Canvi climàtic i agricultura a Catalunya
L’any 2017 es va publicar el resum executiu del tercer Informe sobre el canvi climàtic a Catalunya (TICCC), en què s’indica que en els pròxims decennis, a Catalunya, la temperatura mitjana molt probablement segui-rà augmentant, disminuirà lleugerament la pluja anual –encara que s’incrementaran els episodis de pluja intensa– i augmentarà el nombre i la durada de les sequeres, entre d’altres.
Atès aquest escenari, un dels principals reptes dels ecosistemes agraris de Catalunya serà la millora de la productivitat de l’aigua. Tant en secà com en regadiu, per a assolir aquesta millora caldrà incrementar la fertilitat del sòl mitjançant l’augment del contingut de carboni en forma de matèria orgànica (Co). Aquest increment del Co del sòl es pot aconseguir aportant més matèria orgànica i/o conservant millor la que ja tenim, com, per exemple, llaurant menys.
Estiu de temperatures molt elevades
Establir relacions evidents entre el canvi climàtic i un eventual canvi en el rendiment dels conreus no és tan senzill. Segons l’Organització de les Nacions Unides per a l’Agricultura i l’Alimentació (FAO), la producció mundial de cereals de la campanya 2016-17 va ser molt bona, i es va estimar en uns 2.610 milions de tones de gra. Els principals increments de producció es van experimentar a l’Argentina, el Brasil i l’Àfrica subsahariana. A Catalunya, la producció de cereals d’hivern es va mantenir en la mitjana dels darrers anys. Tanmateix, les varietats més primerenques es van veure afectades per les gelades del final d’abril, que van afectar la floració, fet que va provocar que les caigudes del rendiment oscil·lessin entre el 40% i el 50%. Això no obstant, les pluges del mes de maig van fer que els rendiments dels sembrats no afectats per aquestes gelades fossin prou bons. En canvi, les temperatures molt elevades de l’estiu van provocar que la producció dels conreus d’estiu fossin menors. Els regadius de Lleida, amb temperatures per sobre dels 30°C, van patir importants desequilibris en el conreu del blat de moro, fet que va afavorir la reproducció de l’aranya roja i, en conseqüència, la disminució del rendiment del conreu. La cooperativa de Miralcamp va estimar que la collita de blat de moro va caure fins a un 30%. D’altra banda, la disminució de rendiment va ser més intensa en els camps regats per inundació que en els regats per aspersió (aquest darrer sistema de reg, a part de rentar les plantes, permet moderar la temperatura ambiental). Als regadius de les Terres de l’Ebre, l’elevada temperatura i humitat en els camps d’arròs va fer que els atacs del fong pedicularis, que produeix una toxina que frena el creixement de la planta i pot assecar l’espiga, fossin molt severs. Segons els tècnics de la Unió de Pagesos de les Terres de l’Ebre, els rendiments del 2017 van ser molt més baixos que els de la campanya anterior.
Baixa el consum de productes frescos
El consum de productes frescos com ara el peix, la carn i les verdures va disminuir i, en canvi, el d’aliments precuinats va augmentar
© Fototeca2 / Toxawww / Dreamstime.com
Al mes de novembre, el director general de la FAO, José Graziano da Silva, es va reunir amb els ministres de Salut del G7. Da Silva va destacar que la desnutrició crònica encara afecta més de 800 milions de persones, sovint en relació amb conflictes armats o fenòmens meteorològics extrems provocats pel canvi climàtic. També va mencionar que, actualment, una part molt important de la població pateix malalties cròniques relacionades amb desequilibris alimentaris, com l’obesitat; segons dades, actualment més de 2.000 milions de persones pateixen la falta d’algun nutrient, i gairebé 2.000 milions d’adults tenen sobrepès, i d’aquests darrers un 30% són obesos. En el seu discurs també va destacar que cada cop més la indústria agroalimentària ofereix més aliments processats, precuinats, etc. i menys aliments frescos, fet que afavoreix l’epidèmia de malalties cròniques que estem patint. Efectivament, segons dades del Ministeri d’Agricultura, Pesca, Alimentació i Medi Ambient espanyol del 2016, però publicades aquest any, el consum de productes frescos com ara el peix, la carn i les verdures va disminuir, i, en canvi, el d’aliments precuinats va augmentar.
Pla estratègic per al conreu de fruita
El mes d’agost va tenir lloc a Lleida la 40a edició del Congrés internacional Prognosfruit, que va aplegar productors, transformadors i comercialitzadors de poma i pera. Al nostre país, aquest congrés s’havia celebrat anteriorment: l’any 1994, a Lleida, i el 1998, a Girona. Un dels temes de discussió van ser les estimacions a la baixa de la collita de poma i pera d’aquesta campanya a Europa. Finalment, la collita de poma va ser un 23% més baixa que la mitjana dels darrers anys, perquè Polònia, el major productor europeu de poma, es va veure afectat per unes gelades a la primavera que van provocar un descens del 30% en la seva producció. La producció de pera també es va estimar un 8% inferior a la mitjana dels darrers 3 anys, a causa de les pèrdues de producció a Bèlgica i Holanda. Al final del 2017, els preus de la pera a Mercolleida van ser acceptables, cosa que va fer preveure una campanya normal. En canvi, els preus de la fruita de pinyol (principalment el préssec i la nectarina) es van mantenir entre 10 i 15 cèntims per quilo, un preu per sota del de cost. Aquesta baixada cal atribuir-la, principalment, al fet que la fruita de pinyol és un producte que no es pot emmagatzemar i que, per tant, és difícil regular-ne l’excés d’oferta, també al tancament del mercat rus, per quart any consecutiu, i finalment al bloqueig de Bie-lorússia a la fruita europea.
El mes d’octubre, el Ministeri d’Agricultura va reunir a Madrid el Grup de Treball per a l’Elaboració d’un Pla Estratègic per al Sector de la Fruita Dolça, per tractar la crisi de preus de la fruita i, especialment, de la fruita de pinyol. Aquest pla estratègic hauria de poder influir, per exemple, en la política d’incentius per a la reconversió varietal i d’arrencada de plantacions de la Comissió Europea.
A petició de l’Asociación Agraria Jóvenes Agricultores (ASAJA), la Coordinadora de Organizaciones de Agricultores y Ganaderos (COAG) i la Unión de Pequeños Agricultores (UPA), no es va deixar participar la Unió de Pagesos (UP) en aquest grup de treball. No donar veu a la UP –que en les darreres eleccions sindicals de Catalunya del febrer del 2016 va obtenir un 67% de la representació, mentre que la COAG només un 33%– suposa afeblir extraordinàriament les idees i propostes dels fructicultors catalans. Cal recordar que Catalunya és un dels principals centres de producció i comercialització de fruita de llavor (principalment poma i pera) i de pinyol (especialment préssec i nectarina) d’Europa.
Els vint-i-un mesos i mig de la consellera Serret
La consellera d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació (DARP), Meritxell Serret, va propiciar, entre d’altres, la celebració de dues edicions de Benvinguts a Pagès, amb la participació de 12.500 persones l’any 2016 i de 18.000 el 2017.
© Generalitat de Catalunya
Vint-i-un mesos i mig és el període de temps transcorregut des del nomenament de Meritxell Serret com a consellera d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació (DARP) fins a l’aplicació de l’article 155 a Catalunya per part del Govern espanyol. Durant aquest període de temps, menys de mitja legislatura, la consellera Serret i el seu equip van portar a terme nombroses actuacions.
En l’àmbit rural van destacar la proposició de llei d’espais agraris per tal de protegir els usos agraris del sòl i afavorir la producció agrària a Catalunya; la implementació d’un sistema de formació agrària empresarial; la creació de la comissió interdepartamental de despoblament rural; l’aprovació del Pla marc del cooperativisme agrari 2016-20; la posada en marxa del Programa per a la millora de la competitivitat del cooperativisme agrari; l’aprovació del Programa de dones al món rural i marítim i la creació dels grups de treball de dones rurals per a potenciar el seu paper en la presa de decisions, i la celebració de dues edicions de Benvinguts a Pagès, amb la participació de 12.500 persones el 2016 i de 18.000 el 2017.
En l’àmbit de l’agricultura, la ramaderia, l’alimentació i el medi natural es va portar a terme l’elaboració d’una estratègia integral per a aconseguir l’excel·lència en la gestió de les dejeccions ramaderes i la fertilització orgànica; l’elaboració del Pla del sector làctic català 2017-19 que garanteixi la viabilitat de les explotacions lleteres; la posada en marxa de les circumscripcions econòmiques de la fruita dolça de Catalunya, com a instrument per a la millora de la comercialització de la fruita dolça; l’avantprojecte de la Llei vitivinícola de Catalunya, amb l’objectiu d’ordenar el sector de la vinya i el vi a Catalunya, fomentar la qualitat dels vins i la competitivitat del sector; el Pla de prevenció dels danys i riscos originats per la fauna cinegètica; la redacció del Pla estratègic del cos d’Agents Rurals; l’impuls de l’Observatori Agroalimentari de Preus, per tal de donar transparència al mercat (es van publicar per primer cop preus sectorials de referència de la fruita de pinyol i de la fruita seca); el Decret de comercialització de carn de caça, i la creació del Consell Català de l’Alimentació, que posa les bases d’una nova política alimentària de país basada en la producció local d’aliments que articula tots els agents de la cadena alimentària.
Finalment, en l’àmbit de la pesca marítima cal destacar la creació del Programa d’Acció Marítima amb l’objectiu de bastir una política marítima pròpia i sostenible; la creació del Consell Català de Cogestió Marítima (CCCM) i es va avançar en l’elaboració d’una proposta conjunta dels governs de Catalunya, les Illes Balears i el País Valencià sobre la gestió de la pesca d’arrossegament a la Mediterrània; la creació de l’Institut Català de Recerca per a la Governança del Mar (ICATMAR), òrgan que canalitzarà la recollida de dades de la pesca i que farà un assessorament global per a permetre la gestió sostenible de les activitats a semblança d’altres països i territoris de l’entorn europeu; el desenvolupament d’un model innovador de gestió pesquera propi basat en la cogestió, mitjançant el nou Decret de Governança de la Pesca Professional a Catalunya, i el desenvolupament d’un nou decret que regula la comercialització dels productes pesquers fins a la primera venda.