El Govern d’Albània va proposar fortes retallades en la despesa pública per reduir l’alt dèficit públic del país
© World Bank Group
La situació del Govern de Sali Berisha després de les eleccions legislatives del 2009, en què la major part de l’oposició (liderada per Edi Rama) va impugnar els resultats, va continuar sense resoldre’s. La conformació del Congrés va continuar bloquejada, fet que va obligar la comunitat internacional a fer d’intermediària per a intentar resoldre aquesta situació.
Malgrat la política, l’economia del país ha resistit els efectes de la crisi econòmica internacional. Fonts de l’FMI van calcular que el 2010 l’economia albanesa havia crescut per sobre d’un 2%. Això va ser possible, principalment, a causa de l’augment de la inversió pública, fet que va comportar que també augmentés el dèficit públic, ja que els ingressos de l’Estat no són suficients per a compensar-ho. Per frenar aquesta situació, el Govern de Berisha va plantejar fortes retallades en despesa pública per al proper any, especialment en inversió pública. Inicialment aquestes retallades no han d’afectar la modernització de les deficients infraestructures del país, i es mantindrà encara la intenció d’aconseguir augmentar el salari mínim de bona part de la població albanesa, actualment molt per sota de la mitjana europea. Això serà factible si es compleixen les previsions del Govern albanès amb relació als ingressos esperats, sobretot gràcies a la venda d’energia elèctrica que es produeix a Albània i que compren els països veïns.
Els grups ecologistes i l’oposició socialista van rebutjar enèrgicament la decisió de permetre la importació de residus, considerats no perillosos segons la normativa de la UE (plàstics, metalls, paper i rebuigs de la indústria agroalimentària i tèxtil) al mes d’octubre. Segons el Govern això permetria fer revifar la indústria del reciclatge albanesa, actualment aturada per falta de matèria primera.
Per altra banda, les negociacions per a la incorporació d’Albània dins la UE van continuar aquest any. Al mes d’abril el Govern albanès va respondre formalment a la Comissió Europea un qüestionari per a avaluar la demanda, en què s’informa dels avenços en les polítiques de reformes que s’han emprès aquests darrers anys en el sistema democràtic, judicial i econòmic del país. Si la Comissió Europea respongués afirmativament a aquest informe, permetria a Albània adquirir l’estatut de país candidat a la UE. Tanmateix, al mes d’octubre, el Parlament Europeu va aprovar una llei que afecta els països de l’espai Schenguen, confirmada per la UE el 8 de novembre, que entrarà en vigor al desembre i que eximirà els ciutadans d’Albània d’obtenir un visat si volen accedir a qualsevol país de la Unió Europea. El Govern de Berisha va prometre controlar la sortida de ciutadans albanesos per a evitar sortides en massa, com va passar al principi d’any amb ciutadans serbis i macedonis afectats per aquesta mateixa llei.