En uns fets sense precedents a Angola, uns quants centenars de joves es van manifestar al centre de Luanda per protestar contra la corrupció dels dirigents i demanar la dimissió del president José Eduardo dos Santos, en el poder des del 1979. Els joves, convocats mitjançant les xarxes socials, es van manifestar per primera vegada al març, i van repetir les protestes quasi cada mes. La policia va detenir un grapat de manifestants, condemnats a penes d’entre trenta i quaranta-cinc dies de presó. Les protestes confirmen el malestar del jovent urbà, que viu en la ciutat més cara del món i que veu la seva promoció travada per unes elits en bona part corruptes. Amb la reforma constitucional de l’any 2010, les eleccions legislatives, previstes per al 2012, són un mer tràmit per a Dos Santos, ja que el president, l’elegirà el Parlament i la seva formació, el Moviment Popular per a l’Alliberament d’Angola (MPLA), gaudeix d’una àmplia majoria parlamentària. L’oposició no disposa de líders ni de capacitat perquè pugui desafiar l’hegemonia del MPLA, en el poder des de la independència de Portugal, el 1975. La frenètica activitat que generen les obres de reconstrucció i les inversions, quantioses en serveis, agricultura i hidrocarburs, és un aval per a Dos Santos, en formar-se una petita burgesia que pot fer negocis i que, per això, el defèn. Angola manté un creixement sostingut de més del 10% anual. Per contra, la bonança econòmica no acaba d’arribar a les zones rurals, amb poblacions que presenten uns dels pitjors paràmetres socials de l’Àfrica. Angola produeix 2 milions de barrils de petroli diaris.