La planta de gas natural d’In Salah (Algèria) va patir un atemptat que no va causar víctimes mortals
© Mena Forum
Un any més, Algèria va viure pendent de la salut del president, Abdelaziz Bouteflika, i de les especulacions sobre la seva successió. Tanmateix, la naturalesa del règim algerià ha fet que les lluites de poder no aflorin plenament a la llum pública. Els processos polítics formals es van mantenir en una certa normalitat, fins al punt que es va aprovar una reforma constitucional amb un ampli suport del Parlament (499 vots a favor, 2 en contra i 16 abstencions). La promesa de revisió constitucional va fer-se l’any 2011 en un context marcat per la Primavera Àrab, i tot i que alguns mitjans van parlar de la "nova Constitució" el text que va entrar en vigor el 6 de març va ser una revisió de l’anterior. De fet, conté poques novetats, entre les quals cal destacar la reintroducció de la limitació de mandats presidencials, la prohibició a ciutadans amb doble nacionalitat d’ocupar algunes posicions oficials, el reconeixement de l’amazic com a llengua oficial (tot i que l’àrab es manté com la llengua de l’Estat) i la regulació de la llibertat de premsa.
El control i la reforma de les forces de seguretat és un dels àmbits en què va prosseguir l’enfrontament entre diferents faccions del poder. L’any 2016 es va dissoldre l’anterior agència d’intel·ligència, la totpoderosa DRS, i va ser substituïda per una nova estructura (DSS), al capdavant de la qual va situar-se Athmane Tartag, general retirat i anterior conseller de Seguretat de Bouteflika.
L’amenaça terrorista va mantenir ocupades les forces de seguretat algerianes. El 18 de març es va produir un atac contra la planta de gas natural d’In Salah, on operen conjuntament la companyia algeriana Sonatrach amb British Petroleum i la noruega Statoil. Malgrat que no hi va haver víctimes, les companyies internacionals van retirar temporalment els seus treballadors d’aquesta planta. Durant tot l’any es van produir diferents operacions antiterroristes i, segons informacions oficials, només durant el primer semestre ja s’havien "neutralitzat" 149 possibles terroristes.
En política exterior, es va produir un acostament d’Algèria cap a l’Iran, i, per tant, un distanciament amb l’Aràbia Saudita i els Emirats. El Govern d’Algèria va decidir no participar en la coalició àrab al Iemen i, al mes de març, va sumar-se al rebuig del Líban, Síria i l’Iraq de considerar Hezbol·là una organització terrorista. Líbia també es va aproximar a Egipte, coincidint amb la crisi bilateral entre el Caire i la monarquia saudita del final del 2016.
Una de les principals preocupacions del Govern algerià va continuar sent el preu baix del petroli i el gas natural. El fet que el pressupost de l’Estat depengui en bona mesura de les rendes del petroli comporta que el dèficit públic estigui disparat (l’any 2015 va arribar al 15% i s’espera que l’any 2016 superi aquesta xifra) i, per tant, que el país estigui consumint les seves reserves de divises. Per tot plegat, Algèria es va significar en el marc de l’OPEP com un dels països més favorables a emprendre polítiques que n’augmentin el preu, fins i tot si implica reduir-ne la producció.