Adéu a Norman E. Borlaug
El 12 de setembre de 2009 va morir a Dallas (Texas), a 95 anys, Norman Ernest Borlaug. Les investigacions desenvolupades per Borlaug al llarg de la seva vida han tingut una transcendència sense precedents sobre l'agricultura i l'alimentació de bona part de la població del planeta.
Va començar les seves investigacions, al final del 1944, quan va participar en un programa de recerca sobre el blat, finançat per la Fundació Rockefeller i el Ministeri d'Agricultura dels Estats Units Mexicans, que tenia l'objectiu de millorar la producció d'aquest cereal a Mèxic i, per tant, disminuir-ne les importacions. La seu principal de l'equip investigador era a Texcoco. Borlaug també va proposar, superant fortes oposicions, treballar paral·lelament en aquesta ciutat mexicana i en una estació experimental situada prop de Ciudad Obregón (Sonora) i fer dues campanyes cada any per tal de guanyar temps en les investigacions. Malgrat unes condicions de treball molt precàries, la constància i la seriositat de la feina feta durant setze anys per Borlaug i el seu equip van permetre l'obtenció de varietats de blat potencialment molt productives i resistents al rovell i altres fongs que ataquen els cereals.
Per a obtenir varietats amb un ampli espectre de resistència a aquestes malures, l'equip de Borlaug va treballar en l'obtenció de varietats multilínia --amb diversos gens de resistència a determinats fongs--. Aquestes varietats s'obtenien creuant línies fenotípicament similars amb diferents gents de resistència als esmentats fongs, però tenien l'inconvenient que s'ajeien fàcilment quan s'intentava intensificar-ne el cultiu. Per a superar aquest obstacle, Borlaug va creuar les seves varietats multilínia amb una varietat seminana (un 50% més baixa que els blats tradicionals), que Orville A. Vogel havia obtingut creuant Norin 10 (una varietat nana d'origen Japonès) amb Brevor (una varietat força productiva cultivada als EUA). El gran avantatge de les varietats seminanes és que, en ser més baixes i tenir la tija més gruixuda, afillolen més, s'ajeuen menys i destinen una major proporció d'assimilats a la producció de gra. Tenen en contra que, per a expressar el seu potencial productiu, necessiten unes condicions ambientals força favorables --reg, fertilitzants i, sovint, l'aplicació de pesticides per a protegir-les davant les males herbes, plagues i malures--.
La tecnologia desenvolupada per Borlaug no va estar sotmesa a cap dret de propietat intel·lectual que en restringís la difusió, cosa que va permetre que s'expandís lliurement. A Mèxic, l'adopció de les noves varietats de Borlaug va ser espectacular, i a la dècada de 1960 el país va passar d'importar a exportar blat, perquè el 95% dels blats de primavera cultivats a Mèxic eren varietats seminanes amb un ample espectre de resistència al rovell i altres fongs. Posteriorment, cap a la meitat dels anys seixanta, seguint el model de Bourlaug es va crear l'Institut Internacional d'Investigació Agrària de l'Arròs (IRRI), a los Baños, Filipines on es van obtenir varietats d'arròs seminanes, potencialment també molt productives. Aquestes varietats es van estendre ràpidament al subcontinent asiàtic. A l'Índia, en menys de deu anys, el conreu de l'arròs amb varietats seminanes va passar de 80 ha (1965) a més de 16 milions, cosa que, sense cap mena de dubte, va permetre superar els greus problemes de desnutrició de la població d'aquest país.
L'any 1968 l'Agència de desenvolupament Internacional dels EUA va anomenar "revolució verda" aquest fenomen derivat de la feina feta per Borlaug, que entre altres distincions, va obtenir el premi Nobel de la pau (1970).
Biotecnologia i propietat intel·lectual
Entre el 1930 i el 1970 l'aplicació dels coneixements de genètica del moment a la millora vegetal va representar un increment formidable del rendiment dels cereals, primer en l'explotació del vigor híbrid en blat de moro, melca i mill, i després mitjançant l'obtenció de varietats seminanes de blat i d'arròs. Posteriorment, la millora genètica amb la utilització de marcadors moleculars, que permeten detectar la presència d'una determinada seqüència d'ADN relacionat amb determinats gens, va facilitar poder obtenir noves varietats en només quatre o cinc generacions. A partir dels anys setanta, els nous coneixements sobre el genoma dels éssers vius va permetre desenvolupar una nova tecnologia: transferir gens directament d'un organisme a un altre de forma asexual. És el que s'anomena enginyeria genètica, una tecnologia que presenta molts avantatges amb relació als sistemes de millora tradicionals. Això no obstant, aquesta nova tecnologia ha estat el centre de nombroses polèmiques, especialment arran de les varietats obtingudes per grans multinacionals, com per exemple les que incorporen gens procedents del bacteri Bacillus thuringiensi, i que produeixen una proteïna que resulta tòxica per a erugues que ataquen els conreus de varietats de blat de moro i de cotó.
Probablement, bona part de la polèmica al voltant de l'enginyeria genètica aplicada a l'agricultura està relacionada amb el fet que ha aparegut en un context en què la globalització, el comerç internacional i la competència entre empreses ha fet néixer un nou sistema de dret internacional de protecció de la propietat intel·lectual amb relació als resultats de la investigació i de la tecnologia utilitzada. Quan la tecnologia desenvolupada pels científics surt dels laboratoris i de les estacions experimentals pren una nova dimensió. Per tant, a part les consideracions purament econòmiques, cal que es tinguin en compte també aspectes socials, polítics, morals, mediambientals, etc. que garanteixin la seva correcta aplicació.
Desenvolupament de l'agricultura a la Xina
El 2009 es van complir seixanta anys de la revolució comunista de la Xina. L'any 1949, quan es va crear la República Popular de la Xina, la producció agrària es va organitzar en unes 24.000 explotacions col·lectives, que eren gestionades per funcionaris de l'Estat i tenien com a objectiu principal l'autosuficiència d'una població bàsicament rural (més del 70% de la població activa treballava en el sector agrari). Aquest objectiu, però, no es va assolir plenament, perquè es van produir episodis de desnutrició molt seriosos.
L'any 1978 el país, sota el lideratge de Deng Xiaoping, va iniciar una reforma econòmica que va modificar el model d'explotació agrària i alliberà la comercialització. Encara que la propietat de la terra seguia en mans de l'Estat, les explotacions gestionades col·lectivament es van dividir en petites parcel·les que es distribuïen equitativament entre els diferents caps de família. Un cop alliberats del pupil·latge directe de l'Estat, les petites explotacions individuals van intensificar i diversificar la producció fent de dos a tres cultius cada any, majoritàriament en regadiu, per a generar més ingressos. A la vegada, l'alliberament de bona part de la comercialització va afavorir l'aparició de petits mercats i empreses subministradores de llavors, fertilitzants i pesticides. Tot plegat va portar cap a unincrement notable de la producció d'arròs, blat i blat de moro, que de 247 milions de tones l'any 1978 passaren a més de 470 milions l'any 2008, augment acompanyat d'un increment significatiu de l'oferta de productes carnis (especialment bestiar porcí) i d'hortalisses. L'agricultura de subsistència va derivar cap a una agricultura de mercat, basada primer en la tecnologia proporcionada per la revolució verda i més tard incorporant també alguns del avenços de la biotecnologia, cosa que va permetre a les famílies rurals generar ingressos addicionals --s'estima que el 80% de les famílies rurals obtenen ingressos fora del sector agrari--.
Passades tres dècades, el nou model de producció agrària ha demostrat ser capaç de nodrir una població que ha passat de 975 a 1.330 milions de persones, a la vegada que s'ha convertit en un dels principals actors en el comerç internacional de productes agraris, especialment després de la sevaincorporació, al desembre del 2001 a l'Organització Mundial del Comerç.
Malgrat aquest progrés, els experts comencen a percebre símptomes d'esgotament d'aquest model, basat gairebé exclusivament en la intensificació de petites explotacions que difícilment poden evolucionar cap a sistemes de producció més rendibles i amigables amb l'entorn (hi ha 200 milions d'explotacions agràries i la superfície agrària útil de la Xina s'estima en 122 milions d'hectàrees, la qual cosa dóna una mitjana de 0,6 ha per explotació). Segurament ha arribat el moment de propiciar una reforma social que permeti la introducció d'una tecnologia més rendible i menys agressiva per a l'entorn.