Producció i consum de cereals
El consum animal de cereals ha estat més del doble del consum humà, cosa que hauria de fer reflexionar sobre la sostenibilitat del sistema europeu de producció intensiva de carn
© Fototeca2 / Leon Forado / Fotolia.com
Per a la campanya agrícola 2014-15 es va estimar que la producció mundial de cereals seria d’uns 2,5 milers de milions de tones, un valor lleugerament superior al del consum mundial, cosa que farà que les reserves mundials de cereals augmentin fins a arribar a 0,6 milers de milions de tones, el valor més alt dels darrers 15 anys. En aquestes estimacions, les reserves de cereals que més augmentaven eren el blat de moro, seguit del blat, mentre que les reserves d’arròs disminuïen. Els darrers deu anys, la producció mundial de cereals s’ha incrementat de manera sostinguda en el 2,5% anual. Aquesta oferta abundant ha fet que els darrers quatre anys els preus dels cereals s’hagin estabilitzat. A la Unió Europea (UE), la producció de cereals per a la campanya 2014-15 es va estimar en 320 milions de tones, cosa que representa un augment del 5% respecte a la campanya anterior. A més, el consum de cereals a la Unió es va estimar en el 88% d’aquesta producció (280 milions de tones), el 62% dels quals es destinarà al consum animal, el 24% al consum humà, el 8% a la producció d’alcohol i el 4% a la producció de llavors, que seran utilitzades per a sembrar en properes campanyes. Com indiquen les dades, el consum animal és de més del doble del consum humà, fet que hauria de fer reflexionar sobre la sostenibilitat del sistema europeu de producció intensiva de carn, especialment en regions com Catalunya, que concentra una part important de la ramaderia intensiva europea –un 7% de la producció de carn de porcí.
Horitzó 2020
Enguany va entrar en vigor el nou pressupost de la Unió Europea per al septenni 2014-20, per a desenvolupar l’anomenada Estratègia Europa 2020 (Horitzó 2020), orientada a reduir l’atur, la pobresa, l’exclusió social i millorar l’educació de la població. El pressupost és d’un import total de 960 milers de milions d’euros, és a dir, gairebé 2.000 euros per resident, i el 7,5% s’invertirà en recerca (R), desenvolupament de noves tecnologies i investigació aplicada (D), i innovació tecnològica (I), així com en la reducció de l’emissió de gasos d’efecte hivernacle. D’aquesta manera, es pretén reforçar i ampliar l’excel·lència de la base científica de la UE, i també trobar maneres d’accelerar el desenvolupament de noves tecnologies, especialment per a petites i mitjanes empreses (PIME) europees. S’han establert, com a àrees estratègiques, les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC), la nanotecnologia, el desenvolupament de materials avançats, la biotecnologia i les tecnologies de l’espai. Aquests recursos representen una bona oportunitat per al sector agroalimentari català, si les universitats, els centres de recerca i les empreses presenten projectes competitius.
La nova PAC
Aquest 2014 també va entrar en vigor la darrera reforma de l’anomenada política agrària comuna (PAC), que va ser aprovada per la Comissió Europea el 12 d’octubre de 2011 i que s’ha de desenvolupar durant el període 2014-20. Aquesta reforma té com a objectiu contribuir al desenvolupament de les àrees rurals, per a enfortir la competitivitat i la sostenibilitat del sector agrari. Està previst que un 29% del pressupost de la UE (278 milers de milions d’euros) es destini als ajuts directes i a sostenir el mercat dels productes agraris de la Unió, i un 9% (85 milers de milions d’euros), al desenvolupament rural.
Durant el període 2007-13, el pressupost del pla de desenvolupament rural (PDR) català va ser de 1.050 milions d’euros, en el qual han contribuït la Generalitat de Catalunya, la UE i el Govern espanyol amb el 46%, el 27% i el 27%, respectivament. En el ple del Parlament de Catalunya de l’11 de juliol, es va acordar que el PDR per al període 2014-20 representarà una inversió d’uns 810 milions d’euros (és a dir, un 30% inferior a la del període anterior), i la contribució de la Generalitat de Catalunya, de la UE i del Govern espanyol s’espera que sigui del 50%, el 43% i el 7%, respectivament. Tanmateix, en el ple del Parlament es va acordar donar prioritat absoluta a les mesures encaminades a la incorporació de joves, a la modernització de les explotacions agràries i a les indemnitzacions compensatòries de les zones amb limitacions naturals o d’altres específiques.
La crisi de la fruita
Tot i la bona qualitat de la producció de préssec i de nectarina a la UE, el preu de venda va ser la meitat que el de fa un any, situació agreujada pel boicot rus als productes europeus
© Fototeca2 / Corel
La producció de préssec, nectarina, pera i poma el 2014 a la UE va ser molt bona. Uns 4 milions de tones de fruita de pinyol, uns 2 milions de tones de pera i gairebé 12 milions de tones de poma. Com a mitjana, es va experimentar un increment pròxim al 10% de les fruites de pinyol i de la poma respecte a l’any anterior, mentre que la producció de pera va disminuir lleugerament. Això no obstant, a final d’any, la situació dels productors de fruita de pinyol no va ser bona.
A l’inici de campanya, al juny, el preu de venda de préssec i nectarina va ser la meitat que el d’un any abans –uns 0,2 € per quilo, preu que no va permetre que es cobrissin els costos de producció, d’uns 0,3 € per quilo, aproximadament, tot i que el preu de venda al públic va ser un 800% superior–. La iniciativa de la Comissió Europea d’aplicar sancions a Rússia pel conflicte a Ucraïna i la reacció, previsible, del Govern rus, tampoc no van afavorir el sosteniment dels preus percebuts pels agricultors en el mercat europeu. Malgrat que l’11 d’agost la Comissió Europea va anunciar mesures de promoció i 125 milions d’euros destinats a la retirada i la distribució gratuïta de verdures i fruites, no va semblar que els mecanismes de control de mercat de l’acabada d’estrenar reforma de la PAC fossin suficientment eficaços.
Quarantè aniversari de la creació d’Unió de Pagesos
Unió de Pagesos es va fundar el 3 de novembre de 1974, i donà continuïtat a sindicats com la Unió de Rabassaires i Altres Cultivadors del Camp de Catalunya, que es va crear l’any 1922 –de fet, la publicació mensual d’Unió de Pagesos, La Terra, té el mateix títol que la revista de la Unió de Rabassaires–. Actualment, Unió de Pagesos és la principal organització d’agricultors i ramaders de Catalunya amb prop de 10.000 afiliats.
Coincidint amb aquest 40è aniversari, es va celebrar l’onzena assemblea d’aquest sindicat amb dues ponències, una sobre el sector, la política i l’administració agrària en un nou estat, i l’altra, sobre les reformes que cal emprendre per a afrontar els reptes del mercat. En la primera, es va posar èmfasi en el fet que si Catalunya esdevé un estat independent es podria gestionar molt millor el sector agroalimentari català. En aquest sentit, el sindicat va estimar que gestionant directament els fons que es reben de la PAC Catalunya podria augmentar en més de tres vegades els fons destinats al PDR, és a dir, es podria disposar de més de 2.400 milions d’euros en set anys. A més, l’existència d’un estat català permetria reconduir el tracte poc favorable que actualment reben dintre del marc espanyol els productors de fruita, hortalisses i vi, i repensar amb més agilitat el model de producció càrnia. També es podrien establir nous mecanismes per a facilitar la lliure competència entre els actors de la cadena alimentària, i d’aquesta manera limitar la concentració excessiva de poder i la posició de domini de la gran distribució que sovint perjudica els productors.
En la segona ponència, es va proposar l’exclusió de l’alimentació de la filosofia neoliberal imposada per l’Organització Mundial de Comerç (OMC), que els darrers vint anys ha marcat les reformes de la PAC i ha comportat grans dificultats per als petits i mitjans productors de moltes regions d’Europa. Alhora, es va apostar per fomentar els circuits curts de comercialització.
El sector agroalimentari català davant del repte de la independència
A l’abril, en el marc de la fira Alimentaria de Barcelona, va tenir lloc la presentació de les principals conclusions de l’informe del consell assessor de la Fundació Catalunya Europa sobre la indústria agroalimentària catalana –és a dir, la integració de l’agricultura, la silvicultura, la ramaderia, la pesca i la indústria agroalimentària–, que genera el 3,6 % del producte interior brut (PIB) català. La producció final agrària, és a dir, el valor de la producció més les subvencions netes d’impostos, se situa en uns 5 milers de milions d’euros i ocupa unes 52.000 persones, mentre que la facturació de la indústria agroalimentària és d’uns 25 milers de milions d’euros i dóna feina a unes 75.000 persones. L’informe destaca que el sector agroalimentari català constitueix un dels principals clústers agroalimentaris d’Europa i que, per tant, ha de tenir un paper clau en el procés de transformació i d’adaptació de l’economia catalana als nous escenaris. D’altra banda, l’informe també destaca que el sector agroalimentari català ha demostrat una considerable capacitat d’afrontar la crisi econòmica que s’inicià ara fa uns set anys.
A l’octubre es va celebrar a la seu de l’Institut d’Estudis Catalans una jornada organitzada pel Col·legi Oficial d’Enginyers Agrònoms de Catalunya, el Col·legi Oficial d’Enginyers Tècnics Agrícoles i Perits Agrícoles de Catalunya i la Institució Catalana d’Estudis Agraris sobre la indústria agroalimentària catalana davant el repte de la independència. Es va destacar la gran vocació exportadora dels sectors carni, de la fruita i del cava. Bona part dels assistents van expressar que la independència podria representar una oportunitat per al sector agroalimentari. També van manifestar la necessitat de simplificar i d’optimitzar els processos administratius, que sovint dificulten l’activitat de la indústria.
Tancament de les plantes de concentració tèrmica de purins de porc
Plamta de biogàs i cogeneració
© Xavier Flotats i Ripoll
Al febrer del 2014 van tancar de manera temporal les 6 plantes centralitzades de tractament de purins de porc de Catalunya, junt amb 22 instal·lacions més de la resta de l’Estat espanyol. Aquestes plantes estan localitzades a la comarca d’Osona (les Masies de Voltregà, engegada el 1999, i Santa Maria de Corcó, el 2003), el Segrià (Alcarràs, 1999), les Garrigues (dues plantes a Juneda, engegades una el 2001 i l’altra el 2004) i el Pla d’Urgell (Miralcamp, 2009).
El tancament va ser definitiu al mes de juny, després de la publicació de l’Ordre ministerial 1045/2014, del 16 de juny, per la qual s’aprovaven noves retribucions a les instal·lacions de producció d’energia elèctrica a partir de fonts d’energia renovable, cogeneració i residus. Aquestes retribucions, un 40% més baixes que les que s’havien percebut fins ara, no cobrien les despeses de funcionament i amortització. La paralització de les plantes va significar deixar de gestionar a Catalunya 600.000 tones de purins l’any, corresponents a 438 granges localitzades en zones d’alta densitat ramadera.
Aquestes plantes s’havien promogut arran del Reial Decret 2818/1998, del 23 de desembre, pel qual s’establien primes a l’energia elèctrica produïda mitjançant cogeneració si l’energia tèrmica s’utilitzava per a obtenir dels purins un producte sec que facilités l’exportació dels purins de zones excedentàries en nutrients. Al novembre del 2000, cinc empreses van constituir l’Associació d’Empreses per al Desimpacte Ambiental dels Purins (ADAP), amb l’objectiu d’assegurar la qualitat tecnològica i ambiental dels projectes i evitar el desprestigi d’iniciatives especulatives. Per això, les empreses associades havien de superar una auditoria externa i complir requeriments de tipus tècnic, econòmic i promocional. Al juny del 2014, l’ADAP estava constituïda per 12 empreses, que gestionaven les 28 plantes, amb una potència total de 370 MW elèctrics, 93,6 MW a Catalunya, i que processaven anualment 2,5 milions de tones de purins.
El Reial Decret 661/2007, del 25 de maig, va assegurar un marc econòmic estable durant la vida de les plantes, que s’establia en 15 anys a partir de la data d’engegada. Mentre que es podia preveure la fi de la vida d’algunes instal·lacions durant el 2014, la darrera ordre ministerial va suposar un daltabaix econòmic per a les plantes que encara no havien pogut recuperar la inversió inicial, perquè a més aquesta ordre desenvolupava el Reial Decret llei 9/2013, del 12 de juliol, que feia retroactiva l’aplicació a aquesta data, amb retorn del que s’hagués percebut de més des d’aleshores.
Les primes a la producció d’energia elèctrica d’aquestes instal·lacions es poden considerar una subvenció indirecta a la reducció d’emissions de CO2, la recuperació de nutrients i l’estalvi energètic en contrast amb l’alt consum energètic que suposa el transport de purins en brut llargues distàncies. També van permetre la modernització de la xarxa elèctrica i l’arribada de gas natural a moltes zones rurals, fet que va mantenir l’activitat ramadera i va afavorir noves activitats industrials.
A fi que el procés tèrmic no generés males olors, per volatilització de compostos orgànics i amoníac, i pèrdua de valor fertilitzant del producte sec, les empreses d’ADAP van desenvolupar o adaptar diferents tecnologies. El procés que presenta més rendiment consisteix en la digestió anaeròbica dels purins, amb producció de biogàs, per a seguir amb l’acidificació del que s’ha digerit per a evitar volatilització d’amoníac, la concentració per evaporació al buit per a evitar emissions a l’atmosfera i un assecatge final, amb recuperació de tot el fòsfor, el potassi i un mínim del 95% del nitrogen. Malgrat la producció de biogàs, aquesta energia renovable no pot superar el 10% de la demanda d’energia a causa de l’alt contingut en aigua dels purins. Tot i l’efectivitat en l’obtenció d’un producte sec per a exportar, els processos són tecnològicament complexos i amb alts requeriments energètics, de manera que la viabilitat econòmica depèn d’uns ingressos que superen, de molt, el que és assumible pels ramaders.
Les granges afectades pel tancament tenen el repte d’aplicar altres eines de gestió que permetin exportar els nutrients excedentaris. La modificació de les dietes del bestiar i l’adopció de sistemes de separació sòlid-líquid, amb exportació de la fracció sòlida, són les més simples a curt termini, però cal desenvolupar esquemes de gestió d’aquesta fracció que prevegin el seu processament, per a convertir-la en materials amb valor en el mercat dels adobs orgànics.