El terrorisme va seguir fent estralls en un país que ha estat el principal objectiu i base de reclutament de la branca magribina d’al-Qaida. El Govern algerià va multiplicar l’esforç en la lluita antiterrorista, especialment al sud del país i en coqaboració amb altres governs. No obstant això, no va poder evitar que un coqaborador en plena crisi de demència assassinés al febrer el cap de la policia algeriana i home clau de la política antiterrorista, Ali Tounsi. En paral·lel, el país va patir atacs menys convencionals contra els seus interessos com el boicot a diversos web algerians, que van perpetrar pirates informàtics nacionalistes marroquins i motivats pel suport que Algèria ofereix al Front Polisario.
En política internacional, els governs d’Espanya i d’Algèria van celebrar a Madrid la seva primera cimera bilateral en 3 anys després que al novembre Repsol i Gas Natural aconseguissin deixar enrere el contenciós que mantenien amb l’empresa estatal algeriana Sonatrach per la rescissió, al setembre del 2007, del contracte de les companyies espanyoles per a desenvolupar el projecte gasista de Gassi Touil. Durant la cimera, tots dos governs van defensar una solució per al contenciós del Sàhara. En un altre ordre de coses, l’any 2010 es va produir un procés de distensió amb Egipte, que van escenificar Bouteflika i Mubarak en la cimera de França i Àfrica celebrada al principi de juny a Niça.
En l’àmbit econòmic, cal destacar l’aprovació al maig del Pla Quinquennal d’Infraestructures 2010-14, que preveu una inversió de 212.000 milions d’euros. A l’agost, el consorci Medgaz, impulsor del gasoducte submarí construït entre Algèria i Espanya, va anunciar que la infraestructura estaria preparada per a operar l’últim trimestre de l’any, després d’iniciar les proves de gas a l’estació compressora de Beni Saf. D’altra banda, al setembre, la producció algeriana de cereals es va situar al voltant dels 45 milions de quintars, xifra que suposa una baixada d’un 27% respecte al mateix període de l’any anterior, fet que intensifica la dependència algeriana en matèria alimentària. En contrast, es va reduir la importació de medicaments i la despesa que les autoritats algerianes dediquen a la sanitat va créixer de manera notable, passant de l’escàs 3,96% del PIB del 1999 fins al 8% del 2010.
En matèria de drets humans, Amnistia Internacional va denunciar que cada any desenes de civils són víctimes d’homicidi a conseqüència de la violència política, principalment en atemptats amb explosius comesos per grups armats com la branca magribina d’al-Qaida.