El Govern de Cristina Fernández va aprovar al començament de l'any un pla de contingència per fer front als efectes de la crisi financera internacional i també a la davallada dels preus internacionals de les primeres matèries que exporta l'Argentina. Dotat amb una xifra propera als 4.000 milions de dòlars, el pla preveia finançar inversions per a millorar la competitivitat, impulsar el consum intern i promoure les exportacions. D'altra banda, les finances públiques van estar sotmeses a dos pols de tensió difícils d'equilibrar, ja que, per un cantó, hi havia una previsible caiguda en la recaptació i, per l'altre, un ajustat calendari de pagaments del deute. El Govern argentí va proposar un intercanvi de títols del deute per a allargar els terminis a uns nous tipus d'interès, cosa que obtingué d'una part dels creditors i li va permetre alleugerir les pressions de les despeses financeres i evitar el fantasma d'una crisi de pagaments com la que el país va patir al principi de la dècada. D'aquesta manera, només va quedar per resoldre el deute impagat amb una altra part dels creditors per poder tornar a accedir de nou al crèdit internacional.
Quant a la reforma impositiva a les exportacions agrícoles, que havia provocat un gran conflicte amb els productors agraris durant bona part del'any 2008, hi va haver moments crítics entre els mesos de març i abril, quan s'havia de debatre al Parlament el repartiment dels fons extraordinaris recaptats. La solució final adoptada en les assignacions --el 70% a disposició del Govern federal i el 30% destinat als governs provincials i municipals-- va satisfer la majoria dels grups polítics i va servir, de passada, per a neutralitzar les demandes dels productors d'abaixar el tipus impositiu. Amb tot, el Govern no va poder esquivar els efectes globals de la crisi econòmica i al final de l'any les previsions van indicar una caiguda del PIB del 2,5%.
Precisament, per estalviar-se un desgast polític més gran en temps de crisi, el Govern va proposar avançar al juny les eleccions legislatives previstes per al mes d'octubre. L'oposició va acusar-lo de voler prendre avantatge amb el canvi de dates, però finalment el Govern va aconseguir l'aprovació gràcies a la majoria parlamentària que li donava suport en aquell moment.
L'1 d'abril va morir Raúl Alfonsín, el primer president que va tenir l'Argentina després de la transició a la democràcia al final dels anys vuitanta. Encara que ja feia uns quants anys que havia deixat la política activa, Alfonsín era considerat un referent polític de primera línia, tant per la gent del seu partit (UCR) com per la resta de la classe política, a més d'un símbol d'honestedat per a tota la societat.
Les eleccions legislatives del 28 de juny van ser molt competides i els resultats van suposar un gir inesperat per al peronisme en el poder, ja que va perdre la majoria a les dues cambres. La primera reacció va ser la renúncia de Néstor Kirchner com a president dels peronistes, i després es va produir un gran relleu ministerial per apuntalar el Govern i frenar també les dimissions en cadena en el seu gabinet. Més endavant, al llarg de l'estiu, per evitar una crisi de governabilitat que es podia prolongar fins a les eleccions presidencials del 2011, la presidenta va convocar els diferents grups polítics a un gran debat nacional i a una àmplia negociació, capgirant totalment l'estil de govern personalista i de gran concentració de poder que havia iniciat Néstor Kirchner i que havia seguit en gran part la mateixa Cristina Fernández.
Respecte a la política exterior, Cristina Fernández va continuar amb el procés de relativa obertura per tal de superar l'aïllament propiciat durant el Govern del seu marit. Una mostra va ser la participació de l'Argentina en les reunions convocades al voltant de la crisi mundial entre el conjunt de països coneguts com el G-20. També va seguir mantenint una política de diversificació i normalització amb tots els països, encara que marcant un perfil propi. En aquest sentit, al començament d'any la presidenta va viatjar a Cuba i després va visitar Veneçuela on es va entrevistar amb Hugo Chávez.