La principal notícia del 2009 a Armènia va ser, sens dubte, l'inici de relacions diplomàtiques amb Turquia. Després de diversos retards i nombroses protestes dels sectors ultranacionalistes armenis, sobretot de la diàspora, el 10 d'octubre els ministres d'Afers Estrangers d'ambdós països van signar a Zuric un acord que permetia l'obertura de les fronteres, tancades des del 1993. La mediació de Suïssa i els Estats Units ha estat transcendental per a un acord que xoca amb la tradicional desconfiança armènia envers els seus veïns arran de les matances del 1915. Tanmateix, encara queden problemes per resoldre, com ara el posicionament de Turquia en l'ocupació armènia de Nagorno-Karabakh, a l'Azerbaidjan.
Mentre que la diplomàcia va apuntar cap a la normalitat, l'economia armènia semblava que s'enfonsava. Segons dades de l'FMI, el PNB del país sofriria un descens del 15,6%, la caiguda més forta de la Comunitat d'Estats Independents (CEI). Probablement aquesta situació econòmica, que es reflecteix en una realitat social explosiva, és la que pot explicar la recerca d'estabilitat externa del país.