El 18 de febrer de 2013 hi va haver eleccions presidencials a Armènia. No va causar gaire sorpresa el fet que el president al càrrec, Serzh Sargsyan, del Partit Republicà d’Armènia, fos revalidat, amb el 56,7% dels vots, mentre que el seu principal rival, Raffi Hovhannisyan (Herència Armènia), en va obtenir el 35,5%. Malgrat algun incident menor, com el tiroteig del candidat d’un partit minoritari davant de casa seva, el procés electoral va seguir una certa normalitat i, en qualsevol cas, va ser molt més pacífic que l’anterior, el 2008.
El reelegit president armeni va néixer a la regió de Nagorno-Karabakh, en disputa amb l’Azerbaidjan, i va ser un dels principals organitzadors de la revolta a la regió i la posterior ocupació per Armènia. És per això que la seva posició sempre s’ha considerat inflexible pel que fa al conflicte. Tanmateix, al novembre del 2013 es va produir a Viena, per primer cop en gairebé dos anys, una trobada entre els presidents armeni i azerbaidjanès, seguida de declaracions d’optimisme i bona voluntat per resoldre el conflicte.
Les relacions exteriors d’Armènia van mantenir el to d’amistat envers Rússia, el principal valedor de Yerevan en el conflicte de Nagorno-Karabakh. Tanmateix, van créixer les protestes nacionalistes i antirusses al país, sobretot arran de la signatura d’un nou tractat duaner i de la visita de Putin al novembre.
L’economia armènia es va estabilitzar, amb un creixement de prop del 4,6%. Però la inflació es va mantenir alta, al voltant del 7%, per la qual cosa la població continuava vivint situacions extremes.