
Cristina Fernández va assumir a l’octubre el seu segon mandat com a presidenta de l’Argentina
© Presidencia de la Nación Argentina
Les eleccions generals van ocupar gran part de l’agenda política de l’any perquè, a banda del procés intern d’elecció dels candidats que fan els partits polítics, la legislació argentina obliga a fer unes primàries simultànies entre tots els candidats a ser president. D’aquesta manera el procés electoral es va allargar des del començament d’any fins a les generals del 23 d’octubre, passant per les primàries del 14 d’agost. En aquest context, la presidenta, Cristina Fernández, que feia poc havia quedat vídua per la mort de Néstor Kirchner, va mantenir la incògnita sobre la seva candidatura fins al final de juny, quan va considerar que tenia prou suports entre les files de l’oficialisme kirchnerista i els seus aliats peronistes per a garantir la reelecció. Així es va confirmar en les primàries de l’agost, quan va quedar en primera posició, seguida de lluny pel candidat de la Unió Cívica Radical (UCR), Ricardo Alfonsín, el socialista Hermes Binner i els dos candidats del peronisme dissident, Duhalde i Rodríguez Saá. En les eleccions presidencials de l’octubre, la victòria de Cristina Fernández va ser més contundent (53,96% dels vots), però la sorpresa va ser la caiguda d’Alfonsín al tercer lloc (11,15%), mentre que Binner va quedar segon (16,87%). Els resultats de les eleccions legislatives també van ser molt favorables a l’agrupació política de la presidenta, el Front per a la Victòria, que va obtenir gairebé el triple de diputats que la UCR i el doble de senadors. Finalment, en les eleccions a governadors la victòria de l’oficialisme i els seus aliats va ser aclaparadora, controlant a partir de llavors 19 de les 23 províncies.
Amb aquest suport massiu la presidenta, Cristina Fernández, va encetar una etapa de govern que estarà marcada per la gran quantitat de poder acumulat en tots els àmbits, però a la vegada haurà de fer front al repte de mantenir els equilibris dins d’una coalició d’interessos tan àmplia i transversal. Un altre repte és la reorganització de l’oposició, començant per la UCR i els sectors peronistes dissidents, fins als grups polítics més a l’esquerra, que podrien quedar en un nivell testimonial.
En l’àmbit dels drets humans i la recuperació de la memòria de la dictadura, el 26 d’octubre, després de dos anys, es va dictar sentència en el judici contra els inculpats per les tortures i els crims comesos a l’Escola Superior de Mecànica de l’Armada (ESMA), que finalment van ser condemnats a cadena perpètua.
El creixement del PIB es va acostar al 8%, gràcies a l’evolució favorable de les exportacions de productes agropecuaris i altres matèries primeres, així com al manteniment d’uns nivells elevats de consum intern, tant públic com privat. En aquest darrer aspecte va ser molt important la política econòmica expansiva que va seguir el Govern, que va estendre els programes de protecció social a les famílies i també va mantenir els subsidis en una àmplia gama de serveis (gas, electricitat, transport públic). Igualment van ser importants els increments de la producció industrial i les inversions de les empreses en renovació de planta i maquinària. Malgrat la bonança, alguns indicadors (elevada inflació i caiguda del superàvit fiscal) van mostrar símptomes que no serà fàcil sostenir el creixement econòmic en les mateixes condicions, sobretot si la crisi global persisteix. En aquest sentit, la manca de confiança dels estalviadors en la moneda nacional va significar continuar la fuita de capitals cap al dòlar.
Finalment, al mes de juny es va conèixer un afer de corrupció que va esquitxar les Madres de Plaza de Mayo, una organització pionera en la lluita contra la dictadura i en la defensa dels drets humans, que capta importants subvencions públiques per al seu funcionament. Encara que no es van determinar responsabilitats directes entre les seves integrants, el gerent encausat per enriquiment il·lícit i blanqueig de capitals és un fill adoptat per Hebe de Bonafini, fundadora i dirigent de l’organització.