El llarg camí que ha de permetre a Albània incorporar-se a la Unió Europea es va iniciar al mes d'abril, quan el primer ministre albanès, Sali Berisha, va presentar formalment la sol·licitud d'admissió al president de torn de la UE, el primer ministre txec Mirek Topolánek. L'enfortiment de les estructures administratives i judicials i la lluita contra el crim i la corrupció són, per a Brussel·les, els grans reptes pendents del país per a poder incorporar-se a la UE en un futur, que no es preveu abans del 2015. El mateix mes, i en una cerimònia al quarter general de l'OTAN a Bèlgica, Albània es va convertir en un dels 28 països que constitueixen l'Aliança Atlàntica.
Les eleccions legislatives van ser l'altre gran tema polític de l'any. La dimissió del ministre de Turisme per un escàndol sexual i l'assassinat a trets, al maig, de Fatmir Xhindi, membre de l'Assemblea del Poble Albanès per l'opositor Partit Socialista d'Albània, van tensar un procés electoral que després va caracteritzar-se per la calma. Les eleccions, celebrades a finals de juny, i vigilades per diferents organismes internacionals, van ser considerades un notable avenç amb relació al registre i la identificació dels votants, tot i que es van detectar anomalies generalitzades en els procediments. Els resultats electorals, que van donar la victòria a la coalició Aliança pel Canvi, liderada pel Partit Democràtic d'Albània de Berisha i en el poder des del 2005, van ser molt ajustats, cosa que va obligar a un llarg i feixuc recompte de vots. La coalició de Berisha va obtenir 70 escons dels 140 del Parlament, mentre que la coalició liderada pel Partit Socialista, l'Aliança pel Canvi, en va aconseguir 66. A un escó de la majoria absoluta, Berisha va haver de pactar amb el petit partit d'esquerra Moviment Socialista per a la Integració (LSI) per a poder accedir de nou al càrrec de primer ministre. Les eleccions, les primeres basades en un sistema regional proporcional, van obtenir una participació del 50% de l'electorat, i s'hi van presentar 33 partits agrupats en quatre grans coalicions. Per primera vegada des de l'establiment, el 1991, del sistema multipartidista democràtic, Albània té un Govern amb coalició parlamentària.
Malgrat les paraules del ministre d'Economia albanès a principis d'any assenyalant que el nivell de les exportacions es mantenia i que l'economia albanesa era immune a la crisi econòmica, les xifres d'atur demostren que la recessió econòmica també va arribar a Albània. El Govern albanès va oferir un generós estímul fiscal a aquelles empreses que invertissin en projectes d'infraestructura, però va resultar insuficient per a pal·liar el creixement del nivell d'atur al país balcànic, especialment en els sectors no agrícoles.