La producció agrícola de cereals
A Catalunya, la falta de pluges durant la primavera i el començament de l’estiu va comportar una notable disminució de la producció de cereals d’hivern, com l’ordi
© Fototeca2 / Alexei Novikov / Fotolia.com
L'hivern del 2015, El Niño, fenomen relacionat amb un debilitament dels vents alisis que té com a conseqüència un increment de l'energia emmagatzemada en les aigües tropicals de l'oceà Pacífic, es va presentar amb molta intensitat. Segons la National Oceanic and Atmospheric Administration, des de l'hivern del 1997 no s'observaven unes condicions similars.
Igual que els anys que es produeix el fenomen d'El Niño, el 2015 també es va modificar la distribució de les pluges a tot el planeta; tanmateix, és de difícil predicció saber quin serà l'efecte real sobre la producció agrícola mundial.
De moment, però, a Califòrnia, una de les zones del món amb una agricultura més avançada i que els darrers quatre anys ha patit una sequera molt intensa, al final d'any hi va haver unes pluges intenses, sobretot a Sierra Morena i en alguns deserts del sud, fet que es podria relacionar amb l'establiment d'El Niño. Per contra, les condicions de sequera afavorides per El Niño van facilitar la propagació d'incendis forestals a Indonèsia.
Segons l'Organització per a l'Agricultura i l'Alimentació (FAO), la producció mundial de cereals durant el període 2014-15 va ser només l'1% inferior respecte a la campanya anterior, cosa que va fer disminuir molt poc la proporció de reserves de cereals amb relació al consum (situada en el 25%).
A Catalunya, la falta de pluges durant la primavera i començament de l'estiu va fer que hi hagués una notable disminució de la producció de cereals d'hivern (principalment blat i ordi, que representen quasi el 60% de la producció total de cereals). En canvi, la producció de cereals d'estiu (blat de moro, arròs i melca) es va mantenir més estable. Segons dades del Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, la producció total de cereals durant la campanya 2014-15 va ser d'1,3 milions de tones, l'11% inferior a la de la temporada anterior. Una disminució similar a la que van experimentar els conreus farratgers (majoritàriament alfals i blat de moro), que van arribar a una producció estimada de 2,1 milions de tones; una disminució que es va produir, principalment, en els conreus farratgers de secà.
Sens dubte, però, un dels factors clau del progrés de Catalunya ha esta l'aigua, de la qual la serralada dels Pirineus ha estat un sistema natural de captació perfecte. Un dels aprofitaments d'aquesta aigua ha estat el conreu de regadiu --a Catalunya actualment ocupa unes 275.000 ha--, que, a part de permetre obtenir rendiments més elevats, fa possible una major estabilitat de la producció agrícola. De tota manera, perquè l'esforç econòmic que representa l'establiment i el manteniment de les terres de regadiu sigui profitós, cal assegurar un bon estat de salut dels sòls de regadiu.
2015, Any Internacional dels Sòls
Les Nacions Unides van declarar el 2015 l'Any Internacional dels Sòls, i al llarg de l'any es van fer conferències, exposicions, etc., per a posar en evidència aquesta problemàtica.
Segons la FAO, s'estima que, actualment, una tercera part dels sòls conreats del món pateixen fenòmens d'erosió, compactació, salinització i acidificació, sovint relacionats amb una disminució important del seu contingut en matèria orgànica, a causa d'una mala gestió i ús. Per contra, els sòls sans aporten molts beneficis, com les funcions relacionades amb el cicle del carboni o la captació i l'emmagatzematge d'aigua de pluja i, per tant, l'increment de la resiliència de la producció agrària davant d'episodis de pluges intenses i sequeres.
Aprovació definitiva del Pla Hidrològic de la Conca de l'Ebre
Al mes de setembre, el Consell de l'Aigua, òrgan dependent del Ministeri d'Agricultura, Alimentació i Medi Ambient, va aprovar la revisió del Pla Hidrològic de l'Ebre (PHE). Aquesta aprovació es va fer amb el vot en contra de Catalunya, Navarra, el País Basc i el País Valencià. Segons la Plataforma en Defensa de l'Ebre (PDE), aquest Pla incompleix de manera clara la directiva marc de l'aigua del Parlament Europeu i del Consell de la Unió Europea del 2003 sobre les normes de qualitat de l'aigua. El Govern de la Generalitat de Catalunya i la PDE defensen un cabal anual per al tram final de l'Ebre d'entre 7.160 i 9.509 milions de m3 (en funció de si l'any és sec o humit), molt per sobre dels 3.100 milions de m3 proposats en el PHE.
Aquest nou pla aprovat també tindrà efectes sobre la planificació hidrològica dels regadius catalans que es troben a la conca de l'Ebre i dels seus afluents, ja que aquests cursos fluvials pertanyents a les anomenades conques intercomunitàries són gestionats per la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre, òrgan del ministeri. La resta de regadius, situats a les anomenades conques internes, seguiran gestionats per l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA).
El canal Segarra-Garrigues
A l’agost es va finalitzar el darrer tram del canal Segarra-Garrigues (bassa del sector 3 del canal)
© Aigües del Segarra Garrigues SA
A l'agost es va finalitzar el darrer tram del canal Segarra-Garrigues (CSG). D'aquesta manera es va donar per acabada, després de catorze anys, la construcció dels gairebé 85 km d'un nou canal que entra al municipi garriguenc de l'Albagés, dibuixa un arc paral·lel al canal d'Urgell i domina una superfície potencialment regable d'unes 70.000 ha dividides en 13 sectors de reg. Tal com especificava el projecte inicial, l'aigua que alimenta el CSG procedeix en un 84% del pantà de Rialb (amb una capacitat d'uns 400 milions de m3) i la resta de dues captacions directes des del Segre als municipis d'Albatàrrec i Aitona.
De tota manera, encara queda pendent la construcció del pantà de l'Albagés (d'una capacitat de 80 milions de m3), que hauria de cobrir les demandes de reg d'unes 8.600 ha de les 70.000 ha existents.
El cost total d'aquesta obra ha estat d'uns 445 milions d'euros, la meitat del qual ha estat finançat pel Govern espanyol a través d'un grup d'entitats financeres liderat per Bankia i Banco Santander. L'altra meitat del cost va ser avançat per l'Institut Català del Crèdit Agrari per mitjà d'un crèdit ofert per un grup d'entitats financeres entre les quals destaquen CaixaBank, BBVA i Banc Sabadell. Està previst que aquesta part de la inversió sigui assumida pels usuaris regants d'aquesta infra-estructura.
Pel que fa a la construcció de la secundària de reg, és a dir, la xarxa de canonades i serveis auxiliars que ha de fer arribar l'aigua del canal fins a les parcel·les de reg, l'any 2002 el Govern de la Generalitat de Catalunya la va adjudicar al consorci de constructores Aigües del Segarra Garrigues SA (ASG), per un total de 1.103 milions d'euros. Els principals accionistes d'ASG són les constructores FCC (24%), Copcisa (21%), Copisa (20%) i Agbar (22%). D'aquí a trenta anys es preveu que els drets d'explotació del canal passin a la futura comunitat general de regants del Segarra-Garrigues.
Actualment, els costos d'adhesió al regadiu són d'uns 3.100 €/ha, en el cas de les terres de reg de transformació, és a dir, les que tenen una dotació màxima anual d'aigua de reg de 6.500 m3/ha, i d'uns 1.550 €/ha en el cas del regadiu de suport, pel que fa a les terres que disposen d'una dotació màxima anual d'entre 1.500 i 3.500 m3/ha. A aquests costos caldria afegir uns 1.800 €/ha de cost d'instal·lació de reg dintre de la parcel·la. Avui, el cost de l'aigua se situa en un cost fix que varia entre 88 i 114 €/ha, més una part variable de 0,099 €/m3 d'aigua.
En la situació actual, és difícil que els conreus extensius de regadiu (principalment blat de moro i alfals) puguin rendibilitzar aquests costos. En canvi, la disponibilitat d'aigua pot permetre augmentar la superfície de fruiters, especialment els fruiters primerencs situats al sud del riu de Set. De tota manera, força anys després d'haver-se iniciat les obres el que preocupa és la falta d'interès de molts dels agricultors de secà que es troben en el perímetre del CSG per beneficiar-se d'aquesta obra. Ara com ara, la superfície potencial irrigable és de solament unes 14.000 ha del total, però tan sols unes 5.000 ha s'estan regant.
Tanmateix, també hi ha altres incerteses que planen sobre aquesta gran obra. Una d'aquestes deriva del conflicte que va arrencar l'any 2001 amb la denúncia efectuada per l'organització SEO-Birdlife, que considera que el projecte inicial incomplia la Directiva 92/43/CEE de la Unió Europea relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i la flora silvestres. Concretament, SEO-Birdlife considera que la reserva d'espais dedicats a la protecció d'hàbitats d'ocells en perill d'extinció, les anomenades zones ZEPA, és insuficient. Al final del 2007, el Tribunal de Justícia de la Comunitat Europea (TJCE) va emetre dues sentències condemnatòries que impedien regar en totes les hectàrees previstes en el projecte inicial, o regar-ne amb restriccions. Sembla que finalment es podran regar unes 66.500 ha, de les quals unes 22.500 estaran sotmeses a restriccions ambientals. Tot plegat portarà cap un increment dels costos del regadiu per als eventuals beneficiaris.
El conreu de l'ametller en regadiu
A Catalunya, el conreu de l'ametller ocupa unes 63.000 ha, la gran majoria en sòls de secà amb molt poca disponibilitat d'aigua i on s'obtenen rendiments molt baixos (uns 150 kg d'ametlla en gra per ha). Darrerament, però, s'ha prestat una atenció creixent al cultiu d'aquest conreu en regadiu, perquè en el mercat internacional el preu de l'ametlla és prou beneficiós. Per això, el fet que l'Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA) disposi de noves varietats que permeten obtenir uns 2.000 kg d'ametlla en gra per hectàrea, amb dotacions de reg d'uns 3.500 m3 per ha, ha facilitat que nombrosos emprenedors estiguin realitzant plantacions d'aquest conreu en regadiu, algunes de les quals a les noves terres de regadiu del canal Segarra-Garrigues.