La situació política del país va continuar molt convulsa i tensa des que el 2009 l’actual primer ministre, Sali Berisha, va assumir-ne el Govern, malgrat les nombroses denúncies de frau que van fer intervenir la comunitat internacional. Des d’aleshores, les relacions entre el partit governant de Berisha i l’oposició, encapçalada pel líder socialista Edi Rama, són pràcticament inexistents. Al principi d’any una manifestació al centre de Tirana va finalitzar amb forts enfrontaments entre els manifestants i la policia, que van causar la mort de tres persones i desenes de ferits. Aquesta manifestació es va produir com a resposta a la dimissió per corrupció política del viceprimer ministre Ilir Meta, després de la difusió d’un vídeo força comprometedor on presumptament se’l veu manipulant una licitació pública.
El 9 de maig es van celebrar les eleccions municipals enmig d’una tensió política que va portar els grups de l’oposició a denunciar diversos casos de frau electoral. L’alcaldia de Tirana, governada pel líder socialista de l’oposició, Edi Rama, des del 2000, va passar a mans del líder conservador Lulzim Basha, en una renyida votació on va haver d’intervenir la Junta Electoral Central per denúncies de frau.
Va continuar la problemàtica sorgida arran de la decisió del Govern de Berisha d’autoritzar la importació a Albània de residus no perillosos procedents de països de la Unió Europea. El debat nacional va continuar essent important, ja que podria convertir el país en un dels principals transformadors europeus de brossa. Mentre que els uns creuen que representaria una important entrada d’inversions que ajudaria la dèbil economia albanesa i seria una molt bona carta de presentació per continuar amb el procés d’adhesió a la Unió Europea, els altres consideren que les conseqüències mediambientals serien massa importants i greus i que no justificarien la promulgació d’aquesta llei. Aquest debat, que també s’ha reflectit al carrer amb importants manifestacions en contra de la seva aprovació, va portar el Govern de Berisha a ignorar les pressions internes i a aprovar al novembre una llei que regula i limita l’entrada de residus tòxics procedents d’altres països, però que n’autoritza d’altres. L’oposició, els grups ecologistes i el mateix president de la República, Bamir Topi, van mostrar el seu rebuig a aquesta llei.
L’ingrés d’Albània dins la UE va continuar estancat, malgrat els esforços del Govern per demostrar a les autoritats europees que compleixen tots els requisits –criteris de Cope-nhaguen, entre d’altres– per a ser considerats candidats en ferm. Tanmateix, a l’octubre, la Comissió Europea va recomanar no atorgar a Albània l’estatut de candidata a ser admesa dins la UE. El mateix mes va morir Ramiz Alia, el darrer president comunista del país (1985-92) i que va intentar, sense èxit, conduir la transició d’Albània de ser un país amb una dictadura comunista a ser un país amb democràcia. L’actual primer ministre del país va ser un dels principals impulsors de la caiguda del Govern d’Alia, que va dimitir el 1992, només un any després de les primeres eleccions pluripartidistes des de la fi de la Segona Guerra Mundial.