El rei saudita Salman, al juny, va nomenar successor el seu fill Muhàmmad bin Salman, que fins al moment ocupava la cartera de Defensa (Muhàmmad bin Salman conversant a la Casa Blanca amb el president nord-americà Donald Trump, 14 de març de 2017)
© The White House
Els drets civils i les llibertats públiques es van continuar deteriorant al país. Al febrer, el Gulf Center for Human Rights va anunciar l’alliberament de l’activista saudita Àhmad al-Mxikhs, però no la d’Issan Kuixak. Tots dos van ser empresonats per penjar una fotografia a les xarxes socials mostrant una escena de la Nativitat, el dia de Nadal del 2016, i per compartir a Twitter informes occidentals sobre l’Aràbia Saudita.
La situació dels immigrants que treballen a l’Aràbia Saudita també va empitjorar al llarg de l’any i, segons les informacions, al febrer, 40.000 treballadors pakistanesos van ser deportats acusats de diversos delictes, com la vinculació a grups extremistes. Durant aquest mes, uns 80 pakistanesos també van ser empresonats acusats d’amenaçar la seguretat nacional. Les autoritats saudites, però, van anunciar que els immigrants indocumentats que havien estat deportats podien tornar al país gràcies a una amnistia de tres mesos de durada, tot i que la restricció a la immigració es va tornar a reproduir a l’estiu.
Un tema en què es va apreciar un cert progrés va ser en la condició de les dones. A mitjan març, el governador de la regió de Qasim, Fayssal bin Mixal Al Saüd, va establir un Consell de les Noies de Qasim per representar els interessos de les dones, que tanmateix van quedar excloses de la cerimònia d’inauguració. D’altra banda, a l’octubre, el Govern va aprovar que les dones podrien conduir cotxes a partir del 2018.
La seguretat va ser una altra preocupació per a les autoritats. Al gener dos homes van fer detonar els seus explosius a la ciutat de Jiddah, atemptat reivindicat per l’Estat Islàmic, mentre que la guerra que lliura l’Aràbia Saudita contra els rebels houthis del Iemen també va afectar la vida interna del país. Al final de gener, dos mariners saudites van morir prop de la costa iemenita de Hudayda en un atac protagonitzat per aquesta milícia iemenita. Al novembre, les autoritats van afirmar la intercepció d’un míssil llançat pels houthis contra l’aeroport de la capital, Riad. Aquests fets, i la política exterior del país, van comportar l’increment de la despesa saudita en defensa, com ho demostren els més de 100.000 milions de dòlars en nous contractes amb empreses nord-americanes o l’acord comercial signat al març amb la Xina per tal d’obrir una fàbrica d’avions no tripulats en cooperació amb la Corporació Xinesa de Tecnologia i Ciència Aeroespacial.
En política exterior, a més del Iemen, l’Aràbia Saudita també va mantenir una constant tensió amb l’Iran i va continuar implicada en la guerra de Síria. Al juny, va trencar relacions diplomàtiques amb Qatar i va liderar un bloqueig terrestre, marítim i aeri d’alguns països àrabs contra aquest estat, en un intent de tallar el que les autoritats saudites consideren lligams amb el terrorisme i amb l’Iran.
Aquesta nova política molt més intervencionista en els afers regionals no va ser aliena al fet que el rei Salman, al juny, va nomenar successor el seu fill Muhàmmad bin Salman, que fins aquell moment ocupava la cartera de Defensa. Una de les mesures que el jove príncep hereu va emprendre, al novembre, va ser una purga que va afectar nombrosos membres de la família reial i càrrecs governamentals, acusats de corrupció, una decisió que li va permetre controlar cada vegada més espais de poder.