El 6 de maig es van celebrar eleccions a Armènia. El Partit Republicà del president Serzh Sargsyan va obtenir el 44% dels vots i va augmentar la seva majoria de 64 a 69 escons (sobre 131). El principal partit de l'oposició, Armènia Pròspera, va passar de 25 escons a 37, mentre que la resta de formacions van quedar amb representacions molt menors. Els principals observadors internacionals van considerar les eleccions legítimes i essencialment democràtiques, però l'oposició va denunciar diverses irregularitats. El 19 de juliol també hi va haver eleccions a la regió de Nagorno-Karabakh, ocupada defactoper Armènia, en què va ser reelegit el president Bako Sahakyan per un 67% dels vots. La situació de la regió va portar a una condemna de les eleccions per l'Azerbaidjan, país al qual nominalment pertany Nagorno-Karabakh, i bona part de la comunitat internacional.
L'economia armènia, fortament ancorada en les relacions comercials amb Rússia, va mantenir un cert creixement, del voltant del 4%, i la inflació va baixar fins el 2,8%, però la població continua emigrant, sobretot cap a Rússia, i el país perd milers d'habitants cada any.