Angola 2010

La celebració de la Copa d’Àfrica es va veure enfosquida per l’atac contra l’autobús en què viatjava la selecció de Togo al seu pas per Cabinda, al principi de gener. L’atac, en què van morir dues persones de la delegació togolesa, se’l va atribuir una de les faccions del Front d’Alliberament de l’Enclavament de Cabinda (FLEC), que reclama la independència d’aquest territori ric en petroli. En senyal de dol, la selecció de Togo es va retirar del campionat, celebrat en uns estadis construïts per empreses xineses. Uns quants dies després, el Parlament va aprovar la nova Constitució, que reforça els poders del cap d’estat i crea el càrrec de vicepresident i n’elimina el de cap de govern. En la votació no va participar el principal partit opositor, la Unió Nacional per a la Independència Total d’Angola (UNITA). Amb la nova Constitució, el president haurà de ser elegit pel Parlament i no per sufragi universal com es feia fins ara. Per tant, no se celebraran les eleccions presidencials, reclamades per l’oposició. La primera i única consulta presidencial es va celebrar l’any 1992, quan José Eduardo dos Santos, del Moviment Popular d’Alliberament d’Angola (MPLA), va derrotar el candidat de la UNITA, Jonas Savimbi. En el poder des del 1979, Dos Santos impulsa la diversificació econòmica, per tal de dependre menys del petroli. Angola és el primer productor de petroli de l’Àfrica subsahariana, amb 2 milions de barrils al dia. Els darrers anys, el país manté un creixement espectacular, de més del 7% l’any 2010, per les inversions en els hidrocarburs i en els serveis i l’obra pública (rehabilitació de línies de ferrocarril, carreteres, hospitals, escoles).