Albània va continuar el seu procés d’adhesió a la Unió Europa, després de ser designada país candidat el 2014. El Govern va continuar impulsant tota una sèrie de reformes estructurals seguint els criteris i les recomanacions de la Comissió Europea. Al mes de novembre, la mateixa Comissió va recomanar l’obertura de negociacions d’adhesió amb Albània, condicionada a l’aplicació de noves reformes, especialment en l’àmbit judicial i, en particular, a la reavaluació de jutges i fiscals, amb l’objectiu de fer-lo més independent i capaç de fer front a la corrupció sistèmica tant de la classe política com de la judicial. Això va suposar importants modificacions en la mateixa Constitució albanesa, fruit d’un acord polític entre el Govern i la majoria de l’oposició. Aquest acord va posar fi a la incertesa política oberta en els primers mesos de l’any.
Les prioritats del Govern d’Edi Rama, a més, van incloure actuacions per a lluitar contra la corrupció, el crim organitzat i el contraban de drogues, i el manteniment de les reformes en l’Administració pública, per a fer-la menys política i més professional.
Aquestes reformes també afectaran de forma immediata el sistema electoral albanès, ja que es preveu fer esmenes al règim electoral abans de les pròximes eleccions generals, previstes per al juny del 2017.
L’economia albanesa va seguir millorant de manera gradual després de l’atzucac econòmic que va afectar la majoria de països balcànics i els efectes que sobre la seva economia va tenir la crisi grega, especialment en el seu sistema financer. Les reformes introduïdes els darrers anys permetran a l’economia albanesa créixer més d’un 3% i apropar-se a un 4% al final del 2017. Els principals sectors que van afavorir la recuperació econòmica van ser la restauració, el comerç i el transport. Igualment, una millora gradual de la demanda interna va permetre més equilibri de la balança comercial, molt negativa els darrers anys, i un avenç en la consolidació fiscal, fruit dels acords signats amb el Fons Monetari Internacional (FMI). Amb relació a la lluita contra el frau fiscal va destacar l’impuls a càrrec del Ministeri d’Hisenda d’un pla específic per a reduir el pes de l’economia submergida, actualment molt elevada.