Mauricio Macri durant els actes de presa de possessió del càrrec de president de l’Argentina, en substitució de Cristina Fernández de Kirchner després de dotze anys de kirchnerisme
© Casa Rosada
Les eleccions generals van ocupar la major part de l'agenda política de l'any perquè, a banda del procés intern de preparació de candidatures que van fer els partits polítics, la legislació argentina obliga a fer unes primàries simultànies entre tots els candidats a president. D'aquesta manera, el procés electoral es va allargar des del principi de l'any fins a les eleccions generals del 25 d'octubre, i entremig es van celebrar les primàries, el 9 d'agost. També hi va haver molt interès per saber com funcionaria el relleu obligat en el lideratge del partit en el govern, Frente para la Victoria (FPV), perquè després de dos mandats consecutius Cristina Fernández de Kirchner ja no es podia tornar a presentar.
En aquest context, les primàries van mostrar una primera impressió de la capacitat de les forces en litigi, amb un resultat força prometedor per al candidat oficialista, Daniel Scioli (FPV), que va ocupar el primer lloc amb el 38% dels vots, seguit de Mauricio Macri, de la coalició opositora Cambiemos, que amb el 24% dels vots es va imposar als altres aspirants de la seva pròpia formació. Més lluny van quedar els resultats dels aspirants d'altres partits i coalicions, entre els quals només Sergio Massa, del Frente Renovador, en va treure un percentatge significatiu per pensar a competir en les eleccions presidencials de l'octubre. En definitiva, les primàries ja van anunciar una polarització molt accentuada entre el candidat oficialista Scioli i el candidat opositor Macri, que es va anar incrementant al llarg de la campanya electoral perquè es va anar fent plausible la possibilitat d'un canvi de govern després de dotze anys de kirchnerisme.
Els resultats de les presidencials del 25 d'octubre van confirmar la pugna tancada entre ambdós candidats, però no va ser suficient per a assolir el mandat directament i es va haver d'anar a una segona volta, ja que Scioli en va obtenir el 36,8% i Macri, el 34,3%. Finalment, en la segona volta, celebrada el 22 de novembre, el candidat opositor va aconseguir revertir la tendència dels resultats i va guanyar amb el 51,4%. Malgrat tot, el futur president Mauricio Macri haurà de tenir en compte que la correlació de forces en el poder legislatiu i en les governacions provincials són encara molt favorables a l'FPV. En el cas del Congrés dels Diputats, que té 257 membres, després de les eleccions el grup parlamentari amb més representació continua sent el de l'FPV, amb 120 diputats, que podrien arribar a 132 si se sumen altres grups menors associats. En canvi, els partits aliats en la coalició Cambiemos van aconseguir 54 diputats, i podrien arribar a 70 en funció de les negociacions amb altres grups polítics d'ideologia propera. Respecte a les governacions provincials on hi van haver eleccions, els candidats de l'FPV es van imposar en 7 de les 11 en litigi, encara que María Eugenia Vidal, de la coalició política del president Macri, va poder aconseguir la important governació de Buenos Aires.
En l'àmbit econòmic va seguir la tendència a l'estancament iniciada ara fa tres anys, però amb uns resultats que ja van ser negatius, i el PIB va retrocedir el 0,5%. Les vendes a l'exterior van continuar baixant, molt especialment en el cas dels combustibles i dels productes energètics, que van caure a la meitat, i el principal causant d'aquesta davallada va ser el context internacional de reducció de la demanda de productes primaris d'origen energètic. Però també van ser significatives les baixades en les exportacions de productes manufacturats, en aquest cas molt afectats per l'estancament econòmic del Brasil, que és el client principal d'aquest tipus de mercaderies. Igualment, es van reduir dràsticament les compres a l'exterior de l'Argentina, que es va notar especialment en el cas dels vehicles. En conseqüència, l'aportació del sector exterior al creixement no va ser favorable, excepte en el cas de les exportacions agropecuàries, i la caiguda del PIB no va ser més gran perquè l'economia es va poder sostenir gràcies a un cert manteniment del consum intern. Mentrestant, la inflació va continuar sent elevada i es van mantenir les discrepàncies entre les xifres oficials, entorn del 12%, i les estimacions d'altres fonts, que la van situar en el 25%. Aquest problema de la credibilitat de les dades oficials serà una de les primeres qüestions que haurà de resoldre el nou Govern, ja que afecta altres indicadors importants com el dèficit públic o el nivell de les reserves internacionals dipositades en el Banc Central.