Després de guanyar les eleccions de l'any anterior amb un ampli suport, la presidenta, Cristina Fernández, va començar el nou mandat reforçant el caràcter personalista del seu estil de govern. Però al principi d'any va haver de fer front a un càncer que la va tenir retirada del càrrec durant un mes, situació que va fer trontollar els esquemes del poder, molt concentrat per sobre d'una bigarrada coalició de diferents tendències, i van ressorgir els moviments entre els líders de l'oficialisme davant una previsible successió. Finalment, Fernández va poder seguir presidint el Govern i continuà desplegant una política intervencionista, molt centrada en el control dels recursos i de la informació, a més de l'augment de l'afirmació nacionalista.
Amb aquestes premisses, enmig d'una crisi energètica agreujada per la manca de confiança i enteniment amb els operadors estrangers, el Govern va decretar la intervenció estatal de la petroliera YPF i va expropiar la part del capital que tenia en mans la companyia espanyola REPSOL, que va denunciar la maniobra i va portar al Govern argentí als tribunals internacionals d'arbitratge per demanar una indemnització. També es van alterar les relacions bilaterals, perquè el Govern espanyol es va queixar i va mostrar preocupació pel futur d'altres empreses espanyoles instal·lades a l'Argentina.
Un altre tema en el qual el Govern argentí va apujar el to del discurs nacionalista va ser en la reclamació de la sobirania de les illes Malvines, just quan feia trenta anys de la invasió argentina fallida i de la derrota en la confrontació contra la Gran Bretanya.
Mentrestant, la situació social interna es va anar complicant, perquè el Govern ha perdut gran part de la capacitat de redistribució, la inflació cada vegada està més descontrolada i el crèdit al consum s'ha frenat per la disminució de les expectatives. El Govern central va haver de frenar l'escalada dels salaris, aguantant, fins i tot, un pols amb col·lectius molt poderosos com els militars i els policies; i en les províncies, els governadors van començar a retallar inversions, despeses i salaris dels funcionaris. Així van tornar les manifestacions crítiques contra el Govern, com les conegudes en el passat amb concentracions i casserolades, però amb una novetat, ja que als opositors es van anar ajuntant antics partidaris de la presidenta, entre els quals hi havia els principals líders del sindicat CGT. Aquest descontentament social va coincidir amb l'augment de la sospita sobre la baixa qualitat de la base econòmica argentina, que es va manifestar en el creixement de l'economia submergida, de l'evasió fiscal i de la tendència a acumular dòlars per manca de confiança en el valor del peso. Per altra banda, el manteniment dels subsidis de manera indiscriminada per mitjà de la política governamental de contenció de tarifes en una àmplia gamma de serveis (gas, electricitat, transport), fa temps que ha complicat el futur de les empreses productores i proveïdores. Igualment, després de les expropiacions tampoc va ser fàcil atreure capitals exteriors per invertir en les necessitats de futur d'un país que no té accés al crèdit internacional.
Mentrestant, les exportacions argentines es van ressentir del menor creixement del Brasil i del proteccionisme per les polítiques de salvaguarda reservades a situacions crítiques que va aplicar el Govern brasiler. Tampoc van ser molt favorables les expectatives en les vendes de productes agrícoles, perquè la collita va ser inferior per motiu de la sequedat. En el cas de les importacions, la davallada va estar condicionada per les restriccions governamentals en l'adquisició de divises, per evitar una devaluació excessiva del peso enfront el dòlar. En definitiva, entre la baixada del consum i la inversió, sumat al descens en les exportacions i al control de les importacions, la previsió de la taxa del creixement del PIB va ser del 2%, quatre vegades inferior a la de l'any anterior. En l'àmbit exterior, la presidenta, Cristina Fernández, va participar en un bon nombre de cimeres regionals junt amb altres líders llatinoamericans, i també va rebre el primer ministre xinès, Wen Jiabao, amb qui va coincidir en l'interès per reactivar les relacions bilaterals.