A l’abril del 2014, Abdelaziz Bouteflika va ser escollit president per quart mandat consecutiu. Va recollir més del 80% dels vots i la participació ciutadana va superar, oficialment, el 50%. El seu principal adversari, Ali Benflis, només va aconseguir el suport del 12% dels electors. Els dos elements distintius d’aquest procés electoral van ser el pèssim estat de salut de Bouteflika, amb aparicions públiques molt comptades, i la irrupció del moviment de protesta Barakat (‘Prou!’), que va cridar al boicot electoral i que reclamava un règim democràtic i unes eleccions lliures i justes. Algunes d’aquestes protestes van ser durament reprimides per les forces de seguretat. En un gest inèdit, al final d’any, la policia algeriana es va manifestar per reclamar una millora de la seva situació laboral. Els manifestants van intentar entrar al palau de la Presidència, posant de manifest el seu malestar i el buit presidencial.
En l’àmbit econòmic va destacar la incapacitat d’Algèria per a treure partit de la crisi d’Ucraïna i de la necessitat europea de diversificació de subministradors. L’exportació d’hidrocarburs va registrar un retrocés aquest 2014 d’un 9% en volum i un 12% en valor. La balança de pagaments també va registrar un dèficit de 470 milions de dòlars. Això va generar dubtes sobre l’estratègia d’inversió d’Algèria per a aprofitar les seves reserves energètiques i sobre l’efecte que una eventual baixada dels preus de l’energia podria provocar en l’estabilitat pressupostària del país.
Malgrat la salut delicada del president, Algèria va rebre importants delegacions internacionals. Les més rellevants van ser les visites del secretari d’estat nord-americà i del president egipci, Abd al-Fatà al-Sissí, que va escollir Algèria com el seu primer viatge oficial des que va arribar al poder. Aquesta elecció va respondre al fet que Algèria és un actor clau en temes de seguretat a la zona, d’una banda per la situació política a Líbia i de l’altra perquè té com a prioritat la lluita contra el terrorisme al Magrib i el Sahel. Respecte a la situació a Líbia, Alger va ordenar el desplegament de tropes a la frontera amb aquest país per contenir les possibles amenaces terroristes que es puguin produir. Pel que fa a la lluita terrorista, al final de setembre es va produir la decapitació del turista francès Hervé Gourdel a la Cabília. Aquest assassinat, reivindicat pel grup Soldats del Califat, una escissió d’Al-Qaida afiliada a l’Estat Islàmic, va confirmar que el problema del terrorisme no és un tema de control de fronteres sinó també una qüestió de seguretat interna.