Diverses personalitats polítiques i religioses internacionals van estar presents en els actes de commemoració del centenari del genocidi armeni perpetrat pels otomans a Yerevan
© PAN Photo / Davit Hakobyan
Malgrat un fort increment dels sentiments prooccidentals en la societat armènia, el país va mantenir sense esquerdes la seva aliança amb Rússia. Així, el 2 de gener Armènia es va convertir en el quart país a adherir-se a la Unió Econòmica Eurasiàtica, constituïda el dia abans per Rússia, Bielorússia i el Kazakhstan. També va participar en les maniobres militars de l'Organització del Tractat de Seguretat Col·lectiva (OTSC) prop dels països bàltics, que van ser considerades una provocació envers l'OTAN, i el president rus Vladímir Putin va assistir als actes de commemoració del centenari del genocidi armeni, el 24 d'abril.
Tanmateix, la situació social i econòmica a Armènia va portar part de la població a protestar per l'alça dels preus de l'electricitat, amb aldarulls fortament reprimits per la policia al mes de juny. D'altra banda, el president Serj Sarkassian, sòlidament situat al poder, va convocar un referèndum per al 6 de desembre per a decidir alguns canvis constitucionals que el poden perpetuar al poder, en allargar els terminis presidencials fins a set anys.
A l'agost del 2015 es van produir enfrontaments a la zona de Nagorno-Karabakh entre forces armènies i àzeris, amb el resultat de diversos morts. Al març hi havia hagut eleccions al Parlament d'aquesta regió ocupada per Armènia, que van ser guanyades, un cop més, pel partit Pàtria Lliure, proarmeni, amb la meitat dels escons i gairebé el 50% dels vots.