de Rio de Janeiro

A l’estadi de Maracanã té lloc la clausura dels 31ns Jocs Olímpics amb un espectacle inspirat en la samba. En l’acte també es presenta Tòquio com a seu dels propers Jocs Olímpics. Pel que fa al medaller d’aquests Jocs, els Estats Units s’emporten el nombre de medalles més gran, amb 121, 46 de les quals, d’or. Els segueix la Xina amb 70 (26 ors); la Gran Bretanya, amb 67 (27 ors); Rússia, amb 56 (19 ors); Alemanya, amb 42 (17 ors), i el Japó, amb 41 (12 ors). Els participants més destacats són els nedadors nord-americans Michael Phelps i Katie Ledecky, amb 5 i 4 medalles d’or, respectivament, la gimnasta nord-americana Simone Biles (4 ors) i el velocista jamaicà Usain Bolt, que, a més de guanyar 3 medalles d’or, és el primer atleta de la història a aconseguir 3 medalles d’or en tres Jocs Olímpics successius. Vint-i-un esportistes dels Països Catalans han guanyat alguna medalla, entre els quals hi ha el tennista Rafael Nadal (or) i la nedadora Mireia Belmonte (bronze i or), o els jugadors de bàsquet dels equips femenins i masculins que han aconseguit les medalles d’argent i bronze, respectivament. L’incident que té més repercussió mediàtica durant els Jocs té lloc el 15 d’agost, quan el nedador i medallista olímpic nord-americà Ryan Lochte fa una denúncia falsa de robatori amb tres companys més quan en realitat van protagonitzar un acte de vandalisme. El 8 de setembre, la Federació de Natació i el Comitè Olímpic dels Estats Units anuncien una suspensió a Lochte de deu mesos i una multa de 100.000 dòlars.

Descobriment d’un neandertal fòssil a Moià

L’equip d’arqueòlegs de les coves de la Teixonera i del Toll, de Moià (Moianès), de l’Institut de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES), presenta la seva troballa més important després de 14 anys d’excavacions. Es tracta d’un ullal inferior de llet i un petit fragment de crani parietal pertanyent a un individu d’entre 7 i 9 anys que va viure a les coves fa 50.000 anys i que els arqueòlegs han batejat com el nen de Moià. Aquestes restes s’afegeixen a les altres de neandertal localitzades a Catalunya, fins ara, a Banyoles, Sitges i la cova Mollet de Serinyà (aquest cas, més dubtós).

Dilluns 22

Trobada de líders europeus amb Merkel

A l’illa de Ventotene, al davant de Nàpols, se celebra la primera de les trobades dels líders europeus que impulsa la cancellera alemanya, Angela Merkel, per a fixar una estratègia comuna sobre la sortida de la Gran Bretanya de la Unió Europea i la crisi dels emigrants i refugiats. Hi participen el president francès, François Hollande, i el primer ministre italià, Matteo Renzi. Els dies següents de la setmana, Merkel es reuneix amb 14 caps d’estat o de govern (la meitat dels membres de la Unió). Aquestes trobades són, de fet, reunions preparatòries per a la cimera de Bratislava del 16 de setembre, en què es definirà l’estratègia de la UE sobre el Brexit.

Dimarts 23

La UE rescata el primer banc portuguès

La Comissió Europea arriba a un acord amb el Govern portuguès per a rescatar el banc més gran del país, la Caixa Geral de Depósitos (CGD). El cost del rescat és de 4.600 milions d’euros. D’altra banda, l’Estat portuguès es compromet a aportar una injecció de capital de fins a 2.700 milions d’euros a l’entitat. A canvi del rescat l’entitat assegura que farà una reestructuració i que complirà un pla de viabilitat. El Govern portuguès aconsegueix que aquesta injecció de diners no sigui considerada una ajuda pública i que no es compti en el dèficit públic. Portugal ja va ser objecte de rescats bancaris el 2014 i el 2015.

Vetada la participació de Rússia als Jocs Paralímpics

El Comitè Paralímpic Internacional (CPI) anuncia la negativa a la participació als Jocs Paralímpics de tots els esportistes russos. Pocs dies abans, el Tribunal Arbitral de l’Esport (TAS) va rebutjar el recurs presentat per Rússia. El motiu del vet és el dopatge sistemàtic promogut des de les autoritats esportives d’aquest país. La prohibició també s’estén als Jocs Paralímpics d’hivern de Pyeongchang, Corea del Sud, previstos per al 2018.

Dimecres 24

La Junta Electoral prohibeix a Arnaldo Otegi presentar-se a les eleccions basques

La Junta Electoral de Guipúscoa impedeix que el líder de Bildu, Arnaldo Otegi, presenti la candidatura a les eleccions basques del 25 de setembre. L’òrgan fonamenta la mesura en la sentència de l’Audiència Nacional del 18 de gener de 2016, que va inhabilitar Otegi per a l’exercici de càrrecs públics i a presentar-se com a candidat fins el 28 de febrer de 2021. El 6 de setembre, el Tribunal Constitucional rebutja admetre a tràmit el recurs de Sortu (una de les formacions que integren Bildu) en contra de la inhabilitació, amb la qual cosa es ratifica la decisió de la Junta.

Dijous 25

Terratrèmol devastador a Itàlia

A la regió italiana de les Marques, a uns 100 km a l’est de Roma, es produeix un dels terratrèmols d’efectes més greus que han tingut lloc a Itàlia després del del 2009, el de L’Aquila, amb 300 morts. El sisme, d’una intensitat de 6,2 graus en l’escala de Richter, destrueix gairebé del tot la ciutat d’Amatrice, on moren unes 280 persones. Altres localitats afectades són Arquata del Tronto, Accumoli i Pescara del Tronto. El nombre total de víctimes és de 291 morts i 388 ferits.

Divendres 26

Assassinat el viceprimer ministre bolivià

Uns miners segresten i maten a cops el viceprimer ministre de Bolívia, Rodolfo Illanes. Els fets tenen lloc a la regió de Panduro, on des del dia 10 els miners estan en vaga. El conflicte té l’origen en la nova llei de sindicats, que imposa la sindicació obligatòria i a la qual s’oposen les cooperatives mineres, integrades per 150.000 treballadors. Els vaguistes reivindiquen poder ser contractats directament per les empreses privades.

El Consell d’Estat francès anul·la les ordenances municipals sobre el burquini

El Consell d’Estat, el màxim òrgan judicial de França, declara nuls els bans promulgats per alcaldes d’alguns municipis del sud de França que prohibeixen el burquini, el vestit de bany de les dones musulmanes. Segons els alcaldes (molts, de poblacions de platja pròximes a Niça, on el mes anterior hi va haver un dels atemptats més greus de l’Estat Islàmic), el burquini atempta contra la llibertat de la dona i fomenta el radicalisme islamista, però el Consell d’Estat considera que prohibir-lo vulnera drets fonamentals.

Confirmada la sentència de sis anys de presó per a Oscar Pistorius

Un jutge sud-africà rebutja el recurs contra la sentència a l’atleta paralímpic Oscar Pistorius que el condemnava a sis anys de presó per l’assassinat de la seva promesa, Reeva Steenkamp. El recurs, que reclamava una sentència més dura, va ser cursat pels familiars de la víctima.

Dissabte 27

Els Estats Units creen la reserva marina més gran del món

S’inaugura la reserva marina més gran del món, el Papaha¯ naumokua¯ kea National Marine Monument

En una visita a Hawaii, el president nord-americà, Barack Obama, inaugura la reserva marina més gran del món. El monument nacional marí de Papahānaumokuākea, que s’estén a l’oceà Pacífic entre les illes Midway i Hawaii, va ser creat el 2006 pel president George W. Bush, però ara ha estat ampliat quatre vegades i, amb 1,5 milions de km2, constitueix també l’àrea natural protegida més gran del món.

Diumenge 28

El Tribunal de Comptes Europeu adverteix Espanya per la política ferroviària

El Tribunal de Comptes Europeu fa públic un informe en el qual dirigeix fortes crítiques al Govern espanyol per les decisions que afecten el transport per ferrocarril. En particular, subratlla que la gran majoria dels ajuts de la Unió Europea es destinen a l’alta velocitat en detriment de les necessitats del transport de mercaderies en ferrocarril. Un dels autors de l’informe, Fernando Pascual Gil, també critica el baix rendiment de la línia entre Figueres i Perpinyà i en culpa la mala coordinació entre les administracions francesa i espanyola. També remarca el retard en la construcció de connexions amb els principals ports de la zona, Barcelona i Tarragona.

Dilluns 29

Geòlegs de tot el món proposen una nova era geològica basada en l’impacte humà

Un informe presentat al Congrés Internacional de Geologia aconsella la introducció d’una nova subdivisió de la cronologia de la Terra. El període proposat succeeix l’Holocè, iniciat a la fi de la darrera glaciació, fa uns 12.000 anys, i rep el nom d’Antropocè, a causa del paper determinant que té l’activitat humana en el canvi climàtic, l’extinció massiva d’espècies, l’augment del nivell del mar, l’erosió causada per la desforestació i, fins i tot, la freqüència i intensitat dels fenòmens meteorològics. D’acord amb l’informe, els inicis de l’Antropocè se situen vers els anys cinquanta del segle XX, quan aquests i altres fenòmens d’influència humana van començar a tenir efectes realment globals. El terme ha estat difós sobretot pel premi Nobel de química Paul Crutzen des dels primers anys del segle XXI. Tot i que la proposta va rebre 30 vots favorables i només 3 en contra del Grup de Treball sobre l’Antropocè (WGA, per les sigles en anglès), que va elaborar l’informe, i un gran nombre de geòlegs hi és favorable, la nova denominació ha de superar nous escrutinis per a esdevenir oficial.

Dimarts 30

La Comissió Europea anuncia que Apple ha de pagar tretze mil milions d’euros a Irlanda

Després de tres anys d’investigació, la Comissió Europea dictamina que els beneficis fiscals d’Apple per tenir la seu europea a Irlanda són il·legals, i que ha de pagar tretze mil milions d’euros al Govern d’aquest estat membre de la UE en concepte d’impostos no pagats, tot i que les le gislacions irlandeses del 1991 i el 2007 van reduir al mínim els impostos a aquesta companyia i a d’altres. El Tresor dels Estats Units adverteix la Comissió que es pot estar immiscint en l’ordenament fiscal d’estats tercers. L’1 de setembre, la comissària confirma la sentència i adverteix altres multinacionals que fan ús d’una pressió fiscal mínima per a atreure inversions en altres estats membres. Apple i el Govern irlandès recorren contra la decisió als tribunals.

Dimissió del ministre d’Economia francès

El president francès, François Hollande, accepta la dimissió del ministre d’Economia, Emmanuel Macron. La causa de la dimissió té a veure amb el rumb de l’executiu encapçalat pel primer ministre, Manuel Valls. Macron, que és substituït pel titular de Finances, Michel Sapin, anuncia la creació d’un nou moviment polític liderat per ell anomenat En Marxa. També dimiteix la ministra d’Ultramar, George Pau-Langevin, que és rellevada per la secretària d’estat d’Igualtat, Ericka Bareigts.

Diada castellera de Sant Fèlix

Les colles dels Verds de Vilafranca, els Minyons de Terrassa, la Vella dels Xiquets de Valls i la Joves Xiquets de Valls protagonitzen a Vilafranca del Penedès una de les millors diades de Sant Fèlix dels darrers temps. La colla local aconsegueix carregar el quatre de deu amb folre i manilles al segon intent. Els Minyons de Terrassa carreguen per setena vegada en la seva història el tres de deu amb folre i manilles. La Vella de Valls i els Castellers de Vilafranca també descarreguen aquest castell. D’altra banda, la Joves descarrega el dos de nou amb folre i manilles; la Vella, el quatre de nou sense folre, i els de Vilafranca, el tres de nou amb folre i agulla.

Dimecres 31

Executat el viceprimer ministre de Corea del Nord

Un diari de Seül, Corea del Sud, informa que el viceprimer ministre i ministre d’Educació de Corea del Nord, Kim Yong-jin, va ser executat pel règim de Kim Jong-un al juliol, juntament amb un altre alt funcionari del Govern. Ambdós van ser acusats de contrarevolucionaris. Els darrers mesos, el Govern comunista de Pyongyang ha dut a terme purgues en l’Administració i el Govern. Al maig del 2015 el ministre de Defensa va ser exe-cutat per haver-se adormit en un acte públic.

L’EI anuncia la mort d’un dels seus líders

L’Estat Islàmic confirma la mort del seu portaveu, el xeic Abú Muhàmmad al-Adnaní, sirià fundador de l’organització en aquest país i portaveu, mentre supervisava les operacions de les seves tropes a Alep, al nord de Síria. El Pentàgon reconeix haver fet un atac selectiu a Síria, que pot haver provocat la mort del cap gihadista.