Impost sobre les begudes ensucrades
L’Agència Tributària de Catalunya va començar a recaptar l’impost sobre begudes ensucrades
© European Union / François Walschaerts
Després de mesos de debat, al mes de maig va entrar en vigor la Llei de mesures fiscals, administratives, financeres i del sector públic, que fixa l’impost sobre begudes ensucrades, el qual es va aprovar al Parlament al mes de març i va entrar en vigor l’1 de maig. Aquest impost, que gestiona, inspecciona i recapta l’Agència Tributària de Catalunya, té per objecte gravar el consum d’aquestes begudes en tot el territori català, sigui quin sigui el seu lloc de fabricació.
Les begudes ensucrades són les que contenen edulcorants calòrics afegits, com el sucre, la mel, la fructosa, la sacarosa, el xarop de blat de moro, de nèctar o d’agave, entre d’altres. Quan el contingut de sucre de la beguda és d’entre 5 i 8 grams per cada 100 mil·lilitres, el tipus de gravamen és de 0,08 euros per litre, mentre que si la quantitat de sucre és superior als 8 grams per 100 mil·lilitres, la càrrega és de 0,12 euros per litre.
Qualsevol beguda que porti sucres afegits, tant si són els típics refrescos, com si són sucs de fruita, begudes energètiques, te, cafè, llet o begudes vegetals, estan subjectes a la llei. Això no obstant, la llei marca que, per a l’aplicació d’aquest tipus de gravamen, s’ha de considerar el total d’edulcorants calòrics de la beguda, excepte si es tracta de begudes elaborades a partir de sucs de fruita o de verdura naturals, concentrats o reconstituïts, o llur combinació, i de llets o begudes vegetals alternatives de les llets, en què s’ha d’aplicar el tipus de gravamen considerant només el contingut d’edulcorants calòrics efectivament afegits.
Cal destacar que els iogurts bevibles, les llets fermentades bevibles, els productes per a ús mèdic i les begudes alcohòliques queden fora de la llei.
Finalment, és important situar l’esmentat impost com a resposta a l’informe publicat l’any 2016 per l’Organització Mundial de la Salut, en el qual s’insta a prendre mesures per tal de reduir el consum de begudes ensucrades i, per tant, reduir-ne els efectes nocius sobre la salut. Existeix una evidència sòlida en relació amb l’eficàcia dels impostos per reduir el consum d’aliments i begudes ensucrades; per tant, aquesta mesura pot ser una bona eina que contribueixi a controlar l’actual epidèmia d’obesitat.
L’oli de palma en el punt de mira
Els productes altament processats, com la brioixeria, les galetes, les patates xips, etc. són els que més oli de palma contenen
© Valentino Gesmundo
L’oli de palma va protagonitzar moltes notícies a la premsa al llarg de l’any, amb aportacions que van ser, sobretot, molt crítiques amb el seu consum i, sovint, alarmistes.
L’origen del debat va ser la nova legislació, que obliga a especificar, en l’etiquetatge, el tipus d’oli utilitzat en el producte, en lloc de la denominació genèrica olivegetal. Així mateix, un informe de l’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària va alertar del risc per a la salut (augment del risc de determinats tipus de càncer) d’alguns compostos que poden aparèixer en alguns olis vegetals quan es processen, en especial el de palma.
En primer lloc, és necessari explicar que l’oli de palma és un oli comestible que s’extreu de la polpa del fruit de la palma africana (Elaeis guineensis) i també, encara que en menys quantitat, de la palma americana (Elaeis oleifera) i de la palma maripa (Attalea maripa). A diferència de la majoria d’olis vegetals, gairebé la meitat de la seva composició són greixos saturats (principalment àcid palmític), la qual cosa li atorga unes propietats peculiars que el fan molt preuat per la indústria alimentària, juntament amb el seu preu baix: és semisòlid a temperatura ambient, molt estable, té una textura sedosa i untuosa i no emet olor. Els productes que habitualment en contenen són precisament els altament processats, com els plats precuinats, la brioixeria, les galetes, els gelats, les salses, les margarines, les patates xips i similars, etc.
En segon lloc, aquesta mateixa composició nutricional, tan útil per a la indústria alimentària, és també la causant dels efectes perjudicials per a la salut, en especial en l’àmbit metabòlic i cardiovascular. Així, doncs, l’elevat contingut en àcid palmític, juntament amb els compostos indesitjables generats durant el procés de refinació de l’oli de palma, el converteix en un tipus de greix molt poc recomanable per a la salut. Per aquest motiu, i segurament també per mantenir una bona imatge, alguns fabricants i distribuïdors van decidir eliminar-lo dels seus productes.
Finalment, però no menys important, cal esmentar les implicacions polítiques, mediambientals i socials de la seva producció. La manera com es va implantar el seu conreu i l’ús massiu que se’n fa estan generant greus problemes: desaparició de boscos tropicals, contaminació i explotació dels camperols. És per aquest motiu que al Parlament Europeu es va debatre una proposta de resolució sobre l’oli de palma i la desforestació de les selves tropicals.
Ous contaminats
A l’agost va saltar als mitjans la crisi dels ous contaminats amb fipronil, un pesticida per a combatre un paràsit –àcar vermell– que afecta especialment les gallines, a les quals pot transmetre malalties com la salmonel·losi o el còlera aviari. A la UE el seu ús està prohibit si els animals són per a consum humà o si se’n produeix algun aliment. Segons les investigacions, tots els ous contaminats provenien d’una granja holandesa i es van comercialitzar a set països: Alemanya, Bèlgica, Holanda, França, el Regne Unit, Suècia i Suïssa. La crisi va comportar la retirada de tots els ous provinents dels Països Baixos, i no va representar cap perjudici per a la salut de les persones.
Mesures per a reduir l’acrilamida en els aliments
Al mes de juliol, la Comissió Europea va aprovar un reglament sobre les mesures de mitigació i els nivells de referència d’acrilamida dels productes que arriben als consumidors, que entrarà en vigor la primavera de l’any 2018.
L’acrilamida és una substància química que es genera de manera natural en els aliments que contenen midó quan se sotmeten a altes temperatures i a poca humitat, per exemple durant el fregit, el torrat, el fornejat, el rostit i els processos industrials que compleixen aquestes premisses. En aquestes condicions, els sucres i l’amino-àcid asparagina, presents en molts aliments, reaccionen i es genera l’acrilamida, que enfosqueix l’aliment i en canvia el gust (el procés químic s’anomena reacció de Maillard). Els aliments en els quals es detecta l’acrilamida més habitualment són les patates fregides, les patates xips, el cafè, les galetes i els pastissos, el pa i la brioixeria, el pa torrat i els aliments infantils a base de cereals.
L’organisme absorbeix l’acrilamida, es distribueix per l’organisme i es metabolitza. En animals d’experimentació, l’exposició a l’acrilamida augmenta el risc de carcinogenicitat i genotoxicitat. Les proves en humans són limitades i inconsistents quant al risc de desenvolupar càncer amb l’exposició a aquesta substància a través de la dieta, malgrat que el 1994 l’Agència Internacional per a la Recerca del Càncer (IARC) ja va avaluar aquesta substància i la va classificar com a carcinogen probable per als éssers humans.
Sigui com sigui, la presència d’acrilamida als aliments és un perill potencial per a la salut; per tant, els intents de reduir aquest compost dels productes alimentaris venen de lluny. La Comissió Europea va adoptar diferents recomanacions els anys 2007 i 2010, en què instava els membres de la Unió Europea a dur a terme un seguiment de les concentracions d’acrilamida en productes alimentaris com les patates prefregides, les patates xips, el pa, els cereals per a esmorzar, el cafè, etc. A partir de la recopilació d’aquestes dades es van establir uns valors indicatius en diferents aliments i es va seguir treballant en estratègies de mitigació de l’acrilamida.
El Reglament que es va aprovar aquest any obliga les empreses a implementar un seguit de mesures per a disminuir el contingut d’acrilamida de patates fregides i aperitius a base de patata, pa, cereals per a esmorzar, galetes, magdalenes, brioixeria, cafè i aliments infantils a base de cereals, ja sigui seleccionant varietats amb una composició que no afavoreixi la formació d’acrilamida, escollint o disminuint determinats ingredients, controlant millor els tractaments tèrmics, etc. La norma també valora fixar unes concentracions màximes en diferents aliments.
En l’àmbit domèstic, com que els tractaments tèrmics que s’apliquen als aliments també generen acrilamida, se’n pot reduir el contingut amb el control del temps i les temperatures en fregir i torrant el pa o coent els aliments fins que el color sigui daurat i no marró, etc.
Es crea el Consell Català de l’Alimentació
El Govern de la Generalitat de Catalunya va aprovar la creació del Consell Català de l’Alimentació
© Generalitat de Catalunya
El Govern de la Generalitat de Catalunya va aprovar al mes de juliol la creació del Consell Català de l’Alimentació. Aquest òrgan, col-legiat i adscrit al Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, serà l’encarregat d’assessorar i de representar la participació institucional en matèria d’agroalimentació. Actuarà com a observatori, amb el principal objectiu d’analitzar i debatre els reptes socials, ambientals, empresarials i tecnològics als quals ha de fer front el sector de l’agricultura i l’alimentació catalanes, per tal que l’abordatge sigui participatiu, eficaç, equilibrat, sostenible i es faci amb previsió.
La voluntat del Consell Català de l’Alimentació és posar les bases d’una nova política alimentària basada en la producció local d’aliments i que involucra tots els agents de la cadena alimentària, per la qual cosa en formen part les organitzacions professionals agràries, les institucions, els col·legis professionals i les associacions l’activitat dels quals té relació amb l’alimentació a Catalunya.