L’agenda política de l’any va estar marcada preferentment per les eleccions legislatives parcials del mes d’octubre, ja que estava en joc una recomposició dels equilibris parlamentaris entre els grups polítics partidaris del president Macri i els dels grups opositors de l’entorn del peronisme, que encara retenien una significativa capacitat de veto sobre les iniciatives del poder executiu. En aquest context, la campanya va ser extremament polaritzada. Els resultats van donar una victòria aclaparadora a Cambiemos, que és la plataforma política de Macri, amb una mitjana lleugerament per sobre del 40% en tot el vot nacional i una implantació molt important en les principals províncies del país, com ara Buenos Aires, Santa Fe, Córdoba, Mendoza o Santa Cruz (que històricament havien estat un bastió del kirchnerisme). En la nova composició de la cambra de diputats, entre partidaris directes i aliats, el president Macri disposa de 108 escons, que, encara que no arribin a la majoria simple (129), suposen un suport molt important, ja que és molt difícil que el segon grup polític, el Frente para la Victoria de Cristina Fernández de Kirchner, que té 67 diputats, pugui aconseguir, amb l’àmplia i controvertida gamma de grups minoritaris, cap mena d’acord per vetar les polítiques presidencials.
Després de la caiguda experimentada l’any anterior, el marc econòmic general es va recuperar lleugerament i el PIB va créixer prop del 2%, però encara van persistir algunes dificultats entre el conjunt general de la població per a superar l’estancament. La continuïtat en l’impuls de la inversió pública, junt amb una millora de la inversió privada i de les exportacions, van ser els principals factors que van afavorir la moderada recuperació. En canvi, el consum privat en general va continuar estancat, mentre que en el cas de les economies familiars de rendes més baixes va retrocedir a causa de les dificultats per mantenir el poder adquisitiu en un context inflacionari molt elevat. D’altra banda, aquest conjunt de població va patir encara algunes mesures més de xoc, com les pujades generalitzades en les tarifes de serveis bàsics com la llum, l’aigua i el gas, i també en els transports i els combustibles, o la devaluació del peso al juliol. La conseqüència va ser un aprofundiment de les diferències socials produïdes per l’augment de les desigualtats i, en alguns casos, la consolidació de la pobresa crònica. Quant a la política econòmica, després de guanyar les eleccions legislatives, el president Macri va engegar un nou conjunt de reformes per fer front als desequilibris fiscals, com ara la rebaixa dels impostos i la revisió de les despeses i dels dèficits en les diferents esferes d’actuació territorial (federal, provincial i local). També va anunciar l’inici de negociacions amb les patronals i els sindicats per a introduir canvis en la legislació laboral, i una revisió del sistema de pensions.
Entre els temes socials, va tenir lloc una primera vaga general durant el mandat del president Macri, coincidint amb la celebració, a l’abril, del Fòrum Econòmic Mundial sobre l’Amèrica Llatina, que va servir de toc d’atenció de les grans centrals sindicals al Govern per a avisar que la treva social acordada l’any anterior podria ser revisada. D’altra banda, al maig hi va haver una gran mobilització popular per a evitar que la Cort Suprema de Justícia apliqués unes possibles mesures favorables a l’excarceració dels condemnats per delictes de lesa humanitat durant la dictadura militar. El Govern va reaccionar amb rapidesa i, en poc temps, el Congrés va aprovar una nova llei que revocava aquesta eventualitat. Un altre tema destacat va ser el cas de la suposada desaparició forçada de Santiago Maldonado, que es va produir a principis d’agost durant la intervenció policial que hi va haver per a frenar unes protestes de la comunitat maputxe a la província de Chubut, i va aparèixer mort el 17 d’octubre. Els familiars i amics van denunciar els fets i es van organitzar grans manifestacions per tot el país amb el suport de totes les organitzacions defensores dels drets humans, i la Lliga Argentina pels Drets Humans va donar-hi suport davant la justícia argentina i també ho va presentar a altres instàncies internacionals. Finalment, al final de novembre es van dictar les sentències del tribunal argentí que jutjava una de les causes més importants sobre violacions dels drets humans durant la dictadura militar, que va condemnar a altes penes de presó els acusats per les tortures que hi va haver a l’Escola Superior de Mecànica de l’Armada (ESMA), i també per les desaparicions de presos polítics llançats al mar en els anomenats vols de la mort.
En política exterior, a principis d’any el president Macri va viatjar a Espanya per rellançar les relacions bilaterals amb la signatura d’un nou acord estratègic econòmic i de cooperació. Més endavant, al maig, va viatjar a la Xina i va signar la construcció de dues centrals nuclears amb tecnologia xinesa. I al novembre es va aprovar un nou pacte econòmic entre l’Argentina i Xile, que, a més d’ampliar al màxim l’obertura comercial, aporta altres novetats rellevants, com el permís a les empreses a licitar en els concursos d’obra pública de qualsevol dels dos països o la supressió de la itinerància telefònica entre els usuaris argentins i xilens. També va ser significativa la visita, al setembre, del president israelià, Benjamin Netanyahu, que va suposar un gir radical en la política d’acostament a l’Iran que havia iniciat l’anterior Govern argentí. Finalment, la crisi política interna de Veneçuela també va tenir conseqüències en el deteriorament de les relacions bilaterals.