El dia 23 de gener va morir el rei Abdul·là, possiblement a 90 anys. Va ser reemplaçat pel seu germanastre Salman, de 78 anys. A l'abril, Salman va nomenar príncep hereu el seu nebot, el ministre de l'Interior, Muhàmmad bin Nàyif, de 56 anys.
En aquest context de canvi, una onada d'atemptats va colpejar el país. Al mes de maig, dos atacs suïcides contra mesquites xiïtes a la Província Oriental del país van causar la mort d'almenys 25 persones. L'atemptat va ser reivindicat per un grup islamista extremista sunnita. L'agència estatal de notícies va anunciar al principi del mes d'agost que un atac suïcida havia matat almenys 15 persones en una mesquita a la regió d'Asir; l'Estat Islàmic de l'Iraq i el Llevant (EI) va reclamar-ne l'autoria. Les forces de seguretat havien arrestat uns dies abans 400 persones sospitoses d'estar involucrades en els atacs terroristes.
La persecució de les llibertats es va mantenir a l'interior del país. Al principi de gener, Amnistia Internacional i Reporters sense Fronteres van denunciar la condemna --1.000 cops de fuet, a raó de 50 cada setmana, i 10 anys de presó-- contra un bloguer independent, Ràif Badawí, que havia estat condemnat l'any 2014 per cibercrim i insults a l'islam. En diverses ocasions al llarg de l'any el càstig corporal va haver de posposar-se per la dèbil salut de Badawí. A mitjan octubre, un tribunal saudita va condemnar a penes de presó Abd al-Rahman al-Hamid i Abdelaziz al-Sinedi, dos coneguts polítics i activistes pels drets humans.
En política exterior, al març el Govern saudita i altres països àrabs del golf Pèrsic van iniciar una ofensiva d'atacs aeris primer i tropes de terra després contra els rebels houthis (xiïtes) al Iemen, que van prendre el poder al principi d'any. Un atac saudita, al final de setembre, va provocar la mort de 150 persones que celebraven dos casaments, i al principi d'octubre un altre atac va causar la mort de 23 persones més a la província de Dhamar. En aquest marc, no va prosperar la proposta presentada pels Països Baixos al Consell de Seguretat de l'ONU per tal d'investigar la conducta saudita a la guerra del Iemen. Tampoc va prosperar, per l'opinió desfavorable dels saudites i els houthis, la proposta del Consell de Drets Humans de les Nacions Unides per investigar de manera independent els abusos contra els drets humans al Iemen. Segons les Nacions Unides, més de 2.000 civils haurien mort i 21 milions de persones --el 80% de la població-- necessitarien ajuda humanitària.
L'altre tema de política exterior va ser la tensió amb l'Iran. Al començament de setembre, després d'una trobada amb el president americà Barack Obama, el rei Salman va anunciar que donava suport a l'acord nuclear amb l'Iran, i així posava punt final als desacords sobre aquest tema dels darrers mesos. Paral·lelament, l'Administració nord-americana va acordar la venda d'armes a l'Aràbia Saudita per ajudar en la lluita contra l'EI, l'enemic comú. No obstant això, la tensió entre l'Aràbia Saudita i l'Iran es va mantenir respecte a la guerra de Síria, on els primers donen suport als grups rebels islamistes que s'oposen al Govern de Baixar al-Assad. La tragèdia de la Meca encara va debilitar més les relacions bilaterals quan, al final de setembre, més de 700 pelegrins musulmans van morir i més de 800 van resultar ferits, entre ells centenars de pakistanesos i iranians, en una estampida produïda per l'aglomeració i el pànic. Molts països van criticar la poca eficiència saudita en gestionar el pelegrinatge anual al lloc sant de l'islam. També va ser notícia, dues setmanes abans, un altre accident a la Meca, en què van morir 107 persones en caure una grua que estava fent unes obres a les torres de la Gran Mesquita.