El cap d'estat, José Eduardo dos Santos, va anunciar que les eleccions presidencials se celebrarien l'any 2010, una vegada que s'hagués reformat la Constitució. La formació de Dos Santos, el Moviment Popular per a l'Alliberament d'Angola (MPLA), domina el Parlament des de la independència de Portugal, el 1975. En les eleccions celebrades l'any 2008, les primeres des del 1992, l'MPLA va obtenir 191 dels 220 escons en joc. Dos Santos va enfortir les relacions amb Sud-àfrica arran de la visita del seu president, Jacob Zuma. Pel que fa als Estats Units, la comunicació va ser fluida, com va quedar de manifest en l'estada de la secretària d'estat, Hillary Clinton, a Luanda. En canvi, les relacions amb la República Democràtica del Congo es van deteriorar després que els dos governs es van acusar mútuament d'haver iniciat les expulsions de ciutadans del seu país. A Cabinda, les forces de seguretat van continuar perseguint, i fins i tot torturant --com va denunciar Amnistia Internacional--, els simpatitzants de l'independentista Fòrum Cabindès per al Diàleg (FCD), que no accepta l'acord de pau del 2006.
Després de cinc anys d'un creixement espectacular, de més del 10% anual, l'economia es va veure afectada per la crisi mundial, i el creixement va ser negatiu. Tanmateix, les exportacions de petroli i de diamants, i la reactivació de l'agricultura, abandonada durant decennis, garanteixen la continuïtat de les obres de reconstrucció del país, un motor econòmic. Angola és el primer productor de petroli de l'Àfrica subsahariana, amb 1,8 milions de barrils diaris, i un important productor de gas natural. La corrupció, endèmica segons Transparència Internacional, és un entrebanc per a les inversions.