Al gener va esclatar una greu crisi bilateral amb l’Iran quan l’Aràbia Saudita va trencar-hi relacions diplomàtiques després que una multitud ataqués l’ambaixada saudita a Teheran en protesta per l’execució del clergue xiïta Nimr Bàkir al-Nimr. Aquest fet es va emmarcar en la pugna dels dos països per l’hegemonia regional. D’altra banda, l’Aràbia Saudita va continuar enfortint les seves aliances i, al febrer, va anunciar la creació d’una coalició de 34 països islàmics per a combatre el terrorisme, que tindrà el seu centre d’operacions a Riad, la capital saudita. A més, al març, es va complir el primer any de la guerra saudita al Iemen.
En el terreny econòmic, al setembre l’Agència Internacional de l’Energia (AIE) va anunciar que l’Aràbia Saudita havia recuperat la primera posició en el rànquing de productors mundials de petroli, desbancant els Estats Units, que era el primer productor des del 2014. L’AIE va assenyalar que el país havia perseguit una estratègia de defensa de la quota de mercat, a costa de rebaixar el preu del producte. En aquest sentit, Rússia i l’Aràbia Saudita, els principals productors mundials de petroli (21% del total), van acordar, a la cimera del G-20 al setembre, cooperar per a estabilitzar els preus del cru.
En política interna, a l’abril, el Govern va aprovar un pla de reformes a llarg termini per a diversificar l’economia del país i fer-la menys dependent del petroli. El pla preveu reformes internes per tal d’aconseguir més austeritat fiscal, la lluita contra la corrupció, la reducció de les subvencions públiques, l’obertura a la inversió estrangera, la diversificació de l’economia, el desenvolupament d’una indústria militar autòctona i l’augment de les exportacions no petrolieres, així com l’increment del turisme religiós a la Meca. L’ambiciós pla es finançarà amb un gran fons d’inversió sobirà que es constituirà a partir de la sortida a borsa de l’empresa petroliera estatal Aramco i la venda d’un 5% de les seves accions. Aquest fons serà el més gran del món i controlarà més del 10% de la capacitat inversora mundial.
A l’octubre, diverses organitzacions de drets humans van donar a conèixer que, des de l’arribada al tron de Salman bin Abd al-Aziz, el 2015, s’han disparat les execucions, que han passat de 88 el 2014 a 158 el 2015. De fet, segons Human Rights Watch, al final de juliol les autoritats saudites ja havien aplicat la pena de mort a 108 persones des de l’inici del 2016.