Les perllongades absències del president José Eduardo dos Santos, en el poder des del 1979, van suscitar tota mena de rumors sobre el seu estat de salut i la seva successió. Dos Santos va romandre fora d’Angola en una ocasió dos mesos seguits i en una altra, tot un mes, al novembre. La televisió pública portuguesa va informar que en la darrera ocasió havia estat internat en una clínica oncològica de Barcelona, una notícia que va desmentir el Govern angolès, que va dir que es tractava d’un viatge privat. Entre els possibles millors successors de Dos Santos hi ha Manuel Vicente, nomenat fa un any vicepresident de la República, i també el fill del president, José Filomeno de Sousa, conegut com Zenú , que gestiona el Fons Sobirà d’Angola, creat l’any 2012, per a gestionar els diners procedents del petroli. Tanmateix, el successor hauria de tenir el suport del Moviment Popular per a l’Alliberament d’Angola (MPLA), el partit que és al poder des de la independència de Portugal (1975), el qual és possible que no vegi amb bons ulls ni que es promocioni ni un ni l’altre.
Les crítiques a la corrupció i als excessos policials van arribar al carrer, on es van convocar algunes manifestacions minoritàries. Els manifestants i la premsa crítica, assetjada pel Govern, van denunciar que la policia havia matat un militant d’un petit partit de l’oposició, Manuel Ganga, i dos excombatents. En el cas d’aquests últims, desapareguts el 2012, el Govern va haver de reconèixer els fets i donar els noms dels membres de la policia política que els van segrestar i després afusellar. Angola, una de les economies emergents a l’Àfrica, va mantenir un creixement del 8% anual, amb el petroli i els diamants com a principals productes d’exportació.