Els avenços en el procés d’adhesió d’Albània a la Unió Europea van continuar centrant gran part de l’atenció informativa. Al mes d’octubre, la Comissió Europea va demanar que s’acceptés Albània com a país candidat a l’adhesió davant els importants progressos realitzats per les autoritats albaneses, especialment en la lluita contra el crim organitzat i la corrupció. A la vegada, va demanar al Govern albanès augmentar i reforçar el paquet de reformes ja encetat i que afecta sectors clau de l’economia, mantenir la lluita contra el crim organitzat i la corrupció, reforçar la independència de la justícia, continuar la despolitització de l’Administració pública i millorar la protecció dels drets de les minories (especialment, la d’ètnia gitana) i dels drets a la propietat.
El 23 de juny es van celebrar eleccions parlamentàries, que van provocar un canvi històric de govern. El fins aleshores president Sali Berisha, del Partit Democràtic, va ser derrotat pel candidat del Partit Socialista i exalcalde de Tirana, Edi Rama, al capdavant d’una coalició de partits d’esquerra. Aquesta coalició va obtenir un 57% dels vots davant d’un 39% de vots obtinguts pel bloc conservador, liderat per Berisha. Al mes de setembre, el Parlament albanès, amb 82 vots a favor dels 137 possibles, va confirmar formalment Rama com a nou primer ministre. El seu programa de govern pretén, entre altres punts, capgirar el model econòmic, passant d’una dependència de les remeses de l’emigració –una de les principals fonts de riquesa del país– a un model productiu, perquè la greu crisi econòmica que pateixen Itàlia o Grècia, països tradicionalment receptors d’immigració albanesa, ha fet minvar significativament les remeses.
Una de les primeres mesures impulsades pel nou Govern va ser la prohibició de la importació de residus. El 2010 el Govern de Berisha va aprovar una controvertida llei, que va generar importants protestes a tot el país, ja que autoritzava l’entrada de residus no perillosos procedents d’altres països i en limitava la de residus tòxics. L’oposició i grups ecologistes van denunciar, llavors, que aquesta mesura convertiria el país en un dels principals transformadors europeus de residus i que l’escàs control governamental facilitaria a les màfies l’entrada de residus perillosos.
La situació econòmica i social d’Albània va continuar sent de les més dolentes a tot Europa. La pobresa ha augmentat els darrers anys, amb 1,9 punts, i ha passat del 12,4% el 2008 al 14,3% el 2012. Es calcula que prop de 400.000 albanesos viuen amb menys de 35 euros al mes.