A l’octubre del 2010 Armènia va celebrar l’aniversari de l’inici de converses diplomàtiques amb Turquia amb una gran expectativa i una forta acceptació social, malgrat que es va percebre un cert estancament, ja que els parlaments de tots dos països no van ratificar encara els dos únics protocols a què es va arribar. El fet és que, malgrat aquesta atmosfera optimista, el Govern turc va aixecar noves tensions en autoritzar la celebració d’un acte nacionalista turc, amb pregària musulmana inclosa, en una antiga catedral armènia de la ciutat devastada d’Ani, al mes d’octubre. Igualment, es van mantenir les tensions amb l’Azerbaidjan arran del conflicte de Nagorno-Karabakh. Al novembre, els diplomàtics armenis van abandonar la cimera de l’OTAN de Lisboa en protesta pel suport de l’organització a la integritat territorial àzeri.
La situació econòmica del país, entretant, va continuar essent tràgica. A l’estiu el preu del pa va augmentar més del 20%, cosa que va crear un fort descontentament social. La crisi va quedar una mica apaivagada per l’arribada d’ajuda d’emergència des de Rússia, concretament 5.000 tones de cereals i 1.000 tones d’oli de gira-sol.