L’actualitat política albanesa va estar marcada per la celebració d’eleccions parlamentàries el mes de juny. El Partit Socialista que dirigeix el primer ministre, Edi Rama, va obtenir la majoria absoluta en aconseguir 74 escons dels 140 que té el Parlament. L’altra cara de la moneda va ser la del Partit Democràtic albanès, principal formació de l’oposició, que va obtenir 43 escons, 7 menys que en l’anterior contesa electoral del 2013. Aquesta victòria, segons molts analistes, va significar el suport d’una bona part de la ciutadania albanesa a les polítiques reformistes impulsades per Rama en el seu intent d’apropar Albània a la UE.
La celebració d’aquests comicis va permetre sortir del bloqueig polític en què havia entrat el país durant el primer semestre de l’any, el qual va portar, fins i tot, a l’ajornament de la celebració de les eleccions parlamentàries en la data prevista. La mediació de la UE va facilitar que l’oposició i el Govern arribessin a un acord.
Arran de la victòria de Rama, es va accelerar la implementació d’un paquet de reformes estructurals demanades en el procés d’adhesió d’Albània a la Unió Europa, com ara l’impuls de la reforma del sistema de justícia aprovada l’any 2016, una de les batalles polítiques del Govern al llarg del 2017, que té com a objectiu garantir la independència de jutges i fiscals.
Igualment, la lluita contra el crim organitzat i el contraban de drogues va continuar sent una de les prioritats de Rama, que el mes de novembre va sol·licitar ajuda a la UE per fer front a aquesta xacra.
L’economia albanesa va continuar creixent aquest any. L’augment del turisme i les inversions estrangeres, especialment en el sector de l’energia, i un increment de la demanda interna pel creixement de l’ocupació i la pujada de salaris van ser els principals factors.