La repressió de la llibertat d’expressió i de qualsevol intent de criticar el règim va continuar al llarg del 2013. Nombrosos ciutadans van ser detinguts i empresonats, acusats d’espionatge a favor de l’Iran, perquè les tensions entre la comunitat xiïta, un 15% de la població, i la sunnita van augmentar, especialment a la regió de Qatif, on viuen la majoria de xiïtes, des que l’Aràbia Saudita va desplegar tropes a Bahrain per sufocar l’aixecament de la població. També hi van haver detencions i presó per demanar reformes polítiques. Al març dos activistes van ser detinguts acusats de crear una organització il·legal i de rebel·lar-se contra l’autoritat del rei i, al final de juny, Abd al-Karim al-Khàdir, líder de l’Associació Saudita de Drets Civils i Polítics –creada l’any 2009 per un grup d’advocats i acadèmics per tal de reformar el sistema legal del país–, la més important de l’Aràbia Saudita, va ser sentenciat a vuit anys de presó per induir a la sedició. Al final de juny, un tribunal saudita va condemnar diversos ciberactivistes a penes d’entre cinc i deu anys de presó per incitar la protesta a través de Facebook mitjançant missatges de suport al religiós xiïta Tawfiq al-Àmir, el qual va ser empresonat al febrer del 2011 per demanar una monarquia constitucional. Al final de juliol, un altre ciberactivista, Ràif Badawí, cofundador del lloc d’internet Free Saudi Liberals, va ser sentenciat a set anys de presó i a 600 cops de fuet per demanar la liberalització religiosa.
Paral·lelament, el Govern va modificar algunes lleis per reduir el creixent descontentament de la població. Fins aquest moment, les lleis determinaven que la violència contra les dones i els infants era un tema privat, però al final d’agost es va aprovar la prohibició de l’abús sexual, tant en l’àmbit laboral com en el domèstic, amb penes de fins un any de presó. Al principi de setembre també va aprovar que les dones estrangeres amb fills saudites puguin accedir a la residència permanent, perquè fins ara, aquestes dones, divorciades o vídues, podien ser forçades a abandonar el país sense dret a emportar-se els seus fills. Malgrat aquestes mesures, les polítiques conservadores també van ser presents, i al final de setembre, el clergue Sàlih al-Luhaidan va afirmar que les dones que conduïen s’arriscaven a fer mal als seus ovaris i a tenir fills amb problemes clínics. Aquesta declaració es va fer quan nombroses activistes organitzaven una campanya pel dret de les dones a conduir, actualment prohibit.
Els problemes de seguretat a la frontera comuna amb el Iemen van augmentar. A l’abril es va conèixer que s’estava construint un gran mur defensiu de 1.800 km a la frontera compartida amb un país on creix la inestabilitat i des d’on milers de persones, emigrants irregulars i també traficants de drogues i armes entren a l’Aràbia Saudita.
A mitjan agost, després del cop d’estat a Egipte, les autoritats saudites van declarar el seu suport als nous líders, i van afirmar que estaven disposats a incrementar el seu ajut si els països occidentals el reduïen com a mesura de pressió contra el nou règim.