La renda del sector porcí deixa de ser excepcional
La carn de porcí és el principal negoci del sector agrari català
En termes econòmics, la producció de carn de porcí és el principal negoci del sector agrari català. La facturació d’aquest sector representa més del 30% de la producció final agrària (PFA) de Catalunya. Es tracta d’un sistema de producció molt obert, ja que la major part de la producció és exportada i gran part de l’aliment dels animals és importat. Per tant, és una producció que depèn doblement de la conjuntura internacional.
Actualment, el cens de porcí a Catalunya és de gairebé 7,8 milions de caps (sobretot garrins i porcs d’engreix). Se sacrifiquen uns 22 milions d’animals l’any (una part important dels quals no són engreixats al Principat). Això correspon a una producció d’uns 1,8 milions de tones de carn en canal (animal sacrificat, escorxat, dessagnat i sense vísceres, que representa un 80% del pes viu).
El model de producció predominant a Catalunya és el d’integració no cooperativa, en què la comercialització la duu a terme una empresa privada (habitualment una empresa de pinsos) que aporta la major part dels inputs de producció (garrins, pinso, serveis veterinaris, etc.). Aquesta empresa arriba a un acord econòmic amb un ramader que aporta una granja i mà d’obra, i es fa càrrec de les dejeccions dels animals.
Segons l’Observatori del Porcí del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació (DARP), amb relació al 2017 –un any excepcionalment bo per a aquest sector–, durant el 2018, el preu de venda va baixar i el preu del pinso va pujar. Per això, aquest any, la renda d’aquest sector va ser menys excepcional: el preu de venda va estar al voltant d’1,1 €/kg de pes viu i els costos de producció al voltant d’1,05 €/kg de pes viu. Per tant, el marge va ser de 0,05 €/kg de pes viu, gairebé un 5% dels costos de producció.
La pesta porcina africana, una amenaça
Al setembre, es va detectar un focus de pesta porcina africana (PPA) en senglars a Bèlgica. A Catalunya, el DARP va fer nombrosos controls serològics al bestiar porcí per detectar qualsevol cas de PPA, a la vegada que va establir un pla d’actuació en cas que s’hi detectés algun focus.
La PPA és causada pel virus de la febre porcina africana (ASFV, African swine fever virus), els reservoris naturals de la qual són els senglars africans, perquè poden estar infectats i no manifestar els símptomes de la malaltia. L’ASFV es transmet per contacte, per la ingestió de restes d’animals malats o a través de vectors. En els casos més greus de virulència, els animals infectats –tant els senglars salvatges com els porcs domèstics– experimenten febre, pèrdua de gana i hemorràgies a la pell i als òrgans interns, i solen morir al cap de 2 a 10 dies. El fet que no hi hagi cap vacuna per a prevenir la malaltia fa que sigui necessari evitar la propagació de l’ASFV restringint la mobilitat dels animals infectats.
Futur incert del boví
Els remugants, i sobretot el bestiar boví, fan una contribució per sobre del 10% a la producció final agrària (PFA) catalana. Actualment, a Catalunya, hi ha unes 146.000 vaques de més de 2 anys, de les quals unes 79.000 són lleteres, mentre que la resta estan orientades a la producció de vedells d’engreix. Els cens de vedells d’engreix se situa al voltant dels 415.000 caps.
Segons l’Observatori del Boví de Llet i de Carn del DARP, durant el 2018 va continuar augmentant l’abandonament de les granges de producció de llet. Actualment a Catalunya hi ha menys de 500 granges que gestionen unes 79.000 vaques productores de llet i unes 50.000 vedelles de reposició.
Aquest 2018, la producció total de llet va ser d’unes 745.500 tones. Com a mitjana, aquesta llet conté un 3,7% de greix, un 3,3% de proteïna, un recompte de cèl·lules somàtiques inferior a 260 × 103 per mil·lilitre i un recompte de bacteris inferior a 37.260 × 103 per mil·lilitre. Aquests paràmetres defineixen una llet de qualitat excel·lent, malgrat que el preu mitjà percebut pels ramaders va ser de només 0,31 €/litre, un valor sensiblement inferior al percebut pels ramaders d’altres països europeus. Aquesta baixa rendibilitat pot explicar la falta de relleu generacional i la necessitat d’incrementar la grandària de les granges que continuen en actiu per intentar obtenir una renda suficient.
Pel que fa als vedells d’engreix, el 2018 es va obtenir una rendibilitat força bona, relacionada a la fortalesa de les exportacions i al cost dels pinsos.
S’autoritza la venda de llet crua
La Generalitat de Catalunya va autoritzar la venda directa de llet crua de vaca
© teachingfarmer / Pixabay
L’any 1990 es va prohibir a Catalunya la venda directa de llet crua al consumidor. Es va considerar que només es podia comercialitzar llet esterilitzada o pasteuritzada per evitar la propagació de bacteris (Salmonella, Listeria o Campylobacter), que podien representar un risc per a la salut pública.
Seguint l’exemple d’altres països europeus, al juliol, el Govern de la Generalitat de Catalunya va aprovar el Decret 163/2018 que autoritza i regula la venda directa de llet crua de vaca amb l’objectiu d’enfortir el sector lleter català. Les condicions de la tecnificació, la professionalització actual del sector i el bon estat de salut de la cabanya ramadera catalana poden acomplir els requisits sanitaris expressats en el Decret. Entre les nombroses exigències sobre la producció, la manipulació, l’envasament, el transport, l’etiquetatge, la venda i la informació al consumidor, el Decret estableix que la llet s’ha de vendre refrigerada (temperatura compresa entre 1 °C i 4 °C ), que el lliurament de la llet crua per a la venda directa al consumidor final s’ha de fer com a màxim dins les 24 hores següents a la munyida i que la caducitat de la llet s’ha de produir 72 hores després de la munyida. A més, els consumidors han de bullir la llet abans de consumir-la. La venda pot ser directa, a través de màquines expenedores automàtiques o en establiments minoristes.
L’aviram resisteix
La contribució de l’aviram (producció d’ous i de carn) a la PFA catalana és similar a la dels remugants. Segons la Federació Avícola Catalana (FAC), a Catalunya es produeixen uns 100 milions de dotzenes d’ous l’any, de les quals al Principat en consumim uns 76 milions de dotzenes. Se sacrifiquen uns 200 milions de pollastres, que representen uns 365 milions de quilograms de carn en canal. Igual que en el sector porcí, el model de producció predominant de l’aviram és la integració no cooperativa. Però, a diferència del sector porcí, l’exportació més enllà de l’Estat espanyol és molt limitada, probablement perquè al Brasil i a Tailàndia hi ha grans grups empresarials que acaparen bona part del mercat.
Campanya de la fruita 2018
En termes econòmics, la producció de fruita fresca constitueix el quart sector de l’economia agrària catalana. Si hi incloem la producció de cítrics, la fruita fa una contribució per sobre del 10% a la PFA. La superfície ocupada per la fruita de pinyol (préssecs i nectarines), fruita de llavor (peres i pomes) i cítrics (mandarines i taronges), és d’unes 28.000 ha, 20.000 ha i 9.000 ha, respectivament. Com en el sector ramader, la rendibilitat de la producció de fruita fresca catalana depèn en gran mesura de la conjuntura internacional.
Així, la fruita de pinyol va continuar en una situació de crisi iniciada amb el tancament del mercat rus des del 2014. Per aquest motiu, actualment hi ha un desequilibri entre l’oferta i la demanda, que explica, si més no parcialment, els baixos preus que van percebre els agricultors aquest any, una xifra que no es va veure reflectida en el preu que els consumidors han pagat.
Curiosament, el consum de fruita fresca a Catalunya es troba estancat i molt per sota del d’altres països productors de la Unió Europea. Així, per exemple, el consum de préssec i nectarina a Catalunya va ser d’uns 7 kg per persona i any, xifra inferior al de França i Portugal, amb uns 8 kg per persona i any, i molt per sota del consum d’Itàlia, uns 17,6 kg per persona i any, o del de Grècia, uns 21 kg per persona i any.
Pel que fa a la fruita de llavor, si bé el mercat està més equilibrat que el de la fruita de pinyol, hi ha una forta competència entre productors europeus, que sovint són més competitius que els catalans. Aquesta situació va fer que l’any 2017 el DARP i el sector de la fruita endeguessin el Pla d’Acció de la Fruita Dolça, que compta amb un pressupost de quasi 20 milions d’euros fins el 2020. Entre altres mesures, aquest pla preveu l’arrencada i la reconversió de plantacions.
Consolidació de l’Observatori Agroalimentari de Preus
L’Observatori Agroalimentari de Preus (OAP) és un òrgan tècnic, consultiu i assessor del Govern de Catalunya que proporciona informació, estudis i assessorament sobre els preus dels productes agroalimentaris. L’OAP ha d’afavorir el diàleg i la comunicació entre el productor, el transformador, el distribuïdor, el consumidor i les administracions públiques. Es va crear el 2009 (Decret 152/2009) i es va consolidar l’any 2016, amb les modificacions normatives proposades per la consellera Meritxell Serret que van permetre la incorporació de nous preus d’interès per al sector. Així, el 2017 es va posar en marxa la captació dels preus sectorials de referència (PSR), és a dir, els preus a sortida de central, sense incloure l’IVA, el cost de confecció, les comissions i el transport de la fruita de pinyol i de la fruita seca (ametlla i avellana). Per dur a terme aquesta tasca, es va comptar amb la imprescindible col·laboració de les principals centrals hortofructícoles i trencadores de fruita seca del país. Això no obstant, va ser aquest 2018 quan es va consolidar l’OAP com a eina útil per al conjunt de la cadena agroalimentària, amb la incorporació dels PSR de la fruita de llavor i amb la publicació setmanal dels preus que paga el consumidor durant la campanya de consum de fruita de pinyol i de llavor.
Baixa el rendiment dels cereals d’hivern
En termes econòmics, la producció de cereals i conreus farratgers constitueix el cinquè sector de l’economia agrària catalana, i fa una contribució lleugerament per sobre del 8% a la PFA.
La tardor del 2017 va ser molt seca, cosa que va provocar que no fos bo l’establiment de molts sembrats de cereal. Les pluges continuades del final de l’hivern i de la primavera del 2018 van augmentar la incidència de malalties fúngiques en ordis i blats (com el rovell, la septoriosi, la cendrosa o la rincosporiosi). Aquestes pluges també van afavorir una presència més gran d’herbes adventícies i la pèrdua de nitrogen per rentat (en forma de nitrat) o per desnitrificació (en forma d’òxid nitrós), a la vegada que l’excés d’aigua als camps va impedir la realització dels tractaments fitosanitaris.
Tot plegat va fer que, enguany, la producció de cereals d’hivern hagi estat un 15% més baixa que els darrers tres anys.
Pocs incendis forestals
A Catalunya, l’estiu del 2018 va ser càlid, amb temperatures registrades per sobre de la mitjana de les sèries de les quals es disposa. Així, per exemple, l’Observatori Fabra va registrar el tercer estiu més càlid de tota la sèrie des del 1914 i l’Observatori de l’Ebre va registrar l’estiu més càlid des del 1905. Igualment, la distribució de la pluja va ser irregular: hi va haver àrees amb precipitacions per sobre la mitjana (com per exemple el litoral central i el Prepirineu oriental) i d’altres on l’estiu ha estat sec (delta de l’Ebre) o molt sec (la Ribera d’Ebre, la Conca de Barberà o el Priorat).
Malgrat aquesta situació meteorològica, el 2018 va ser molt bo pel que fa a la incidència d’incendis forestals. A Catalunya només es van cremar 116 ha del juny al setembre en 169 incendis forestals, la millor de les dades dels darrers 15 anys. Aquest fet es pot atribuir a les pluges de la primera meitat de l’any i al fet que només es va produir un episodi de risc molt alt d’incendis durant la primera campanya d’agost.