Les relacions entre Algèria i el Marroc van continuar marcades per la tensió. Tot i l'obertura temporal, al mes de febrer, de la frontera terrestre entre ambdós països per permetre el pas d'un comboi humanitari provinent del Regne Unit en direcció a Gaza, la frontera segueix tancada. Així, al mes de maig, el ministre algerià d'Afers Estrangers, Mourad Medelci, va rebutjar qualsevol tipus de mediació entre el seu país i el Marroc per a resoldre les disputes entre els dos estats. Les relacions entre Algèria i Egipte també van viure una crisi important arran de la fase classificatòria per al Mundial de Futbol del 2010. La tensió es va disparar al voltant dels partits que es van celebrar al Caire i Khartum el 12 i el 18 de novembre respec-tivament. Hi va haver un dur encreuament d'acusacions i desqualificacions i es van viure episodis de violència, per exemple contra interessos egipcis en diverses ciutats algerianes.
En l'àmbit econòmic, Algèria va intentar donar un nou impuls a les relacions amb els països àrabs. En aquest sentit es van eliminar aranzels, en el marc de la Zona Àrab de Lliure Comerç (ZALE), amb aquells països que apliquessin mesures semblants per als productes algerians. Pel que fa a la política energètica, va destacar, per una banda, l'anunci de la construcció, a partir del 2011, d'un gasoducte transsaharià entre Algèria, Níger i Nigèria i, per l'altra, el del president del Govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, de reforçar les relacions entre la Unió Europea i Algèria en el marc de la presidència espanyola de la UE durant el primer semestre del 2010, amb l'objectiu de tancar una associació energètica amb aquest país.
La vida política va estar marcada per la celebració d'eleccions presidencials el 9 d'abril. Aquests comicis van ser objecte del boicot de diferents forces de l'oposició que adduïen que no serien unes eleccions lliures i transparents. Els resultats van donar una àmplia victòria al president Abdelaziz Bouteflika, que va iniciar així el seu tercer mandat. La participació, segons dades oficials, va ser del 74,11%, però altres fonts, ja siguin de representants de l'oposició com d'experts internacionals, van posar en dubte la credibilitat d'aquestes xifres. Poc després de les eleccions van créixer les especulacions sobre la possibilitat que s'estigués creant un nou partit polític, anomenat Generació Lliure. Aquesta nova força política, sembla que en una fase avançada de preparació, estaria encapçalada per Saïd Bouteflika, germà del president, que es presentaria com el seu possible successor.
El terrorisme va continuar sacsejant el país. El 30 de juliol, 14 militars van morir i 7 més van resultar ferits en un atemptat a la província de Tipasa. Aquest atac, el que ha causat més morts des del 2008, va ser reivindicat per al-Qaida del Magrib Islàmic en un comunicat publicat a internet.