La notícia més important d'aquest any, sens dubte, va ser l'acceptació d'Albània com a país candidat condicionat a l'adhesió a la Unió Europea. La Comissió Europea va donar aquest estatus al país al mes d'octubre, la qual cosa implicaria, una vegada completi el conjunt de reformes exigit per la UE en els àmbits judicial, parlamentari i d'administracions públiques, la seva designació oficial com a país candidat. Encara que no consti en aquest paquet de reformes, la Unió Europea va mantenir la pressió sobre el Govern del primer ministre Sali Berisha perquè impulsi les actuacions de lluita contra la corrupció i el crim organitzat.
Els progressos durant aquest any en la llista de deures que va posar la UE van ser determinants per a aquesta designació, com els progressos que va fer en els àmbits polític i jurídic amb la designació d'un defensor del poble, les millores dins el marc legal en la defensa d'alguns drets bàsics, l'establiment de limitacions en la immunitat de la judicatura i l'estament polític, etc. També en camps com la fiscalitat, l'educació, la unió duanera o la justícia es van encetar reformes que han aproximat el país legislativament i normativament a la UE. Per contra, Albània té dos reptes importants per al 2013: les eleccions legislatives i l'avenç en altres punts clau de l'apropament a la UE en àmbits com la protecció de dades, la lliure circulació de persones, la seguretat alimentària, el medi ambient o l'estabilitat del sistema bancari, entre d'altres.
La situació política albanesa ha estat condicionada aquests darrers tres anys pel confrontament entre el Govern conservador de Berisha i l'oposició liderada pel socialista Edi Rama, que acusa Berisha de fraus electorals successius. Això fa preveure que aquest nou curs electoral pugui condicionar les actuacions reformistes del Govern exigides des de Brussel·les.
La situació econòmica del país va continuar essent delicada pel context internacional, i en concret per la crisi econòmica que arrosseguen els seus dos principals mercats europeus, Itàlia i Grècia. Les exportacions als països veïns van disminuir significativament, però la demanda interna també ho va fer aquest darrer any. Tanmateix, una inflació baixa i l'estabilitat del deute públic van permetre que l'economia albanesa no patís els sotracs d'altres economies de la zona, encara que va créixer menys del que estava previst, i segons dades de l'FMI va créixer només el 0,5% el 2012, tot i que preveu un creixement de l'1,3% el 2013.
Al mes de setembre, els governs d'Albània, Grècia i Itàlia van signar un important acord energètic per a la construcció del gasoducte transadriàtic (TAP), que portaria gas natural directament des de l'Azerbaidjan, a través de la mar Càspia, fins a Europa. Si aquest projecte finalment es duu a terme, serà la inversió més gran realitzada al país.