Les relacions entre el Govern grec, encapçalat per Alexis Tsipras, i la cancellera alemanya, Angela Merkel, van ser tenses per la resolució de la crisi del deute grec
© EEAS
La preeminència d'Alemanya en l'escenari internacional i europeu va posar el país al centre del debat en diversos temes que van sorgir al llarg de l'any, tant en l'àmbit econòmic com en el polític.
En l'àmbit europeu, Alemanya va mantenir el lideratge pel que fa a les polítiques econòmiques predominants dels estats de la Unió Europea, frenant possibles aliances entre Grècia i altres països de la perifèria. La crisi del deute grec ha estat un repte al llarg dels darrers anys i la convulsa situació política del país hel·lè ha suposat un desafiament en el marc europeu. Alemanya sempre ha mantingut una posició determinada en referència a la qüestió grega, i ha potenciat l'austeritat enfront de polítiques expansives de reactivació econòmica. El lideratge alemany va ser especialment evident durant l'última etapa del conflicte grec, després de la victòria de Syriza a les eleccions gregues al principi del 2015. Malgrat la voluntat grega de potenciar una alternativa en l'àmbit europeu pel que fa a les polítiques econòmiques, el país hel·lè es va trobar amb l'oposició clara de la resta d'estats europeus, fet que va fer fracassar els seus plans.
El conflicte bèl·lic en diversos països del Pròxim Orient i del nord d'Àfrica va potenciar aquest 2015 l'arribada d'una onada de refugiats sense precedents a les costes europees amb l'objectiu definitiu d'arribar a Alemanya. La resposta europea al problema, de nou amb un lideratge preeminent alemany, va plantejar la distribució dels refugiats per quotes en els diferents països de la Unió Europea. Malgrat tot, la qüestió dels refugiats va resultar d'una gran complexitat, a causa de l'oposició de diversos estats, principalment situats a l'est de la Unió Europea, a l'hora d'acceptar quotes obligatòries imposades. Per això, el Govern alemany va plantejar la reducció de fons europeus a aquells estats que es neguessin a cooperar i acollir un cert nombre de refugiats.
Tenint en compte que Alemanya és l'estat que va rebre més sol·licituds d'asil, l'arribada d'aquest gran contingent de refugiats pot arribar a tenir unes importants conseqüències en l'àmbit polític, social i econòmic en el país. Moviments d'extrema dreta, com Pegida (Patriotes Europeus contra la Islamització d'Occident), van plantejar la deportació immediata de tots els refugiats acollits, i malgrat que han estat presents al llarg de diversos anys, la crisi immigratòria els va reforçar en el panorama polític, tot qüestionant les polítiques d'immigració de la cancellera alemanya Angela Merkel i del seu Govern, i el rol que ha de tenir la Unió Europea en aquest sentit.
Malgrat tot, pel que fa a l'economia, l'arribada d'un gran nombre de refugiats pot tenir efectes positius de cara al futur, ja que Alemanya té perspectives d'incrementar la seva activitat econòmica els propers anys. L'influx de demandants d'asil contribuirà a aquest increment, a causa del creixement de la massa laboral, tot i que inicialment suposa un increment de la despesa pública.
Els esforços per tal d'integrar aquestes persones a l'economia alemanya, combinats amb altres factors, va fer preveure un increment del PIB alemany de l'1,7%, a la vegada que el superàvit en la balança de pagaments va continuar creixent. Tot i això, la debilitat dels mercats emergents, com és el cas de la Xina, es va erigir com la principal causa del fre a la capacitat exportadora alemanya. Malgrat tot, les previsions van mostrar que la demanda interna suplirà aquest descens a grans trets. D'altra banda, malgrat l'increment de despesa pública que suposa l'arribada d'un gran flux de refugiats, Alemanya també va mantenir el superàvit --0,9% per al 2015 respecte al 0,3% del 2014-- pel que fa a la relació entre la despesa pública i els ingressos que es van generar. Això no obstant, altres esdeveniments interns, com el frau de les emissions de l'empresa Volkswagen, van significar un risc per a l'economia alemanya, tenint en compte que el sector de l'automòbil alemany és un dels motors del país, en el qual treballen de manera directa o indirecta un de cada set treballadors.