Després de la designació a mitjan 2014, a càrrec del Consell Europeu, de l'estatus de país candidat a entrar a la Unió Europea, el Govern albanès va continuar impulsant reformes estructurals amb l'objectiu d'iniciar les negociacions d'adhesió en un futur immediat. Seguint les recomanacions i les directrius de la Comissió Europea, el Govern d'Edi Rama va prendre algunes mesures polítiques destinades a fer una reforma integral de l'administració pública i del sistema judicial, i a augmentar la lluita contra la corrupció i el crim organitzat, especialment contra la producció i el tràfic de drogues. Va destacar també l'adopció d'una nova divisió territorial administrativa, que està impulsant la descentralització de l'Estat. Per contra, van quedar pendents reformes importants, especialment en l'àmbit de l'educació, les infraestructures, l'agricultura i la seguretat alimentària, on encara avui dia hi ha algunes deficiències.
La situació econòmica albanesa va millorar gradualment després d'uns últims anys en què la crisi global i l'impacte de la crisi grega havien afectat el seu sistema financer. Les reformes introduïdes els últims anys van permetre a l'economia albanesa créixer moderadament, prop del 3%, amb una inflació baixa, un augment de la inversió estrangera i l'estabilitat dels preus. No obstant això, els efectes d'una mala situació econòmica generalitzada van seguir forçant la sortida de milers d'albanesos que emigren a altres països europeus.
El desbloqueig institucional que el principal partit de l'oposició va impulsar a mitjan 2014 va rebaixar la tensió política al país, però la inestabilitat política i social va continuar als carrers, amb contínues protestes de la ciutadania, que exigeix millores immediates en les seves condicions de vida.
La lluita contra la corrupció va continuar sent una de les principals polítiques impulsades pel Govern d'Edi Rama. La sospita de la corrupció, no obstant això, va esquitxar membres de l'actual Govern, als quals es va acusar de cobrament de comissions il·legals arran de l'escàndol destapat per l'anomenat "cas CEZ".
Dins del procés de normalització de relacions entre els països balcànics després de la desintegració de l'antiga Iugoslàvia, promogut i encoratjat per la Unió Europea, cal mencionar la primera visita oficial d'un primer ministre serbi a Albània. Es va produir al mes de maig i en aquesta ocasió l'actual primer ministre serbi, Aleksandar Vučić, va traslladar al seu homònim albanès la necessitat d'impulsar la cooperació regional entre els dos països, malgrat l'oberta discrepància que separa els dos governs respecte a Kosovo, on viu una nombrosa població albanesa. Aquesta visita es va emmarcar en un procés de normalització de relacions entre Sèrbia i Albània que es va iniciar el 2014 amb la primera visita d'un primer ministre albanès a Belgrad.
Al mes de juny es van celebrar eleccions locals, en què la coalició Aliança per l'Albània Europea, formada per més de 38 partits, va guanyar les eleccions amb el 63,48% dels vots emesos i va obtenir 45 de les 61 municipalitats. La coalició Aliança Popular pel Treball i la Dignitat de l'antic primer ministre Sali Berisha es va haver de conformar amb 15 municipalitats. Finalment, el partit de la minoria ètnica grega va guanyar en un municipi.